Publicitat
Publicitat

ETA 25 ANYS DEL PITJOR ATEMPTAT

"No puc oblidar-ho, m'ho recorda el mirall cada dia"

ASUNCIÓN ESPINOSA I JOSÉ M. ALFONSO

VÍCTIMES DE L'ATEMPTAT D'HIPERCOR

"Passa alguna cosa?", van preguntar a la porta del supermercat. "No, no passa res", va respondre el policia. Just després d'entrar i dividir-se per fer via comprant un a cada punta de l'establiment, la bomba va esclatar, i Asunción Espinosa i José Manuel Alfonso no es van tornar a veure fins al cap de 27 dies a l'Hospital de la Vall d'Hebron.

Normalment compraven els dissabtes amb els seus fills, que aleshores tenien 5 i 12 anys, però van decidir avançar la compra a divendres abans de les cinc per poder anar l'endemà a la platja. "Pensava que l'explosió havia estat una canonada. Queia runa del sostre i vaig veure molta gent cremada", explica l'Asunción, que aleshores tenia 30 anys i es va cremar un 47% del cos. Després de "caminar com una zombi", la van ajudar a arribar a una sortida d'emergència, i "un home amb bata blanca també ferit" -Robert Manrique- la va estirar pel braç i la va fer entrar en un taxi. "Els cabells em queien i la pell també", recorda.

"No ens haurien d'haver deixat entrar al súper", diu indignat el José Manuel, que també va patir cremades greus i va haver de ser operat diverses vegades. A més de les cures, que van ser "un calvari", la vida familiar es va complicar. "Els meus fills ho van passar fatal, al barri va córrer la veu que havíem mort", explica l'Asunción, que afegeix que a la seva filla li va quedar gravada la imatge dels seus pares "embenats com mòmies".

El José Manuel va haver de canviar de feina. L'Asunción va tornar a treballar d'administrativa. "Que els meus fills fossin petits em donava força", diu. Però l'any 2000, just després del judici i amb els nens ja grans, va patir una crisi d'ansietat i va ser ingressada en un hospital psiquiàtric. Ha tornat a l'Hipercor perquè hi viu molt a prop, però no s'hi està més de cinc minuts. No suporta les aglomeracions i, quan entra en un recinte, té obsessió per buscar les sortides d'emergència. "Jo no puc perdonar-ho ni oblidar-ho. És impossible, ho recordo cada vegada que em miro al mirall", conclou.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT