Publicitat
Publicitat

Puja la tensió sobre el deute: la prima tanca a 520 punts

L'eufòria que es va viure als mercats a primera hora del dia d'ahir es va anar apagant al llarg de la jornada: la sessió va acabar en vermell al parquet borsari i amb la prima de risc -el diferencial entre el bo espanyol i l'alemany a deu anys- altre cop per sobre dels 500 punts.

Era la particular resposta dels inversors al rescat bancari de 100.000 milions d'euros pactat dissabte amb l'Eurogrup. L'Íbex-35 va començar el dia amb una espectacular pujada del 5,9%, però es va anar moderant al llarg de la sessió i el selectiu va tancar amb una caiguda del 0,54%, fins als 6.516 punts.

La prima de risc, que divendres va tancar en 488 punts bàsics, va relaxar-se fins als 462 punts, però va anar enfilant-se cap al migdia per sobre dels 500 punts. L'indicador va tancar la sessió en 520 punts. L'interès del bo espanyol a deu anys es va situar en el 6,51%.

Dubtes sobre el crèdit

El ministeri d'Economia va assegurar a través d'un comunicat que el pla de rescat bancari "reforça la solvència d'Espanya i garanteix la sostenibilitat del seu deute".

No obstant, l'increment de la pressió sobre la prima de risc certifica justament els dubtes existents al mercat sobre la línia de crèdit de 100.000 milions d'euros per sanejar el sistema financer espanyol.

D'una banda, encara es desconeixen les condicions exactes del préstec -com el tipus d'interès i el venciment- i, de l'altra, la por a una possible sortida de Grècia de l'euro afegeix recels sobre el deute espanyol.

Un altre factor important que explica la pujada de la prima de risc és la incertesa sobre la prioritat de devolució dels fons europeus que es prestin al Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària (FROB) per als bancs amb problemes. El dubte no és superflu, ja que si els recursos s'articulen a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat (MEDE) la devolució d'aquests fons aniria per davant fins i tot del deute del Tresor, cosa que no passaria en el cas que es tramités el crèdit a través del Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF).

Els precedents

Els rescats de Grècia, Portugal i Irlanda tampoc van servir per alleujar la pressió sobre el deute dels respectius països.

El 2 de maig del 2010, quan Grècia va sol·licitar el rescat, tenia la prima de risc a 600 punts. L'endemà va baixar a 543, però el dia 4 es va disparar fins als 644 punts.

Irlanda va demanar el rescat el 21 de novembre del 2010 amb la prima a 544 punts, i a l'endemà va pujar només dos punts. En una setmana, en canvi, va pujar cent punts.

Portugal estava en 510 punts quan va ser rescatat, el 6 d'abril del 2011. L'endemà va pujar sis punts i a finals de mes es va situar sobre els 640 punts bàsics.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT