Publicitat
Publicitat

SOCIALISTES, BUSCANT EL TO

El primer secretari relleva Nadal i Iceta, posa el grup en mans de Sabaté i Collboni, afins a l'aparell, i promet oposició severa

Navarro pren el control del PSC també al Parlament

Pere Navarro va clausurar ahir el congrés del PSC que, formalment, es va acabar el 18 de desembre de l'any passat. D'aquell conclave els socialistes en van sortir amb una línia política continuista però amb cares noves gràcies a l'arraconament orgànic (prèvia retirada) de la tríada que havia controlat el partit l'última dècada. Ni José Montilla ni José Zaragoza ni Miquel Iceta eren ja a la direcció. Però una pota grinyolava en el Nou PSC : el grup al Parlament. Joaquim Nadal com a president, Iceta -que havia aspirat a primer secretari- com a portaveu i Laia Bonet com a portaveu adjunta seguien al capdavant dels diputats del PSC a la cambra. I a vegades el seu perfil, catalanista i que sovint es negava a actuar com un apèndix de la cúpula, creava "disfuncions" i evitava allò tan apreciat als partits d'"unificar discurs". Les complicitats de Nadal -que deixarà de ser formalment cap de l'oposició i serà reubicat com a vicepresident del Parlament- amb la manifestació independentista de la Diada, el discurs conciliador amb el pacte fiscal o la seva crítica tova al rescat són només alguns dels últims exemples que justifiquen el que Navarro va definir ahir, en el moment de rellevar-lo, com "un canvi de rumb d'acord amb els nous temps".

D'aquesta manera, el primer secretari no s'hi va posar per poc i va sacrificar també Iceta i Bonet. Al primer, que ja feia temps que havia assumit que tenia els dies comptats com a portaveu, l'enviarà al Parlament Europeu quan hi hagi eleccions. A la segona li passen factura els seus moviments de cara a les primàries. La diputada ha liderat el moviment Ara Primàries, que reivindica un procés obert i renovador més difícil de controlar per l'actual direcció.

Qüestió també de lideratge

La defenestració de Nadal, Iceta i Bonet, que van conèixer la decisió poc abans que Navarro l'oficialitzés davant l'executiva -convocada per preparar el curs polític-, va servir perquè el primer secretari assumís el control del grup parlamentari amb totes les conseqüències i de manera efectiva. Com a president del grup se situarà a partir d'avui al matí Francesc Xavier Sabaté, exconseller i home de l'aparell a Tarragona. Interpretarà a la perfecció la partitura que dicti la cúpula i no farà ombra a Navarro, que per ara manté la intenció de presentar-se a les primàries. De fet, segons fonts pròximes als destituïts, una de les raons del primer secretari per deixar de comptar amb ells era que li calia "afermar el lideratge".

El portaveu del grup parlamentari serà el mateix que el del partit, Jaume Collboni, un dels dirigents de perfil més esquerrà. Estarà assistit, en qualitat d'adjunta, per Rocío Martínez-Sampere, que com ell encarna la fornada de dirigents del New PSC , partidaris de renovar les estructures del partit però no de revisar-ne a fons l'estratègia. Martínez-Sampere és una de les opcions en què pensa l'aparell per a les primàries si Navarro acaba desestimant finalment ser candidat.

Sabaté i Collboni s'esforçaran per fer oblidar Nadal i Iceta, dos dirigents amb molt pes específic dins i fora del PSC, i perquè la veu de la direcció es faci sentir a l'hemicicle de la cambra. La primera oportunitat que tindran els la donarà el debat de política general que se celebrarà a partir del 25 de setembre.

Navarro va donar a entendre que ara toca endurir l'oposició i que, amb més retallades a la vista, "Catalunya intervinguda" i el PSC fora del consens del pacte fiscal, cal plantar cara: "El país ho passa malament i no hi ha alternativa de govern", va admetre. I l'alternativa cal edificar-la també al Parlament, deixant enrera el passat que, segons el seu cercle, encarnen Nadal i Iceta i "afrontar amb energies renovades la tasca d'oposició".

Poc debat a l'executiva

A l'executiva, que es va acabar al vespre, els canvis -avançats en primícia per l'Ara.cat a mitja tarda-, van ser rebuts amb satisfacció d'alguns i resignació dels dirigents amb sensibilitat més crítica o catalanistes. Portes endins, poc debat. I portes enfora la lectura dels uns i els altres era que Collboni era el més premiat i que Sampere rebia una mostra de confiança. A Sabaté se'l veia com una "bona opció" per reforçar Navarro. Pel que fa al moment triat hi havia una certa divisió entre els que encara ara creien que era un moviment que el primer secretari havia d'haver fet fa uns mesos i els que admetien que si no ho feia ara ja no hauria pogut fer, "perquè la legislatura pot tenir mesos comptats al davant si fracassa el pacte fiscal".

El relleu de Nadal i Iceta té una lògica diferent del de Bonet. Ella no està, ni de bon tros, al final de la seva carrera. Li queda molt per dir i no farà un pas enrere. El càstig de la direcció molesta pel que considera "maniobres i pressions al llarg de l'estiu per condicionar el procés", i esperonarà Bonet de cara a les primàries, tot i que l'espai més catalanista també el vol ocupar l'alcalde de Lleida, Àngel Ros, que té suports com Marina Geli i Ernest Maragall. El PSC preveu enllestir aquest mes el reglament de les primàries i Bonet, secretària del Govern amb Montilla, hi podria concórrer amb un discurs catalanista i, sobretot, renovador.

La Diada escalfa l'executiva

De les primàries se'n va parlar a l'executiva. Els afins a Navarro van criticar que Bonet i els seus "hagin fet mal". Navarro va negar en roda de premsa que la manifestació de la Diada, que ha trobat complicitats en Ros, Geli, Nadal i Joan Ignasi Elena, hagués estat un dels temes de debat. Altres fonts afirmaven, en canvi, que "cinc o sis dirigents" van defensar que el PSC hi havia de ser i no en podia quedar al marge. Navarro considera la marxa "excloent" i que ser-hi seria "incoherent". Ell imposa coherència i disciplina màxima.

Les preguntes

  1. ¿Aquests canvis a la direcció del grup parlamentari seran bons per al PSC?
  2. ¿La unificació del discurs pot anar en detriment de la sensibilitat catalanista?
  3. ¿Això té alguna lectura en clau de futur dins el PSC?

Jordi Mercader

  1. Se'm fa difícil veure-li cap millora ara mateix, més enllà de la coherència dels nous noms en relació amb el grup de persones que mana i controla ara mateix al Partit dels Socialistes de Catalunya. Des del punt de vista de guanyar coherència entre el discurs de la nova executiva i els portaveus al Parlament, és a dir, en tots els fronts, ho aconsegueixen amb aquests canvis.
  2. Primer haurem de conèixer quin serà el discurs dels nous càrrecs al Parlament per valorar-ho, quin serà el tarannà de Sabaté, Collboni i Rocío Martínez-Sampere. De totes maneres, fins ara, el discurs que s'ha anat emetent des de la nova executiva del partit que presideix Pere Navarro de cara a la ciutadania és força confús. Per tant, si l'objectiu és guanyar coherència sobre la confusió, és un exercici força difícil. Però en tot cas, els haurem de donar temps per veure com funcionen aquests canvis.
  3. L'única lectura que li veig ara mateix a aquest moviment de Pere Navarro és que sembla un tancament en ells mateixos. No és un bon senyal d'obertura a totes les diferents sensibilitats del PSC, i ja no parlo d'obertura a la societat catalana, sinó dins el mateix partit. Jo més aviat ho veig com un tancament de files. "La cosa està malament, doncs tanquem files", sembla la idea que transmeten aquests canvis. I això no és gaire esperançador ni un bon senyal.

Àlex Masllorens

  1. Encara em costa valorar-ho, perquè tot i que jo estava a favor del canvi, coneixia personalment les persones afectades [Iceta, Nadal i Bonet] i les valoro positivament. Els nous càrrecs que ahir va nomenar Pere Navarro també són persones molt vàlides, però s'ha de veure si els canvis signifiquen una perspectiva d'obrir-se a tots els sectors del Partit dels Socialistes, o és en canvi un tancament de files amb l'aparell del PSC. Per mi aquesta és la incògnita i ara costa valorar-ho. El que a mi em sap greu és que no em consta que el grup parlamentari hagi pogut opinar ni se l'hagi escoltat abans de prendre aquestes decisions, i crec que això és un dèficit.
  2. Tenint en compte que algunes d'aquestes persones s'havien significat en una línia més catalanista, hi ha el perill que signifiqui això. I per mi això seria lamentable, ja que pensar que la diversitat dins els partits és negativa... ho hauríem de discutir, i personalment no ho comparteixo. I menys en un partit com el PSC, que és molt divers en molts temes, i en especial en la qüestió nacional, que hi és molt present. Tot plegat no deixa de ser un perill.
  3. Crec que sí, però de tota manera espero que no signifiquin un tancament de files amb l'aparell fins al punt que els reglaments i el modus operandi de les primàries no sigui el màxim d'obert, plural i democràtic. Però queda clar que se'n pot fer una lectura en clau de futur.

Carme Valls

  1. Crec que són uns canvis fets en clau interna, i amb una renovació d'unes persones que un dia s'havien de fer. Eren persones que feia molt temps que tenien el mateix càrrec al Parlament i tard o d'hora s'havia de fer. Per tant, considero que per a la feina parlamentària poden ser uns canvis positius. Les cares de l'Iceta i del Nadal feia molt temps que hi eren, al Parlament. Jo vaig ser diputada el 1999 i Miquel Iceta ja n'era el portaveu. Algun canvi s'havia de fer.
  2. No. Perquè em consta que aquestes persones que entren ara, com el Collboni, la Rocío Martínez i el Sabaté, en tenen, de sensibilitat catalanista. Per tant, en aquest aspecte no crec que perdi catalanitat el grup parlamentari del PSC. A banda, sobre la unitat del discurs, tots els partits en tenen, i si estàs dins un partit és perquè defenses una mateixa idea. I és cert que la unitat de discurs de cara a fora és important perquè un partit sigui eficaç per arribar millor a la gent, que d'això es tracta. Però aquesta unitat de discurs extern no exclou que la pluralitat i la diversitat d'idees ha d'existir dins d'un partit per sobreviure.
  3. Aquests canvis els veig més com una necessitat del moment present i no en cap clau de futur, ni pensant en unes hipotètiques primàries. La idea que té Pere Navarro, crec, és reforçar la unitat del partit per al moment actual.

Joaquim Coll

  1. Crec que sí perquè podran enfortir el PSC en una posició més contundent en l'oposició a Convergència i Unió i al Govern. El relleu del Joaquim Nadal ja s'esperava, i més després del congrés del partit, quan es va canviar l'executiva. I el canvi encara ha tardat una mica perquè no era fàcil trobar-li un relleu, i no era fàcil trobar-li una sortida tenint en compte el pes polític de Nadal. Pensant en unes possibles eleccions catalanes a la cantonada calia reforçar el paper d'oposició del PSC.
  2. És que de sensibilitat catalanista en té tot el PSC, perquè el PSC ja és un partit catalanista per definició i això no està en dubte. Una altra cosa és que hi hagi un sector que hagin tendit cap al sobiranisme, o hagin incorporat postulats independentistes que no són del catalanisme federalista del PSC, però això no va en contra dels que entren ara als càrrecs del grup parlamentari.
  3. No. No crec que aquests canvis prefigurin res de cara al futur, ni pensant en les primàries. El Sabaté no és un candidat a les primàries i, per tant, no crec que col·loquin a ningú que vulguin enfortir des d'aquest punt de vist a les primàries. Per mi és un canvi més neutral. Crec que és una decisió per donar coherència al discurs i per visualitatzar més força opositora. A banda que la situació de Joaquim Nadal s'havia convertit en insostenible.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT