Publicitat
Publicitat

CANVI DE CICLE, CAP A L'ESTAT PROPI

Defensa fer camí al marge de la Constitució després del no de Rajoy al pacte fiscal

Mas gira full amb Espanya i obre un nou temps polític

Avui comença un temps nou. Avui, l'endemà del cop de porta de Madrid a -molt probablement- l'últim intent de Catalunya per buscar un encaix satisfactori a Espanya. Enterrat el pacte fiscal a la Moncloa, amb el vistiplau del PP i del PSOE, el president Artur Mas ha enfilat ja el camí de l'estat propi, que marcarà un punt i a part decisiu en la història del país. Els passos a seguir es començaran a perfilar la setmana que ve, en el debat de política general al Parlament, però tot s'encara cap a unes eleccions plebiscitàries a finals de tardor.

Format al Liceu Francès i a l'Aula, Mas és un home metòdic, respectuós amb els temps de la política. Per això, abans de donar per acabada la legislatura, volia certificar que el punt principal del programa electoral de CiU, un nou model de finançament per a Catalunya en la línia del concert, no era possible. "He arribat fins al final, però avui m'he trobat amb un dic de contenció", va admetre a la Delegació del Govern a Madrid, després de la reunió de dues hores amb el president espanyol, Mariano Rajoy. Darrere seu, una senyera i una bandera europea que marquen cap a on mirarà, sobretot a partir d'ara, el president.

"No ha anat bé"

"No ha anat bé i ho dic més aviat trist", va avisar. La reunió va ser molt dura i, segons algunes fonts, es va allargar només per respecte institucional de Mas cap a Rajoy. És evident que el no del cap de l'executiu espanyol -amb qui una part de la dreta nacionalista catalana confiava a començaments de legislatura- té conseqüències polítiques imprevisibles. Suposa la confirmació que l'Estat no està disposat a seguir eixamplant les quotes d'autogovern, adaptant-les a les realitats canviants, sinó que l'única revisió del cafè per a tothom que accepta és per recentralitzar.

Mas es va encarregar de subratllar que, a parer seu i de molts "juristes", el model fiscal aprovat pel Parlament encaixa amb la Constitució i que només comportaria modificar la llei orgànica de finançament autonòmic, la Lofca. No obstant, com que en política les paraules tenen gruix i conseqüències, el govern espanyol va tornar a definir la proposta catalana com a concert econòmic . D'aquesta manera, i a través d'una nota oficial, Rajoy podia concloure que "no és compatible amb la Constitució, que tots els governants estan obligats a complir i a fer complir". Conscient de la transcendència d'aquest gest, el president de l'executiu espanyol es va apressar a trucar al cap de l'oposició, el socialista Alfredo Pérez Rubalcaba, per fer-lo partícip de tot plegat. Els uns i els altres es limiten a oferir -amb més o menys intensitat- una millora del sistema de finançament actual, que per llei ja toca revisar l'any que ve.

"En aquestes condicions no podem anar picant a la paret, perquè ens faríem mal", va concloure el president, tirant a la brossa la proposta que compartia una immensa majoria de la societat catalana, segons les enquestes. Es planteja una "inflexió". De fons ressona amb força el lema de la manifestació massiva de l'11 de setembre: "Catalunya, nou estat d'Europa".

Tot i que a l'ambient flota la certesa que el cap del Govern no trigarà a convocar els comicis, ahir ell -l'únic que té la potestat per prendre la decisió- no va avançar esdeveniments. Si s'acaba cridant els ciutadans a les urnes abans d'acabar l'any, tothom dóna per fet -a Barcelona i a Madrid- que els comicis tindran un caràcter plebiscitari clar. Conscient de l'ebullició del clima polític, Mas va voler refredar l'ambient i va optar per oferir a la resta de forces polítiques una "reflexió serena i positiva" per encarrilar el futur. Les decisions, segons va confirmar, no es faran esperar gaire. Els motors estan en marxa i des de la capital espanyola, al carrer Alcalá, es va evidenciar que el pla B -ara ja pla A- fa temps que s'està madurant.

"Catalunya no pot renunciar als seus escenaris de futur", pel cop de porta de Rajoy a les aspiracions del país, que se sumen a una llarga llista de galledes d'aigua freda, començant per la sentència de l'Estatut. És a dir, està decidit a enfilar el camí marcat per l'ANC. I això passa per teixir consensos Catalunya endins, sense perdre de vista Brussel·les.

En una societat, la madrilenya, més avesada que la catalana als posicionaments contundents de blanc o negre, el principal neguit periodístic ahir era si l'etapa que ara s'obre és netament independentista i, per tant, suposa una "ruptura" amb Espanya. En un esforç pedagògic i d'equilibris interns -es tracta de no traspassar la línia que separa l'horitzó nacional de CDC i UDC- Mas va evitar parlar en aquests termes, en un moment en què els límits de les sobiranies en el marc comunitari són cada cop més difusos. Posant Madrid davant del mirall del Regne Unit, que permet el referèndum a Escòcia, el president va deixar clar diverses vegades que el projecte de país que emprenguin els catalans tindrà cabuda a la UE. Una altra cosa és veure com un cop Catalunya tingui estructures d'estat es relaciona amb Espanya. De la plena sobirania al confederalisme que defensa Duran i Lleida hi ha un ventall de matisos.

El president de la Generalitat es va permetre recordar al govern espanyol que la seva resposta no pot ser brandar les lleis en cas que hi hagi un xoc entre la legalitat espanyola i la legitimitat catalana, per exemple, a l'hora de convocar un referèndum: "No hi ha cap marc legal que pugui fer-se servir eternament per anul·lar la voluntat majoritària, pacífica i democràtica d'un poble".

La Constitució no frena la nació

Amb el pronunciament del rei Joan Carles contra les aspiracions catalanes encara molt fresc, Mas va subratllar que hi ha "pobles que se senten nació" i que això no es canvia ni amb Constitucions ni "amb declaracions, per molt que tinguin el rang més alt". De fet, va recordar que ni les dictadures han esborrat el sentiment de pertinença del poble de Catalunya. Insensible a això, el ministre d'Afers Estrangers, José Manuel García-Margallo, va afirmar que molts països farien costat a Espanya per vetar l'entrada a la UE d'una Catalunya lliure.

El trajecte cap a l'estat propi sembla imparable. Ho va evidenciar Mas a Madrid, en un discurs fet en bona mesura en català, davant els mitjans acreditats vinguts d'arreu. S'inicia un temps nou.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT