El complicat llenguatge dels documents europeus dificulta la comprensió dels continguts dels acords tancats ahir. A continuació presentem algunes de les principals preguntes i respostes.
Per què és bo per a Espanya l'acord d'ahir?
Dóna oxigen al deute i donarà diners als bancs directament
Un punt molt positiu per a Espanya és que es permet que els fons de rescat puguin comprar deute d'un país europeu amb l'objectiu de "garantir l'estabilitat financera de la zona euro". Això hauria de calmar els inversors en un moment en què les primes de risc d'Espanya i Itàlia estan a nivells insostenibles.
L'acord també es bo perquè permet que els bancs espanyols rebin l'ajuda europea directament. Això significa que l'Estat no serà responsable de tornar el crèdit. Però només es farà així quan entri en vigor la unió bancària, cosa que encara trigarà un mínim de sis mesos. Els trams del rescat que es lliurin abans de l'entrada en vigor de la unió bancària es donaran directament a l'Estat, fet que incrementarà el deute i el dèficit públic.
¿Servirà per acabar amb la crisi del deute?
És un acord important, però insuficient a curt termini
Caldrà veure com reaccionen els mercats dilluns, però, a priori, la recapitalització directa dels bancs, la unió bancària i la compra de bons sobirans amb diners del fons de rescat no es concretaran fins d'aquí setmanes o mesos. Són avenços importants i beneficien especialment Espanya, però podrien ser insuficients per convèncer els mercats i alleugerir la pressió sobre el deute espanyol i italià a curt termini.
¿A canvi de què s'obté aquesta concessió?
Caldrà cedir sobirania i fer reformes econòmiques i als bancs
Les obligacions que s'imposaran a canvi no estan del tot clares. Pel que fa a les ajudes als bancs, l'acord deixa clar que no seran gratuïtes i que comportaran una "condicionalitat adequada", tot i que no s'especifica quin tipus de condicions són. Mariano Rajoy va assegurar ahir que els detalls es coneixeran el 9 de juliol (durant la reunió que mantindran els ministres d'Economia de l'eurozona), però va donar per fet que no hi haurà cap tipus de condicions macroeconòmiques. De tota manera, això és parcialment cert. Europa sí que imposarà condicions macro a canvi que els fons de rescat comprin deute públic dels països en problemes. El document del pacte indica que els estats membres "han de respectar" les recomanacions que s'han fet a cadascun d'ells. Per tant, sembla que d'una manera o altra Espanya acabarà aprovant noves reformes per satisfer Europa. Les paraules de la cancellera alemanya, Angela Merkel, o de Mario Draghi assegurant que l'ajuda comportarà "estrictes condicions" també són clares. Apujar l'IVA o treure la deducció per habitatge són algunes de les recomanacions que Brussel·les ha fet a Espanya i, per tant, semblen algunes de les mesures més possibles.
¿L'acord s'aplicarà de manera immediata?
Com a molt d'hora s'aprovarà a finals del 2012
No. L'acord està supeditat a la creació d'una unió bancària europea, cosa que vol dir que el Banc Central Europeu (BCE) controli directament les entitats financeres de tota la zona euro. Això és una cessió de sobirania important que no es pot fer de manera immediata. L'acord emplaça a impulsar la unió bancària "abans del final del 2012", però no és segur que es pugui completar tot el procés en tan poc temps, i el més probable és que no es posi en marxa fins al 2013.
¿En què consisteix la unió bancària?
Més coordinació i un únic regulador europeu
Cada soci de l'euro té actualment la seva pròpia política i supervisió bancària, però amb la unió bancària es comunitaritzarà. La clau és la creació d'un únic supervisor europeu, que en principi serà el BCE. Amb la creació de la unió bancària tots els països de l'eurozona renuncien que els seus respectius bancs centrals segueixin exercint d'òrgan supervisor. Per tant, el Banc d'Espanya (que ha estat molt criticat per la gestió que ha fet de la crisi financera) deixarà de regular els bancs espanyols, que estaran controlats directament pel supervisor europeu.
Per què ha cedit finalment Alemanya?
Berlín oferia més solidaritat a canvi de la unió bancària
Alemanya sempre ha vinculat qualsevol gest de solidaritat a més disciplina fiscal i a més integració econòmica. Berlín s'oposava a la compra de bons a través del fons de rescat europeu, però el seu no no era radical. Vinculava el seu suport a la mesura al fet que hi hagués una voluntat política d'impulsar la unió bancària, que implica la cessió de sobirania. Alemanya aplicava la mateixa filosofia a la recapitalització directa dels bancs. Merkel ha cedit quan ha vist que s'impulsa la unió bancària i que l'ajuda als bancs tindrà estrictes condicions.
