MADRIDPer primera vegada la prima de risc espanyola va tancar ahir per sobre dels 500 punts, la xifra a partir de la qual es van desencadenar els rescats de Grècia, Portugal i Irlanda. Als mercats no els va convèncer gens la improvisada intervenció del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, a la seu del PP, i no pas a la Moncloa, com correspondria en un dia negre com el d'ahir. Potser perquè, com va quedar palès, ell ja no sap quin as més es pot treure de la màniga. El seu missatge destil·lava un resignat "que Europa hi faci més que nosaltres".
"Seria molt important una crida clara sobre la irreversibilitat de l'euro", va avisar. Per ell, l'única manera d'aturar la pressió insostenible dels mercats cap a les finances espanyoles és una intervenció de Brussel·les i del Banc Central Europeu -a qui va evitar de nou citar directament- que sigui "clara, contundent, enèrgica i que dissipi tots els dubtes" de la moneda comuna. Xut de la pilota, amb un punt de desesperació, cap a la UE, un cop Madrid ha accelerat el sanejament bancari (amb decisions difícils de pair, com Bankia) i ha fet passar per l'adreçador del dèficit totes les comunitats.
No n'hi ha hagut prou. Ni la compareixença davant dels mitjans de comunicació -la primera en solitari a Madrid des que va guanyar les eleccions- va ser útil. Tot i que es va fer puntual a la una del migdia, amb unes quantes hores per redreçar la tendència als parquets, les paraules de Rajoy no van corregir la situació. El diferencial va tancar a 511 punts (durant el dia havia arribat als 513), un nou màxim històric que situa Espanya en un terreny molt perillós. El bo hispà, l'interès que l'Estat ha de pagar per col·locar deute a deu anys, es va enfilar fins a fregar el 6,5%. L'encara membre del BCE José Manuel González-Páramo, per a molts el futur governador del Banc d'Espanya, va assegurar que "un 6 o més d'un 6% no és el tipus d'interès que correspon a un país amb el potencial de creixement i diversificació i la dimensió de l'economia espanyola".
La culpa és de Bankia?
L'Íbex-35 va caure un 2,17%, fins als 6.400 punts, i es va situar a nivells de l'any 2003. Es va desplomar arrossegat per Bankia, que tornava a cotitzar després que dissabte el seu nou president, José Ignacio Goirigolzarri, confirmés que l'entitat necessita 19.000 milions, que se sumen als 4.500 milions que ja provenien del FROB. L'entitat nacionalitzada va protagonitzar el descens més accentuat, del 13,38%, i els seus títols es van situar a 1,36 euros. Al juliol, quan va debutat a la borsa, el valor era de 3,75 euros per títol. És a dir, una caiguda de més del 60% del valor.
No obstant, Rajoy va provar de desvincular l'ofec dels mercats d'una decisió, la injecció de diners al banc més vinculat al PP, que en última instància ha pres ell. "No crec que influeixi absolutament per a res la decisió que s'ha pres sobre Bankia en la prima de risc", va dir. Al contrari. Està convençut que aquest tipus d'operacions aporten "tranquil·litat" entre els que tenen l'aixeta del crèdit perquè són un exercici de "transparència" que a la llarga acaba sembrant credibilitat. Unes paraules que contrasten, però, amb la seva oposició manifesta a una comissió d'investigació per saber exactament què ha passat. El socialista Alfredo Pérez Rubalcaba va avisar que no avalarà cap acció més sobre Bankia si no hi ha la certesa que "no es perd cap euro pel camí".
Pendents del BCE
Tot i constar que els passos que ha fet la Moncloa no serveixen per agafar aire, l'estratègia de Rajoy és no sortir del camí marcat passi el que passi. Control del dèficit i reformes. Vol evitar donar la imatge d'improvisació que tan durament va retreure a José Luis Rodríguez Zapatero.
El president espanyol va afirmar ahir que les sacsejades a les finances espanyoles ja només s'expliquen per les turbulències de la zona euro i especialment per l'efecte contagi de Grècia. No va voler dir si espera una compra de deute del BCE que alleugereixi la situació, malgrat que la institució fa 11 setmanes que no ho fa. Ara bé, optimista, va avisar que no es malinterpreti el sonor silenci que arriba d'Europa al seu clam d'ajuda: "La prudència amb què s'ha de comportar un bon governant no es pot confondre amb el fet que no estigui d'acord amb el que escolta". Per donar algun motiu de confiança va explicar que el dèficit del sector exterior s'ha reduït del 10% a l'1%. Objectiu: com menys dependència de fora, menys ofec. Queda camí.
