Publicitat
Publicitat

CRISI ELS MOVIMENTS A MADRID

Amb el pretext de fer complir el dèficit, el ministre d'Hisenda ha posat al dia l'ideari aznarista

Montoro, el guardià de l'ortodòxia centralista

Mentre ahir als passadissos del Congrés Cristóbal Montoro explicava a la premsa per enèsima vegada que no li tremolarà el pols si ha d'intervenir una comunitat autònoma, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, sortia discretament de l'hemicicle acompanyat de l'exministre de Treball socialista Valeriano Gómez. Era la fotografia clara del repartiment de papers d'un tàndem que, durant les primeres setmanes del govern del PP, va grinyolar perillosament. Fins que van delimitar què havia de fer cadascú.

Ara el titular d'Hisenda i Administracions Públiques, que ja va ser al govern amb José María Aznar, s'ha convertit en l'ariet implacable dels nacionalistes i de l'esquerra; en l'home que, amb l'argument que el dèficit s'ha de complir al peu de la lletra, prova de desplegar el programa recentralitzador que sempre ha somiat la dreta espanyola. De Guindos, en canvi, és la cara amable que ven l'economia espanyola als mercats internacionals, teixint abans discretes complicitats.

El coixí dels 185 escons

Montoro ha perdut la por escènica dels primers dies i defensa un discurs centralista desacomplexat, amb el suport dels 185 diputats del PP al Congrés i el control de la majoria de comunitats autònomes, en mans de la dreta. "Quants governs d'Europa poden actuar en solitari?", es preguntava després d'haver tombat les deu esmenes a la totalitat que l'oposició havia presentat als pressupostos de l'Estat. El PP només va obtenir els suports d'UPN i Fòrum Astúries, però, malgrat això, Mariano Rajoy va treure pit de la seva "fortalesa" per aplicar l'agenda de reformes. Avui la comissió delegada d'afers econòmics analitzarà el pla que demà el consell de ministres enviarà a Brussel·les perquè l'examinin i que inclou l'anunci del projecte per "evitar duplicitats" competencials. Segons la Moncloa, el contingut s'aprovarà el mes que ve.

"És el principi del principi", va avisar Montoro, èpic, citant Winston Churchill (un polític que , per cert, també entusiasma Aznar). La soledat parlamentària no espanta el PP, que no ha tingut cap gest amb CiU per buscar el suport als comptes, més enllà de l'apel·lació a la responsabilitat. Ahir el ministre va ensenyar quines són les cartes amb què pensa jugar. Retòrica amable ("Catalunya té tota la prioritat") però puny tancat ("ni un euro més") i avís que Madrid controla la clau de la caixa ("la Generalitat sap que rep el suport financer de l'Estat").

A més, oblidant-se de la lletra de les balances fiscals, va negar cap discriminació cap a Catalunya i va titllar de "posats polítics" els retrets del govern de la Generalitat cap a l'actitud inflexible de Madrid.

Una contundència que Montoro envernissa d'europeisme. Apel·lant a les dimensions de l'economia espanyola, va dir que a Madrid s'hi juga el futur Europa. Per tant, des del seu punt de vista, no hi ha lloc per a les reivindicacions nacionalistes. Amb aires aznaristes, va equiparar les demandes d'autogovern amb velles quimeres de l'Edat Mitjana i va sentenciar que l'única realitat nacional no "artificial" és Espanya.

La sort per a Montoro és que UPyD l'acusa d'autonomista i el situa, per alguns, al centre.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT