Mas exigeix garanties de liquiditat a Europa
El president de la Generalitat, Artur Mas, va reclamar ahir a les institucions europees que garanteixin la liquiditat davant la pressió sobre el deute espanyol. Demana que es combinin l'austeritat i el creixement.
SITGES / BARCELONAEl president de la Generalitat, Artur Mas, va ser l'encarregat de les jornades del Cercle d'Economia davant d'una nodrida representació de l'empresariat català. El president, que ha rebut els elogis de Josep Piqué -president de la institució- per la seva gestió al capdavant del Govern, va assegurar que la delicada situació que viu l'economia espanyola es deu més a una "manca de credibilitat" que no als "fonaments econòmics" d'Espanya. En aquest sentit, va fer una crida a les institucions europees en relació amb l'enorme pressió que ha suportat el deute espanyol durant les últimes jornades.
"El país que sigui creïble, i nosaltres ho hauríem de ser, a canvi de reconèixer les seves dificultats ha de poder reclamar algunes coses: una de les quals és que si estem en un sistema amb una moneda única hi ha d'haver liquiditat assegurada", va argumentar el president. Mas també va considerar que no pot existir un "neguit constant" per poder pagar puntualment. "Això depèn d'Europa, que ha de fer els deures", va argumentar el president.
"No pot ser només exigir, s'ha de garantir que el sistema funcioni", va continuar Mas. El president català va afegir que "també s'ha de poder demanar flexibilitat en el ritme d'aplicació de les decisions, perquè l'austeritat és un valor i no només s'ha d'aplicar en les èpoques en què t'hi obliguen, no es pot convertir en un tòtem que s'ha d'adorar cada dia". Mas, que durant les últimes setmanes ha reclamat amb insistència polítiques de creixement combinades amb l'austeritat, va considerar que un abús d'aquest principi pot "acabar sent contraproduent per resoldre els problemes que es volen liquidar". "Si es vol imposar el tòtem de l'austeritat ens podem trobar que els governs perdin l'autoritat i la credibilitat per fer aquestes polítiques", va raonar Mas.
Sobre la possibilitat de crear un gran banc que agrupi les participacions financeres de l'Estat (entre les quals figura CatalunyaCaixa), Mas va remarcar que "a qui ho ha fet pitjor no se li pot donar el premi de la concentració, no s'entendria que acabés amb una absorció d'entitats financeres sota el paraigua de la que ha estat pitjor gestionada". Per aquest motiu, Mas insisteix que hi hagi marques separades.
Pel que fa a l'afer Bankia, el president va assegurar que una hipotètica comissió parlamentària no serviria de gran cosa. "No em sembla el tema més important, ja que les comissions parlamentàries acostumen a servir per no investigar res", va comentar el president.
GISA fa elevar el dèficit català
Mentrestant, la Generalitat ha hagut de revisar a l'alça el dèficit del 2011. GISA ha fet aflorar inversions per valor de 405 milions, que no s'han de pagar ara però que Brussel·les vol que es comptabilitzin. El Govern va xifrar el dèficit públic del 2011 en el 3,7%, però s'ha incrementat en 0,2 punts, segons va confirmar ahir el departament d'Economia de la Generalitat després que ho avancés Expansión .
No es tracta de factures que hagi amagat GISA ni és un cas de falsejament del dèficit, com ha passat a la Comunitat de Madrid i a Galícia, sinó que és una qüestió relacionada amb la metodologia utilitzada per finançar aquestes inversions.
