Josep Oliver
En la hipòtesi, poc probable, que s'emetessin, implicarien socialitzar el risc del deute públic dels països del sud, amb l'emissió de deute garantida per tots els estats de la zona euro.
Reduirien dràsticament la possibilitat de fallida de qualsevol país i reduirien els tipus d'interès dels països amb més risc (els del sud). Al mateix temps, elevarien els tipus d'interès dels països més solvents, ja que es convertirien en garants dels del sud.
Alemanya s'hi oposa, tant perquè es treu pressió per efectuar les reformes precises com pel fet que implica potencialment transferència de recursos des d'Alemanya, cosa que està prohibida tant per la Constitució alemanya com pel Tractat de Lisboa.
Constituirien una peça central de qualsevol projecte federal i caldria reformar profundament els Tractats europeus perquè en permetessin l'emissió. També caldria convèncer l'opinió pública alemanya que són necessaris.
Joan Tugores
Als Estats Units, quan van adoptar el dòlar, els diversos estats tenien situacions fiscals molt diverses. Els del nord tenien uns grans dèficits i els del sud unes finances més equilibrades. El secretari del Tresor, Alexander Hamilton va apostar per emetre deute públic federal i impostos federals. Els europeus podríem mirar d'aprendre'n d'aquesta lliçó dels EUA.
A la pràctica, baixarien l'elevat cost de finançament que està asfixiant els països perifèrics. Tot i això, si volem que els eurobons no perjudiquin gaire la credibilitat d'Alemanya, hauríem d'avançar també cap a més harmonització fiscal.
No són una vareta màgica, però no crear-los demostraria que el projecte europeu no pot avançar i en termes històrics suposaria un gran fracàs.
Els eurobons suposen més integració europea, i és l'única direcció que ens pot treure de la crisi. La creació d'eurobons seria una manera que tindria Europa de recuperar la credibilitat.
Joan B. Casas
Els països amb la prima de risc més elevada veurien reduir-se els interessos que paguen per finançar-se. Els que menys paguen hi perdrien pel que fa al cost de finançar-se, però a la llarga hi perdrien més si no s'adopten els eurobons.
Sobretot, servirien per frenar l'especulació sobre el deute, que va molt lligada al risc. Els eurobons eliminarien aquest risc i per tant s'acabaria l'especulació en el mercat del deute.
A més, implicaria actuar com si hi hagués un Tresor i un ministeri d'Hisenda únic. Alemanya i la resta de països més solvents s'assegurarien que les polítiques de la resta de països (dels quals s'estarien responsabilitzant) tinguessin més determinació a aplicar les polítiques comunes que es decidissin.
Els països que ara hi estan en contra és perquè tenen el temor que si es rebaixa la tensió sobre els països amb problemes, aquests països relaxaran les mesures que estan adoptant per assegurar l'estabilitat fiscal.
