Publicitat
Publicitat

Míriam Clopés: "No visc sola perquè no sé què passarà amb la feina"

"Voldria anar a viure sola, però crec que per fer-ho necessites una seguretat econòmica que jo en aquest moment no tinc", diu Míriam Clopés, mestra d'educació infantil, de 27 anys. La seguretat de què parla és la de "tenir prou diners per continuar pagant el pis" en el cas que perdés la feina o li passés alguna cosa. I això ella no ho té. Tot i que té dues carreres, que treballa des dels 22 anys com a mestra, que es va treure les oposicions i que des de fa dos anys té plaça a l'escola rural de Santa Maria de Palautordera, la seva situació laboral dista força de ser ideal. "Jo sóc funcionària provisional, que vol dir que tinc un lloc de treball que no és definitiu", detalla. Cada final de curs li diuen si es queda a l'escola on ha treballat tot l'any o no. "Això que la feina dels funcionaris és segura i estable s'ha acabat, amb la crisi i amb les retallades jo tinc una gran inseguretat laboral, i no m'atreveixo a fer el pas d'anar a viure sola perquè no sé què passarà amb la meva feina", comenta la Míriam. Per això continua vivint a casa dels pares, a Sant Celoni, que havia deixat quan va anar a estudiar a Girona. També hi viu el seu germà, més petit. "La part bona és que els meus pares estan contents que estiguem tots dos a casa i que s'hi està molt bé", reconeix. Confessa, però, que té ganes de començar a fer la seva vida i engegar el seu propi projecte. "De moment, m'hauré d'esperar", afegeix.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT