Publicitat
Publicitat

FRANÇA, CANVI A L'ELISI

Disset anys després, els socialistes tornen a l'Elisi desallotjant un Sarkozy en retirada

President Hollande

François Hollande és el president de les grans expectatives. Europa l'espera, i a partir d'avui ha de començar a treballar per complir amb les "esperances" que ahir celebrava haver portat als francesos.

França ha girat full en la seva història escollint el primer president d'esquerra que arriba a l'Elisi en els últims 17 anys. Un líder amb un perfil atípic en la política francesa, aliè al faraonisme de molts dels seus antecessors i a la qualitat d'home providencial que tants s'han esforçat a exhibir. François Hollande es va convertir ahir en el nou cap d'estat francès després d'imposar-se en la segona volta de les eleccions presidencials amb el 51,7% dels vots, superant el 48,3% que va apostar pel president sortint, Nicolas Sarkozy.

Des del primer dia, Hollande ha fet campanya per convertir-se en "un president normal", contrari als reflexos monàrquics que, paradoxalment, segueixen caracteritzant la funció presidencial en aquest règim republicà. El context de crisi, el descrèdit en la paraula política i el rebuig generat per la figura de Sarkozy l'han acabat catapultant al capdavant d'un país que afronta nombrosos reptes de futur.

Hollande té per endavant el gran repte d'obtenir la recuperació econòmica a través de receptes alternatives a l'austeritat, controlar un atur que frega el 10%, assolir l'equilibri pressupostari a finals de la legislatura i reduir un deute estratosfèric al qual les agències de qualificació van retirar la triple A a començaments d'any. La situació francesa no és tan greu com en altres latituds del continent, però la por de caure en l'espiral d'altres economies sembla fonamentada.

La seva primera declaració pública, ahir a la nit des del seu feu electoral de la Corresa, va reafirmar aquesta concepció del poder. Hollande hi va pronunciar un discurs greu i solemne, però també d'una sobrietat gairebé exòtica en la tradició presidencial francesa, sense cap exhibicionisme personal i un ús moderat de la primera persona. "Els francesos acaben d'escollir el canvi portant-me a la presidència de la República. Davant vostre, em comprometo a servir el meu país amb la devoció i l'exemplaritat que la funció requereix", va jurar el nou president. "Quan, al final del meu mandat, observi el que he fet pel meu país, em preguntaré només una cosa. ¿He fet avançar la causa de la igualtat i he permès que la nova generació ocupi el lloc que li pertoca dins de la República?", va afegir.

Compromís europeu

De manera significativa, Hollande també va tenir paraules per a la resta d'Europa, conscient que la seva elecció tindrà conseqüències a tot el continent. "Estic segur que, quan el resultat ha estat proclamat, per a molts països europeus hi ha hagut un alleujament i una esperança, la idea que l'austeritat ja no serà una fatalitat", va declarar. Hollande va assegurar que la seva missió serà "donar a la construcció europea una dimensió de creixement, ocupació, prosperitat i futur". El president electe no va dubtar a llançar un cordial advertiment a Angela Merkel. "Explicaré tot això tan aviat com sigui possible als nostres socis europeus, començant per Alemanya", va precisar. Al final, va fer pujar a l'escenari la seva companya, la periodista Valérie Trierweiler, mentre un grup d'acordionistes locals tocava La vie en rose .

Qui ahir clamava el seu discurs en una petita plaça de l'interior francès, abans de volar cap a París, on milers de simpatitzants celebraven la seva victòria a la Bastilla, era un home totalment transformat. Fa un any, ningú no hauria apostat per la seva victòria. La seva candidatura a les primàries socialistes es va considerar purament estratègica. Hollande només pretenia sobreviure políticament davant l'emergència del tàndem format per Dominique Strauss-Kahn i l'actual líder socialista, Martine Aubry. Desgastat després d'onze anys com a primer secretari de la formació, Hollande només hauria volgut assegurar-se una cadira en un eventual executiu socialista de DSK que tothom considerava inevitable. Amb la caiguda de DSK, Hollande, descrit com un personatge al·lèrgic al conflicte i incapaç d'exercir l'autoritat, es va convertir de cop en un líder dialogant i conciliador. En resum, en l'antídot perfecte a Sarkozy.

Sarkozy deixa el poder

Erosionat després de cinc anys en la primera línia, en què s'haurà reencarnat en mil personalitats diferents, Sarkozy semblava presentar-se a aquestes eleccions sense saber qui era ni què defensava. Ahir va anunciar, tal com havia promès, que deixarà la política, tot i que va cuidar-se molt de no dir-ho explícitament. "A partir d'ara el meu compromís pel país serà diferent", va preferir anunciar.

La investidura del nou cap d'estat i la formació del govern hauria de tenir lloc dilluns o dimarts de la setmana que ve, tot i que alguns rumors apunten que es podria avançar a divendres. Per primer cop en l'últim segle, el cap d'estat serà un home que mai no ha sigut ministre ni ha exercit responsabilitats de primer ordre. Com ell mateix reconeixia ahir, tindrà el repte de restablir "una relació de confiança" amb els francesos que sembla haver-se trencat.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT