Primera concessió de Merkel a l'oposició pel pacte fiscal

BERLÍNEl temps per a les decisions polítiques, d'acord amb l'agreujament de la crisi, s'esgota. Els grecs estan a les portes d'unes eleccions decisives, els bancs alemanys es preparen per a una eventual sortida de l'euro de Grècia, Espanya assumeix el rescat i Itàlia la desconfiança creixent dels mercats financers. El Parlament Europeu aprova la creació d'un fons d'amortització del deute i demana un full de ruta per a la introducció dels eurobons, al mateix temps que la pressió s'incrementa sobre Alemanya i la seva cancellera, Angela Merkel, per la seva oposició a les dues iniciatives. Berlín està més pendent de ratificar el pacte fiscal europeu que estimula l'austeritat, i ahir la política alemanya va voler simbolitzar que avança com a propulsora de l'estabilitat europea.

Merkel i els líders de l'oposició van apropar postures en una reunió de més de dues hores a la cancelleria per intentar que aquest pacte fiscal sigui aprovat pel Bundestag (cambra baixa) abans de l'aturada parlamentària estival. La ratificació de l'acord està sent una partida d'escacs amb interrupcions, ja que les discussions entre govern i oposició continuen. Com va confirmar Volker Kauder, cap de la Unió Democratacristiana (CDU) de Merkel, els líders de tots els partits s'han tornat a citar per a una altra cimera el 21 de juny. "Estem en el bon camí d'entesa", va avaluar Kauder. "Hi ha hagut aproximacions", va coincidir el president del Partit Socialdemòcrata Alemany (SPD), Sigmar Gabriel, mentre precisava que sobre la introducció d'una taxa de transacció financera estan d'acord, però que encara s'ha de parlar sobre mesures més concretes de creixement.

L'impost d'aquesta mena d'IVA sobre actius financers (fons, accions o derivats) era una condició sine qua non perquè l'SPD i Els Verds aprovessin el pacte fiscal europeu que promou Merkel. La cancellera està per la labor d'impulsar aquest mateix mes aquesta taxa, en part, com a concessió a l'oposició, ja que necessita una majoria de dos terços tant al Bundestag com al Bundesrat (cambra alta) perquè es ratifiqui el pacte fiscal. "Per nosaltres no fracassarà", va apuntar Gabriel, que veu bones opcions de proposar més creixement en l'acord. Fonts de l'SPD asseguren que el 28 de juny el Bundestag votarà tant a favor del pacte fiscal com de l'aprovació de les aportacions alemanyes al fons de rescat permanent a l'euro (ESM), que entrarà en funcionament l'1 de juliol.

Aquest és un pacte que per a Alemanya significa molt més que la unitat dels estats de l'eurozona i de l'estabilitat de la moneda comuna. La seva aprovació també posa en joc la capacitat d'acció de Merkel, que té molts fronts oberts, i la responsabilitat de l'oposició.

No es tracta tant d'entreveure la solidaritat del Parlament alemany en importants qüestions internacionals. El govern alemany descarta els fons d'amortització del deute europeu i els eurobons, almenys fins que l'eurozona no es converteixi en una veritable unió fiscal en què la sobirania nacional en política pressupostària es redueixi. En la seva postura, Alemanya té clarament el suport de Finlàndia. També la cúpula del govern austríac veu els eurobons com una absurditat. França, Espanya i Itàlia, en canvi, volen introduir-los.

El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schäuble, va ressenyar ahir que és moment de "cedir sobirania nacional" a la Comissió Europea. "Hi ha moments per fer passos petits i hi ha moments, com ara, per fer passos grans", va indicar, mentre insistia que la sortida de la crisi passa per disciplina pressupostària, més control fiscal a escala europea i millorar les polítiques pressupostàries.

Schäuble va confirmar, alhora, la negativa de Berlín als eurobons. El ministre alemany va apuntar que per introduir els títols de deute comú caldria canviar els tractats, i no es tracta d'això "ni seria un incentiu correcte".