Publicitat
Publicitat

L'EURO CRISI DEL DEUTE

El primer ministre italià diu a Madrid que estudiarà si sol·licita al fons que compri deute, mentre que el president del govern espanyol no es pronuncia

Rajoy i Monti eviten explicar si demanaran ajuda al fons de rescat

El president espanyol, Mariano Rajoy, i el primer ministre italià, Mario Monti, eviten concretar després de reunir-se a la Moncloa si faran cas a la petició del BCE i demanaran ajuda al fons de rescat.

Amb una roda de premsa conjunta de 37 minuts n'hi va haver prou per deixar molt clar que Mariano Rajoy i Mario Monti tenen estils ben diferents de comunicar les seves accions contra la interminable crisi europea. Després de la reunió de dues hores i mitja que van mantenir a la Moncloa i davant la pregunta del dia sobre si es plantegen demanar al fons de rescat europeu que compri deute en el mercat secundari, el president espanyol i el primer ministre italià van replicar amb estils diferents. Rajoy, amb posat incòmode, va fugir d'estudi fins a tres vegades i no va concretar la seva posició, mentre que Monti va explicar, de manera didàctica i pausada, que ho estudiarà.

La qüestió va centrar la compareixença, ja que, volent o no, estava completament condicionada pels resultats del consell celebrat hores abans del Banc Central Europeu (BCE), en què el seu president, Mario Draghi, es va mostrar disposat a prendre "mesures extraordinàries" per superar les dificultats de països com Espanya i Itàlia sempre que abans demanin al fons de rescat la compra de deute. És a dir, si volen ajuda hauran de moure fitxa. Els dos governs van eludir concretar si ho faran, però Roma va fer un tímid primer pas, mentre que Madrid es va mostrar immòbil. "Haurem d'analitzar aquestes ajudes, com a accions d'acompanyament, per evitar primes de risc excessives que costen cares als països que emeten deute i creen disfuncions; en aquest moment no és necessari però ho hem de veure", va esgrimir Monti.

Rajoy, en canvi, va arribar a contradir el full de ruta fixat per Draghi. "Esperem a veure les mesures, estarem molt atents", va dir en referència a les accions anunciades pel BCE, obviant que estan condicionades al fet que els països demanin primer ajuda al fons. "Jo no faré coses diferents de les que estic fent en els últims mesos; no canviaré de criteri", va afegir, mentre Monti mirava dissimuladament el mòbil. Un comentari que resulta enigmàtic perquè pot interpretar-se com que Espanya no acceptarà noves condicions de les autoritats europees després d'haver claudicat amb les del rescat bancari. Demanar al fons de rescat que compri deute en el mercat secundari implicaria una votació a l'Eurogrup i un altre memoràndum amb més requisits.

Un Rajoy desconcertant

Malgrat la poca concreció, el cap de l'executiu va assegurar, paradoxalment, haver respost amb "meridiana claredat". Ni Espanya ni Itàlia es van voler mullar, però en el comunicat conjunt posterior a la trobada sí que van demanar que s'aprovi la possibilitat que el fons de rescat compri deute. "Coincidim també en el fet que les mesures acordades en l'últim Consell Europeu s'han de posar en marxa tan aviat com sigui possible, de manera que els instruments i mecanismes acordats [com la compra de deute] estiguin disponibles per ser utilitzats si és necessari", assenyala la nota.

Conscients que la solució definitiva a la contínua incertesa que pateixen Espanya i Itàlia als mercats de deute se'ls escapa i només pot venir d'Europa, els dos mandataris van minimitzar l'efecte devastador que va provocar la inacció del BCE a les borses i a les primes de risc, i van lloar reiteradament el discurs de Draghi. Rajoy va veure-hi "aspectes molt positius", com que afirmés amb "claredat" que el càstig al mercat de deute "no és just" per als fonaments de les economies dels dos països, que pot prendre mesures directes al mercat de deute o que l'euro és irreversible, una declaració "molt important i reconfortant". A més, va subratllar que el seu govern "seguirà treballant" per complir l'objectiu de dèficit, adoptant "mesures dures" i impulsant reformes estructurals. És a dir, fidel a l'ortodòxia imposada per Berlín i sense que li tremoli la mà.

Com a bon tecnòcrata, Monti -que dimecres va dir que veia "la llum al final del túnel"- va fer una lectura menys política i més econòmica de les paraules del president del BCE. Va instar els mercats a "analitzar bé" les mesures anunciades per Draghi, a qui va apressar: "La prima de risc és responsabilitat del BCE perquè afecta el nucli de la política monetària". Tot i així, va dir que les mesures suposen una "intensificació dels objectius" per superar les "dificultats" d'Espanya i Itàlia, i es va mostrar confiat que el Banc Central actuï en setmanes.

Monti demana unitat europea

El primer ministre italià va anar més enllà i també va posar deures als socis de l'euro, en un clar missatge a la fèrria Alemanya i els països nòrdics, reticents a ser més flexibles amb el sud. "Les alces de la prima de risc afecten tot Europa". I al cap de pocs minuts va afegir: "Cal actuar sense contradiccions a Europa". El context no era casual. Abans de visitar Madrid, s'havia reunit a Hèlsinki amb el president finlandès, Jyrki Katainen, on va percebre "passos endavant" i voluntat de diàleg. Finlàndia és l'únic país de l'euro que va demanar a Espanya un aval a canvi dels crèdits del rescat bancari. Dimecres Monti també va parlar amb el president nord-americà, Barack Obama, i dilluns es va reunir amb el francès, François Hollande, a París. Tota una ronda de contactes que beneficia indirectament Rajoy, que s'abraça, com ja va fer en l'últim Consell Europeu, a la croada de l'italià contra l'immobilisme alemany.

Precisament, els dos presidents també van reclamar l'aplicació dels altres acords de la cimera, com la unió bancària i fiscal i el pla de foment del creixement. Rajoy, que avui té una altra roda de premsa, va demanar que es faci amb la "màxima celeritat possible" perquè "serà bo" per al conjunt de ciutadans i Europa. Però... i el fons de rescat?

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT