Publicitat
Publicitat

PACTE FISCAL EL PLA B

El president la troba "irrenunciable" i no obrirà cap diàleg llarg i estèril amb Rajoy

Mas tira pel dret amb la Hisenda pròpia

Pla B confirmat. O el govern de l'Estat accepta per les bones el pacte fiscal en la línia del concert o Artur Mas tirarà pel dret. I tirar pel dret, en aquest cas, no és altra cosa que crear una Hisenda pròpia que permeti recaptar els impostos de tots els catalans per, després, negociar bilateralment amb Madrid -amb els diners a la mà- quina ha de ser l'aportació a una solidaritat que ara és forçada i supera els 16.000 milions d'euros per any. El president va solemnitzar ahir al Parlament el que l'ARA ja va avançar dissabte passat. Si Rajoy no s'hi posa bé ell s'endinsarà "en un escenari desconegut". "Tindrem Hisenda pròpia per la via del pacte o per la de la pròpia decisió", va assegurar al líder parlamentari d'ERC, Joan Puigcercós, que volia obtenir concrecions.

De concrecions, el republicà en va trobar poques, però les grans línies van quedar clares, encara que, a mesura que s'intenta avançar, apareixen noves preguntes fruit de l'excepcionalitat de tot plegat. Mas va admetre que el desbordament de la legalitat que planteja amb la Hisenda pròpia i unilateral si fracassa l'oferta de pacte fiscal "mai l'havia posat damunt la taula cap Govern" i que serà "el primer cop que ens hi enfrontem". En aquest escenari només hauria de valer i ser tinguda en compte, doncs, la legalitat catalana.

La clara majoria pel concert

És una sortida que implica un enfrontament obert amb l'Estat d'efectes imprevisibles per al mateix Mas, que podria pagar personalment les conseqüències d'un desacatament si no aconsegueix forçar una entesa. Queden el dubtes de com ho haurien de fer els catalans per pagar els seus impostos a la Generalitat i no a l'Estat, quin tipus de llei impulsaria el Parlament per fer néixer la Hisenda pròpia i si Mas la impulsaria abans o després de convocar eleccions.

Un desafiament "mai plantejat" també seria l'estat propi. Mas sempre ha dit que no s'hi vol posar perquè no té clara la majoria que el secundaria. Amb la Hisenda no passa igual. Mas està segur que el concert té molt suport popular i que, per això, pot fer el pas sense risc de fer figa. "És evident, però, que caldrà fer pinya perquè, si agafem aquest camí, l'assolirem en qualsevol dels escenaris", va dir a la sessió de control al Parlament.

La Hisenda pròpia és "irrenunciable" i també és la seva principal promesa electoral. Abans de situar-se en un desbordament de la legalitat espanyola el president va parlar, però, del pla A, el de l'èxit del pacte fiscal, que apareix com a molt remot a l'horitzó. Puigcercós tenia pressa i li demanava la Hisenda pròpia per "ja". "Digui als catalans on han d'ingressar les seves declaracions de la renda i l'IVA. Seria l'única resposta contundent a la recentralització", va dir-li abans de recordar que ERC li farà costat. Amb cordialitat, Mas li va recordar que CiU i els republicans tenen pactat un calendari que passa per aprovar al juliol la proposta al Parlament (previsiblement ho faran CiU, ICV-EUiA i ERC) i portar-la a Madrid al setembre.

I un cop la proposta sigui damunt la taula de Rajoy, pocs romanços. El Govern no vol un nou procés com el de l'Estatut, que es va tramitar durant dos anys amb gran pressió política i mediàtica. Mas va dir que "en setmanes" Rajoy li haurà de dir si accepta o no que Catalunya tingui la clau de la caixa i la dota d'un model singular. La proposta serà concreta, i els objectius (el concert), clars. Per tant, poc marge per al regateig.

Després de la sessió de control la sensació era clara: les regles del joc són nítides. A CDC esperen que el no de Rajoy sigui sonor i carregui amb arguments la barca de la reivindicació per bandejar la legalitat espanyola. El PP ho sap i per això els seus dirigents confien que Rajoy serà prou murri com per, sense deixar de rebutjar el pacte fiscal en la línia del concert, fer una contraoferta atractiva. Hi ha una majoria a favor del pacte fiscal, però també hi serà a favor d'un acord entre governs que millori l'actual model i no obri vies incertes, diuen.

Amenaça amb les pensions

Alícia Sánchez-Camacho seguia pressionant de valent. Aquest cop renyava Mas per reduir poc el dèficit i fer "victimisme" amb els peatges, la recentralització i la diferència de tracte entre caixes. Si a l'últim ple va recordar que les bestretes de Rajoy permeten a Mas pagar nòmines, ahir insinuava que si vol Hisenda pròpia, Catalunya s'hauria de fer càrrec també de les pensions. "Com es pagaran, amb quasi tres milions de treballadors, 1,6 milions de pensions?", inquiria. I seguirà, perquè el material de la FAES dóna de si. "Farem una campanya explicant la veritat", advertia. Fa dies que, com va avançar aquest diari, el PP català es prepara per combatre el sobiranisme amb arguments i dades.

Tot paraules, perquè de diners, els justos. El PP no ha acceptat al Congrés ni una esmena de CiU als pressupostos de l'Estat. Feia anys i panys que no passava. Només n'han colat tres: una del PSOE per citar bé un poble gallec, una d'UPN i una de Coalició Canària. El missatge és clar: regionalisme o ostracisme.

El PP català assegura que aconseguirà coses. Li caldran gestos de justícia i concessions contundents perquè Mas ja dibuixa el camí cap a la Hisenda pròpia. I en això, com Macià i Companys però a diferència de Pujol, ell està disposat al xoc.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT