Publicitat
Publicitat

MODEL AEROPORTUARI, ELS PLANS DE RAJOY

El govern espanyol descarta trencar el model en xarxa de gestió aeroportuària d'Aena

El PP enterra la gestió descentralitzada del Prat

El president d'Aena, José Manuel Vargas, explica que el gestor aeroportuari seguirà mantenint el model de gestió en xarxa. El govern espanyol no tornarà a posar sobre la taula la privatització del Prat.

L'aeroport del Prat seguirà sent gestionat des de Madrid. El govern liderat per Mariano Rajoy ha enterrat sine die la reivindicació de la societat civil catalana de disposar d'un aeroport gestionat de manera individualitzada (que va tenir com a màxima expressió l'acte de l'Iese del març del 2007), segons els interessos del territori.

La sentència la va formular ahir el president i director general d'Aena, José Manuel Vargas, a través del diari Expansión . En la seva primera entrevista des del seu nomenament, al gener, Vargas comenta que "Aena estarà llesta per a la seva privatització en un termini de 18 mesos". No obstant, el gestor aeroportuari espanyol -dependent del ministeri de Foment- ha descartat del tot treure a concurs de manera individual la gestió de Barcelona i Madrid, tal com va fer l'executiu de José Luis Rodríguez Zapatero.

Aquesta reforma -que hauria permès per primer cop a la història la competència entre els dos principals aeroports de l'Estat- va ser frustrada per la ministra de Foment, Ana Pastor, el 23 de gener. Pastor va argumentar que la conjuntura econòmica i l'interès del "conjunt del país" no aconsellaven adjudicar el Prat i Barajas per separat i que encetava una fase de reflexió per dissenyar un nou model aeroportuari.

Però una de les frases de la ministra, que entroncava amb la concepció radial de la política d'infraestructures del PP, ja deixava entreveure les intencions del govern: "Aena és de tots i val més que la suma del conjunt de les parts".

Motiu d'enveja

"No descartem cap possibilitat. Des d'una OPV [sortida a borsa] fins a privatitzacions parcials, però mantenint el model de xarxa, que és un dels actius que més envegen els nostres competidors internacionals". Amb aquests paraules destil·la Vargas el nou model aeroportuari. Així doncs, res de competència entre aeroports.

"El model de concessió de Barcelona i Madrid es va cancel·lar i el que es farà és mantenir el model de gestió en xarxa", va confirmar ahir a l'ARA una portaveu d'Aena.

Aena va registrar 204 milions de passatgers en els seus 47 aeroports durant el 2011, i es va consolidar com el primer operador aeroportuari mundial per volum de passatgers. Ho és, en bona part, perquè els principals països homologables han anat abandonant el model de gestió en xarxa.

El gestor espanyol va obtenir uns ingressos de 2.374 milions d'euros l'any passat, tot i que va tancar l'any amb unes pèrdues després d'impostos de 220 milions. L'elevat deute acumulat -12.313 milions a finals del 2011- va ser el principal argument de l'antecessor de Pastor, José Blanco, per proposar la privatització del Prat i Barajas. Les dues concessions haurien reportat a l'Estat 11.000 milions. No obstant, les exigències financeres resultaven excessives per al sector privat, que va demanar un ajornament que al PP li va servir per donar per arxivat definitivament el procés.

La col·locació a borsa d'una part d'Aena, una de les opcions que ara planeja Vargas, també va sorgir en l'anterior govern, tot i que va ser posposada a causa de les turbulències dels mercats financers. En aquells moments es va parlar d'uns ingressos de 8.000 milions d'euros pel 49% d'Aena.

L'operador també podria optar per privatitzar en bloc diversos aeroports, però sempre respectant el model de gestió en xarxa.

Sense compensacions

En suspendre el procés de privatització del Prat -els sis consorcis aspirants no han rebut cap compensació, segons Vargas-, Pastor també va deixar en paper mullat el consell rector de l'aeroport, que tot i tenir unes funcions més aviat simbòliques tenia les institucions catalanes com a majoritàries.

Aleshores Pastor va assegurar que estudiaria noves fórmules per encabir les comunitats autònomes en el nou model. El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va sentenciar: "La gestió del Prat és irrenunciable, és una línia vermella".

Després del viratge aeroportuari del PP, el Govern va intentar buscar complicitats en l'empresariat català, intentant revifar l'esperit de l'Iese. En aquesta ocasió, no obstant, sembla que la resposta de la societat civil catalana no ha estat igual de contundent que en ocasions anteriors.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT