Un Nobel de la pau per a una UE en el pitjor moment

Barcelona"Avui una guerra entre Alemanya i França és inimaginable". Aquesta va ser la contundent reflexió amb la qual l'Acadèmica de les Ciències va decidir atorgar el premi Nobel de la pau aquest 2012 a la Unió Europea. Els presidents del Consell Europeu, Herman van Rompuy; la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i el Parlament Europeu, Martin Schulz, seran els encarregats de recollir avui el guardó en una cerimònia a Oslo. Arribarà el moment dels grans discursos, de les bones intencions per a una Unió Europea que viu un dels seus pitjors moments, castigada per una crisi econòmica i de confiança que fa trontollar tot el projecte.

Un premi merescut?La polèmica sobre l'oportunitat del guardó

El comitè del Nobel premia la UE per "sis dècades de contribució a la pau i la reconciliació, la democràcia i els drets humans". De fet, aquest és el gran argument dels europeistes convençuts que defensen la validesa del projecte seixanta anys després. "Sóc de la primera generació d'europeus que no ha viscut una guerra gràcies a la construcció europea", destaca Agustí Ulied, professor associat d'economia d'Esade.

Però no tothom hi veu la pau, al darrere de la UE. "L'argument de la pau al continent és decoratiu -explica Miren Etxezarreta, catedràtica emèrita d'economia aplicada de la UAB-, l'autèntic origen de la UE va ser la reestructuració de les economies europees després de la Segona Guerra Mundial, així va néixer el mercat comú". "La UE ha estat sempre al servei de l'expansió del capitalisme", conclou Etxezarreta.

Més enllà del debat sobre l'oportunitat del premi, l'altra qüestió és el moment. "És un premi merescut en el sentit històric, per haver fet la pau en un continent en guerra -diu Rafael Grasa, president de l'Institut Català Internacional per la Pau-, però és desconcertant que sigui tants anys després d'aquella idea inicial".

El pitjor momentUna crisi econòmica ofega les economies de la UE

El premi Nobel de la pau arriba en un dels pitjors moments de la construcció europea, que des de sempre ha patit alts i baixos. "Hi ha hagut moments molts durs a Europa, com quan De Gaulle va decidir boicotejar les institucions", diu Agustí Ulied, per qui l'actual situació pot fer reviure velles tensions.

Amb el fuet de la crisi castigant l'eurozona i el cost de l'austeritat impactant directament sobre els ciutadans, "Europa no ho està fent bé", afirma Rafael Grasa, que creu que la gestió de la crisi "està debilitant la credibilitat de la UE, qüestionant la governança i desconnectant cada cop més els ciutadans de les institucions europees".

"A mi als que diuen que Espanya s'ha beneficiat molt d'estar dins de la UE els dic que no sempre ens han ajudat, les poblacions tampoc n'ha sortit tan beneficiades", reflexiona Etxezarreta, que té clar que Espanya hauria canviat igualment. "Cal recordar que la UE és responsable de la desindustrialització que hem viscut", diu l'economista.

"En un moment de pessimisme col·lectiu, un premi així és benvingut, ens ajuda a veure que s'han fet molts avenços", conclou Cristina Gallach des del Consell de la UE.

Un actor de la pau?El desacord intern com a fre a una política decidida per la pau

"Als anys 80 Europa va tenir un paper actiu en alguns conflictes, però després hi va haver un cert replegament, van començar les incoherències internes i les dificultats per fer una política exterior comuna", diu Rafael Grasa.

Un dels primers grans xocs amb la realitat va ser el fracàs de la UE per evitar les guerres balcàniques, que van obrir una profunda ferida al continent. "La UE no ha tingut mai una veu única i un pes suficient per fer de mediadora, ha jugat un mal paper", diu Vicenç Fisas, director de l'Escola de Cultura de Pau de la UAB.

En canvi, per Cristina Gallach, "la UE ha estat un actor per a la pau en organitzacions com l'ONU i operacions com la dels Balcans, en què no tot ho vam fer bé al principi, o ara l'Atalanta, que lluita contra la pirateria al golf d'Aden".

Quin futur per a la UE?

El declivi com a oportunitat per enfortir el projecte

Europa passa hores baixes, però, tot i el declivi, "encara és molt poderosa al món", assegura Miren Etxezarreta. Però l'amenaça dels grans països emergents posa en perill que es mantingui aquesta rellevància: "els països europeus, fins i tot els més grans, són molt petits al món, només ens en sortirem enfortint Europa", diu Agustí Ulied.

"Aquest premi Nobel no canviarà res -diu Cristina Gallach-, però sí que és un missatge des de fora per dir-nos que el món necessita la Unió Europea".