Showing films in their original version in decline

BARCELONA.El cinema i els mitjans de comunicació han estat impulsors tradicionals de l'aprenentatge d'idiomes a partir de la versió original subtitulada. De fet, Espanya és un dels pocs estats on el doblatge és habitual. La pràctica, instaurada pel franquisme, buscava tenir un control sobre el contingut del cinema que arribava de fora: un amor passional es podia convertir en fraternal amb uns lleugers retocs en els diàlegs.

La versió original a Catalunya, centrada sobretot a Barcelona -però no només: desenes de cineclubs de comarques hi han apostat també-, va viure un esclat a mitjans de la dècada dels 90. En cinc anys, el nombre de sales es triplicava, amb l'arribada dels cinemes Renoir. O els Icària, els primers que es desvinculaven de la identificació VO = cinema d'art i assaig, ja que aquest complex de quinze sales apostava per oferir els èxits de Hollywood en la llengua d'origen.

Però la crisi en el sector d'exhibició no fa distinció lingüística i el tancament de sales ha afectat també les que se centraven en la versió original. Aquest divendres mateix tancaven els cinemes Renoir Les Corts. Es perdien així sis sales dedicades a l'exhibició de cinema en versió original.

Una altra dada significativa: l'any 2009 hi va haver 1.500.151 espectadors de cinema no doblat. No es disposen de dades per llengua però l'anglès és clarament dominant. Dos anys després, la xifra havia caigut fins a 1.190.228. S'havia perdut un 20% de públic de VO, mentre que el del cinema doblat només ha baixat, aproximadament, en un 12%.

Però abans de ser catastrofista, cal sumar-hi un nou fenomen, a l'equació: la pirateria, un estrany i involuntari aliat de l'aprenentatge de l'anglès per a molts joves que no volen esperar que arribin les versions doblades de les seves sèries preferides, així que les miren tan bon punt s'emeten als Estats Units (o al Regne Unit) i alguna ànima caritativa -sovint una ànima col·lectiva- hi posa uns subtítols.

La llei del cinema aprovada per l'anterior Govern també buscava la millora col·lectiva de l'anglès a partir d'un sistema que estimulava la versió original subtitulada. Una decisió d'aquesta setmana de la Unió Europea, que paradoxalment considera que la llei pot afavorir el cinema espanyol respecte del de la resta de països, posa en dubte l'aplicació d'aquesta llei, que caldrà ara reformular.

Aprendre anglès a la televisió

A Catalunya, hi ha hagut també un altre factor involuntari que pot haver contribuït a l'aprenentatge de l'anglès. TV3 és la cadena que més subtitula de l'Estat, i la que ho va començar a fer de manera extensiva ja des dels seus inicis. "Es tractava de fer-ho per assegurar l'accessibilitat del servei públic a les persones sordes", explica el cap de comunicació de TV3, Eduard Boet, "però ha tingut aquest efecte positiu de retruc".

Al marge del sistema dual, TV3 ha ofert diversos espais que específicament s'adreçaven a ensenyar anglès. És el cas de Family Album USA , un curs produït per l'Open University of Languages i que es va emetre l'any 1996. Les tres bessones es van implicar també en l'aprenentatge d'aquesta llengua: el 2005 es van emetre capítols doblats a l'anglès i que tenien el suport d'un contacontes professional, que ajudava a la comprensió del text explicant en paral·lel el conte i amb gesticulacions molt evidents.

English Fever , Play i Fish&Chips són alguns dels altres espais que ha ofert la pública catalana al llarg d'aquests últims anys, la majoria adreçats a un públic jove. El servei TV3 a la Carta permet recuperar via web la majoria d'aquests continguts de manera gratuïta.

Esment a banda mereix Hello, Hoobs! , el primer curs infantil d'introducció a l'anglès que pren com a llengua materna el català i que permet als nens adquirir 400 paraules i 150 expressions i estructures en anglès. El programa està protagonitzat pels personatges de la sèrie de dibuixos animats Els Hoobs , creada per la factoria Jim Henson, responsable dels Teleñecos .