Portugal, l'alumne predilecte de la 'troica'

BARCELONA.Mentre els homes de negre de la troica revisen per quart trimestre consecutiu els comptes de Portugal -amb retallades i privatitzacions mil·limetrades- en José serveix tapes d'olives i formatge a la seva terrassa del barri d'Alfama de Lisboa. No pregunta als clients si les volen, les ofereix i ja està. En el moment del compte, les exquisitats sumen 10 euros més del previst.

"No era un regal, senyoreta, estem en crisi, si no les hagués volgut, no se les hauria menjat", argumenta amb paciència. Després d'argumentar que és tota la Península ibèrica la que està en crisi, en José s'ho pensa, i amb la resignació benèvola que caracteritza els portuguesos descompta cinc euros del total. "I alerta! Pregunti-ho a la pròxima, que aquí ha ens ho han retallat tot i d'alguna manera hem de viure".

Amb aquesta resignació, la població portuguesa ha acceptat durant un any les mesures draconianes que li va imposar la Unió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu el juny del 2011, quan van rescatar-los amb un préstec per valor de 78.000 milions d'euros. El govern del conservador Pedro Passos Coelho, que ahir complia un any com a primer ministre, s'ha vantat d'anar fins i tot un pas al davant de Brussel·les, i la cancellera alemanya Angela Merkel no ha fet més que posar-lo d'exemple per demostrar que les seves polítiques d'austeritat són efectives davant del temporal grec.

Però els cops als drets socials i laborals tenen un límit, i la popularitat del Partit Social Demòcrata (PSD) comença a caure. Ha perdut set punts des de l'any passat i se situa al 36%. Un percentatge a la baixa però res a veure amb la caiguda del Partit Popular a Espanya, que passaria de la majoria absoluta del novembre a no arribar ni al 38% en les enquestes actuals.

"A Portugal, les eleccions del juny de l'any passat van suposar tancar un cicle polític, el del Partit Socialista (PS), llavors ja hi havia una percepció econòmica extremament negativa -el PS va negociar el rescat-; la victòria de Passos Coelho es va prendre amb resignació i esperança; en canvi, a Espanya el rescat ha estat una sorpresa postelectoral", explica per telèfon Pedro Magalhaes, sociòleg especialitzat en comportament electoral de l'Institut Ciències Socials de Lisboa. "El cas d'Irlanda és més proper al nostre, la derrota del Fianna Fáil va ser com acabar amb el culpable", assegura.

A diferència de Grècia, Portugal ha demostrat que hi ha una altra manera d'acceptar l'austeritat. Els partits antitroica , però, comencen a sumar el descontentament. "Ningú apostava per Syriza fa un any", recorda Mariana Mortágua, economista i militant del Bloco de Esquerda, un partit que ha passat del 6% a un 9% en els sondejos. "La situació política pot canviar molt ràpidament".

Sense futur per als joves

El rescat ha escapçat el futur d'una generació, els més joves. Amb més del 40% d'atur juvenil, protesten perquè el pitjor són les condicions dels contractes. "Nou de cada deu nous llocs de treball són precaris, això significa que potser ni arriben al salari mínim -de 485 euros- i a part t'has de pagar la seguretat social", explica Thiago Gillot, membre del moviment Précarios Inflexíveis.

Tot i les adversitats, milers de portuguesos han inundat Lisboa aquest juny per celebrar les festes. Al barri d'Alfama no parava de rajar sangria i tots els carrers feien olor de sardines. "Cal aferrar-se a alguna cosa", diu amb certa melangia en José davant de la graella.