Dossier 08/08/2012

Menys pressupost, motiu per acomiadar a l'administració

Una davallada d'un 10% com a mínim en el pressupost obrirà la porta a acomiadaments col·lectius en el sector públic. El reglament en què treballa el govern espanyol augura més conflicte a la tardor.

E.f.
2 min
Concentració de funcionaris protestant davant de la delegació del govern espanyol a Barcelona.

BARCELONAEs concreten les noves regles per ajustar la plantilla al sector públic, un dels objectius que persegueix el govern espanyol en el seu pla d'austeritat. En el reglament que prepara sobre els expedients de regulació d'ocupació (ERO), que ara ja no necessitaran pacte ni autorització de l'administració, també hi ha un apartat on es clarifica en quin moment un organisme públic podrà recórrer als acomiadaments col·lectius. Una davallada pressupostària d'un 10% com a mínim serà suficient perquè pugui presentar un ERO, segons l'esborrany que el PP va fer arribar als sindicats.

La reforma laboral, aprovada al febrer, ja va posar damunt la taula aquesta possibilitat d'acomiadar en el sector públic. El text, però, parlava d'un escenari d'"insuficiència pressupostària" sense cap concreció.

Els sindicats, que van rebre l'esborrany de mans del govern del PP, van exigir la retirada d'aquest supòsit, advertint que no pot ser motiu per acomiadar una situació que la mateixa administració pot provocar derivant més o menys pressupost a un àrea determinada. A més a més, van criticar que la davallada hagi de ser del 10% i no molt superior, "d'un 30% o d'un 40%", per justificar pèrdua de llocs de feina.

El reglament en què treballa el govern de Mariano Rajoy concreta, a més a més, altres supòsits perquè es puguin presentar EROs en qualsevol dels estaments públics (estatal, autònomic i local), com per exemple que hi hagi una davallada de les subvencions nominatives a un ens o que es retalli un contracte programa.

Expedients ja en marxa

En els primers mesos de vigència de la reforma laboral ja s'han presentat diversos expedients de regulació a l'administració pública catalana, justificant-los en el supòsit de davallada pressupostària. Entre d'altres, van presentar EROs empreses públiques com l'Incasòl, que va acomiadar 173 persones, i Gisa, que va acabar retirant els acomiadaments i convertint l'expedient en una suspensió temporal de feina per a 78 treballadors. Molt més greu és la situació que s'ha viscut al País Valencià, on el govern del PP ha presentat un ERO per acomiadar 1.247 treballadors de Ràdiotelevisió Valenciana, l'equivalent al 76% de la plantilla.

Els sindicats catalans temen una "onada d'expedients" a la tardor, segons ha alertat reiteradament el portaveu d'UGT al sector públic, Xavier Casas. Des de la UGT i CCOO es preveu més conflictivitat de cara a la tardor si es compleixen aquests presagis. La concreció del reglament dóna més seguretat jurídica, ja que fins ara els jutges aplicaven el criteri a partir d'un text (el de la reforma) molt més vague.

Fora del sector públic, el reglament dels ERO també certifica el que ja apuntava la llei: un nou escenari en què no cal que l'administració de treball pertinent es pronunciï autoritzant-los o no. El període de consultes entre empresa i treballadors des de la presentació de l'ERO pot culminar amb acord o no, però l'empresa té potestat per tirar endavant la mesura. En cas de disconformitat, el comitè d'empresa o els treballadors individualment poden recórrer al jutge.

stats