Rajoy ajorna uns dies la petició del rescat bancari
LUXEMBURGTot i la gravetat de la situació econòmica i les promeses fetes, el ministre d'Economia, Luis de Guindos, va arribar ahir a Luxemburg amb les mans buides. Els socis de l'euro esperaven que Espanya fes oficial la petició del rescat bancari, però el govern espanyol s'ho pren amb calma i es van haver de conformar amb les explicacions de De Guindos sobre les dues avaluacions independents de la banca espanyola per part de les auditores Oliver Wyman i Roland Berger. No hi va haver petició de rescat oficial. "És un simple tràmit -es justificava De Guindos-, no és un tema important en absolut". El ministre no va voler posar data a la formalització de la petició d'ajuda, però va assegurar que es farà "en els pròxims dies". Minuts després, el president de l'Eurogrup, Jean-Claude Juncker, va revelar que De Guindos farà la petició abans de dilluns, possiblement pressionat pels socis europeus.
Encara que el govern espanyol no hagi fet la petició formal, ahir els ministres d'Economia de la zona euro van començar a debatre les condicions del rescat en la seva reunió mensual, aquesta vegada a Luxemburg. Espanya està pressionant per aconseguir unes condicions favorables pel crèdit, però encara no hi ha res tancat. Es desconeix fins i tot si al memoràndum final que signarà l'executiu espanyol hi figuraran només condicions al sector financer o si, finalment, també hi haurà condicions relacionades amb el dèficit públic.
De Guindos creu que la negociació de les condicions i de tots els detalls relacionats amb el préstec europeu, de fins a 100.000 milions d'euros, aniran ràpid. El pronòstic de Madrid és que d'aquí dues o tres setmanes ja estigui tot enllestit. "Crec que a finals de juliol tindrem una idea molt detallada de com es realitzarà tot el procés", va apuntar el ministre. De fet, el rescat d'Espanya es podria aprovar definitivament en la pròxima reunió ordinària de l'Eurogrup, el 9 de juliol.
La Comissió Europea i alguns líders comunitaris han pressionat en els últims dies l'executiu espanyol perquè formalitzi tan aviat com sigui possible la petició de rescat, tot i que Madrid ha jugat a l'estratègia contrària: guanyar temps. Brussel·les té pressa perquè Espanya aclareixi com es farà la recapitalització dels bancs, ja que aquesta incertesa explica, en part, el càstig dels mercats a la prima de risc i a la borsa espanyola. Però De Guindos volia esperar a conèixer l'informe de les dues auditories, que ahir van fixar el forat a la banca en un màxim de 62.000 milions, abans de fer la petició a Brussel·les.
Entre els punts importants que queden per resoldre en les negociacions hi ha l'interès del préstec, que segons fonts comunitàries podria ser d'entre un 3% i un 4%, i el termini per retornar-los a Europa. Algunes fonts especulen que aquest termini serà molt llarg, d'entre 15 i 30 anys. D'aquesta manera, el rescat bancari es faria en condicions molt més favorables que els rescats de Grècia, Irlanda i Portugal. Els interessos que pagaria Espanya serien més baixos i tindria més temps per retornar els crèdits.
Debat sobre el fons de rescat
També queda per confirmar si els diners del rescat sortiran de l'actual fons de rescat, de caràcter provisional, o del fons permanent que, en principi, entrarà en vigor al juliol si aconsegueix que tots els estats membres el ratifiquin. Segons va explicar Juncker, ahir es va acordar que els diners per a la banca espanyola provinguin del fons temporal, tot i que posteriorment l'ajuda seria transferida al nou fons. El debat no és cap fotesa: si els diners fossin del fons permanent, Europa tindria prioritat davant la resta de tenidors de bons a l'hora de cobrar; mentre que si són del fons provisional, l'únic que funciona actualment, aquesta prioritat no existiria. És a dir, que per generar confiança i garantir als inversors que cobraran, la millor opció és la que sembla que s'ha imposat finalment.
Luis de Guindos també va optar per no plantejar a Luxemburg la compra de deute per part del fons de rescat, una idea que va expressar el primer ministre italià, Mario Monti. No es descarta que el tema es tracti en la cimera que se celebra avui a Roma entre Espanya, Alemanya, França i Itàlia. També podria incorporar-se a l'agenda de la cimera europea de la setmana vinent.
No es coneixen tots els detalls del rescat espanyol, però ahir ja va rebre el suport de Berlín i París. El ministre alemany de Finances, Wolfgang Schauble, va prometre una actuació "ràpida" de l'Eurogrup quan rebi la petició oficial dilluns. Els líders dels països de l'euro celebraran un dinar de treball divendres, després del Consell Europeu ordinari. La reunió extraordinària, convocada ahir mateix, podria servir per analitzar per primera vegada formalment la petició de rescat. Això si De Guindos compleix la seva paraula i fa la petició la setmana que ve. També el ministre francès de Finances, Pierre Moscovici, va dir que el pla que preparen els socis de l'euro per a Espanya "és sòlid".
Per la seva banda, el govern irlandès va defensar ahir la possibilitat de permetre que el fons de rescat europeu pugui salvar bancs directament, sense que el crèdit passi pels estats membres. Irlanda, que es va endeutar fins a límits insostenibles després d'haver salvat els seus bancs amb diner públic, ara defensa el que vol Espanya: diners directament per als bancs.
