Publicitat
Publicitat

INDEPENDÈNCIA, PRIMER ACTE

Forcadell aposta perquè els ajuntaments organitzin ara consultes sobiranistes que pressionin el Govern

Nou objectiu de l'ANC: l'Onze de Setembre del 2014, la independència

El full de ruta de l'Assemblea Nacional Catalana es fixa l'objectiu que el 2014 Catalunya sigui independent. Si no s'avancen les eleccions, reclamaran als ajuntaments que el 2013 consultin sobre l'estat propi.

La manifestació ha superat totes les expectatives que hi poguessin posar fa poc els organitzadors, l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). L'èxit, però, no es deu només a l'atzar o a aspectes externs, sinó que aquest moviment de base ja feia temps que treballava en la mobilització. I la feina seguirà a partir d'avui, perquè els seus objectius són ambiciosos: una Catalunya independent el 2014. En contra, l'ANC té un repte d'altura que, en bona mesura, depèn dels partits. A favor, però, disposen d'un teixit militant i ben distribuït al territori i un full de ruta clar i pautat que, fins ara, presenta un alt nivell d'acompliment.

Antecedents de l'ANC
Consultes per la independència i moviments sobiranistes unitaris

L'ANC va néixer de la confluència de plataformes amb voluntat d'unitat independentista. D'una banda, la Coordinadora Nacional de les consultes sobiranistes i, de l'altra, el Moviment per la Independència, que unia històrics de l'independentisme i que va impulsar una Conferència per l'Estat Propi d'on, el 30 d'abril del 2011, va néixer un primer full de ruta que desembocaria en la creació de l'ANC.

Fase de constitució
Vertebració al territori i entrada als ajuntaments

Abans de la constitució formal de l'ANC, la comissió que hi havia de construir els fonaments va treballar deu mesos per crear assemblees territorials -en municipis o comarques- i sectorials -de professió o sector-, per establir el full de ruta definitiu i un projecte de formació dels militants i per empènyer a la creació de l'Associació de Municipis per la Independència (AMI) -nascuda finalment el desembre del 2011-. Per evitar pugnes partidistes com les de la Plataforma pel Dret de Decidir, l'ANC aglutinaria afiliacions individuals però no entitats -tot i que hi està en contacte i coordinada-. L'objectiu d'aquesta fase era disposar de 240 assemblees territorials. Ara n'hi ha 287, repartides per gairebé totes les comarques -fins i tot n'hi ha una de la Catalunya Nord- i 39 assemblees sectorials. El 10 de març passat es va constituir oficialment l'ANC.

Fase de consolidació
Marxa per la Independència i manifestació massiva

Durant els primers mesos, el full de ruta de l'ANC preveia alimentar el debat sobre l'estat propi i mobilitzar el territori basant-se en deu columnes de la Marxa per la Independència que recorrerien tots els municipis possibles i que culminarien en la massiva mobilització d'ahir, que donaria per acabada aquesta fase. "Pensàvem que seria una manifestació grossa, però ens ha desbordat", reconeix a l'ARA la presidenta de l'ANC, Carme Forcadell. També es va fixar l'objectiu de fomentar la incorporació de consistoris a l'AMI, que ja n'aglutina 531, i fomentar el debat entorn del dèficit fiscal aprofitant el debat del pacte fiscal. Preveien que el Govern convoqués un referèndum que reforcés el xoc de sobiranies, però això ara sembla llunyà.

Fase de la majoria social
Consultes als municipis i convèncer els no sobiranistes

"Ara hem d'anar a buscar els no independentistes", es proposa Forcadell, després d'aglutinar i mobilitzar els convençuts, anant "a l'àrea metropolitana de Barcelona a explicar un projecte que és inclusiu". La tasca pedagògica, segons el full de ruta de l'ANC, es combinarà amb la realització de "tres o quatre grans accions anuals" -entre les quals, per exemple, "una gran cadena humana que encercli Barcelona en un radi semblant a la B-30"- i "actes de desobediència civil a diferents nivells" similars als de la Crida a la Solidaritat als anys 80. "Hem de mantenir les territorials actives -explica Forcadell- per pressionar la classe política, que és la que ens ha de dur a la independència". Així, volen impulsar amb l'AMI la realització de "consultes oficials" sobre la independència des dels ajuntaments i, on no sigui possible, a través de l'ANC, a mitjans del 2013 -si no hi avançament electoral-. Si s'obtenen dos milions de vots, els consistoris haurien de pressionar per iniciar el procés sobiranista i l'ANC encoratjaria la creació d'una "taula de partits per a la consecució de l'estat propi".

Fase final
Referèndum d'autodeterminació o eleccions constituents

L'última fase dependria bàsicament dels partits, que haurien de canalitzar la pressió popular. L'ANC reclamaria al president que convoqués un referèndum oficial i, si l'Estat ho vetés, que cridés a unes eleccions constituents en què els partits que ho volguessin incloguessin la independència al programa. Si obtinguessin la majoria suficient, s'haurien de comprometre a convocar el referèndum per a l'Onze de Setembre del 2014 en el primer ple de la nova legislatura. Si l'Estat el tornés a vetar, haurien de proclamar la independència unilateralment, buscant suport internacional. Els terminis poden variar si s'avancen les eleccions, com s'està plantejant. "No és somniar truites pensar en un referèndum el 2014, les coses s'han accelerat moltíssim en pocs mesos", creu Forcadell, i "la Hisenda pròpia de Mas pot ser un primer pas".

Fases posteriors
Extensió de la independència arreu dels Països Catalans

Un cop independitzada Catalunya, l'ANC vol promoure "conjuntures semblants als altres països de la nació catalana" adequades a les "diferents realitats". El procés no acabaria fins a la "plena unitat nacional" en una federació. "Ja hi ha gent interessada al País Valencià i les Illes Balears, però estan en una fase molt primària", diu Forcadell, que espera que la independència catalana els esperoni.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT