Publicitat
Publicitat

CRISI, LA REFORMA BANCÀRIA

El govern del PP surt a garantir la viabilitat del banc després del daltabaix a la borsa, però vol una nova reestructuració

Rajoy exigeix un nou pla per a Bankia

Les ajudes públiques que rebi Bankia no seran a qualsevol preu. El govern espanyol acudirà al rescat del quart grup bancari en importància, però a canvi li imposarà unes condicions fèrries. La primera ja s'ha començat a complir: modificar el govern corporatiu de l'entitat, tal com ja va demanar el Fons Monetari Internacional (FMI). A banda de substituir, previsiblement avui, Rodrigo Rato (que té dret a una indemnització d'1,2 milions d'euros) per José Ignacio Goirigolzarri a la presidència, l'executiu espanyol i el Banc d'Espanya volen que els consells de Bankia i la seva matriu Banco Financiero i de Ahorros (BFA) siguin més petits i menys polítics, segons fonts financeres.

A més, pot ser que Bankia hagi de reduir, encara més, la seva dimensió administrativa: és a dir, menys oficines i menys treballadors. L'entitat assegura que ja ha tancat 800 sucursals i que ja ha fet un ajust de plantilla equivalent al 25% de tot el sector financer espanyol. Una nova tisorada pot ser, però, excessiva. "No es pot aprimar gaire més", adverteix un directiu bancari.

El ministeri d'Economia va reconèixer ahir, en un brevíssim comunicat, que treballa en un "pla de sanejament, reestructuració i millora del govern corporatiu" de Bankia que "garanteixi la seva viabilitat futura". "El nou equip de gestió ha de presentar els seus plans al Banc d'Espanya per les vies normals. El govern central donarà suport a l'entitat, en tot el que sigui necessari, per a la consecució d'aquests objectius", afegia la nota, que descartava que Bankia hagi estat intervinguda.

Les cúpules d'Economia i del Banc d'Espanya treballen intensament en el programa de sanejament, que es coneixerà aquesta setmana. El pla està "molt obert" i podria basar-se en les condicions fixades en el decret de la reforma financera per a les entitats que es beneficiïn d'ajudes públiques o en "altres fórmules". Bankia ja va rebre 4.465 milions de l'anterior executiu i les noves ajudes poden oscil·lar entre els 7.000 i els 11.000 milions.

Es desploma un 4,76% a la borsa

La llei, que es va aprovar al febrer, estableix que l'entitat que vulgui ser auxiliada per l'Estat haurà de fusionar-se -créixer en dimensió un mínim del 10%- i elaborar un pla amb "compromisos específics de millora de la seva eficiència; racionalització de la seva administració i gerència, i redimensionament de la seva capacitat productiva".

Si es mantenen aquestes condicions, en el cas de Bankia (que ahir va caure un 4,76% a la borsa) pot suposar haver de canviar la distribució del pes de les set caixes que l'integren, així com reduir les inversions empresarials del grup, com per exemple el 20% que té a Indra o el 14,9% a Mapfre. A més, si no es modifica el decret, Bankia haurà de fusionar-se si vol rebre ajudes de l'Estat, que haurà de tornar -com fins ara- en cinc anys, ampliables a dos més. El més possible en aquest cas seria unir-se a BFA.

Els ajuts del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) els podria obtenir de dues maneres diferents, sempre que es basi en el que estableix la reforma financera: a través de bons convertibles en accions o en aportacions al capital social. És a dir, Bankia podria rebre els més de 7.000 milions en bons a un interès de mercat del 8% o bé convertir en capital els préstecs de 4.465 milions de l'anterior govern i fer una ampliació addicional amb els nous fons. Segons Economia no serien ajuda de l'Estat perquè computarien com a deute públic però no com a dèficit.

Des de Brussel·les, el vicepresident de la Comissió Europea i comissari de Competència, Joaquín Almunia, va recordar ahir que si Bankia rep ajudes hauran de ser autoritzades per les institucions comunitàries, tal com ha passat en altres casos, i acompanyades d'un "pla de reestructuració" que demostri la viabilitat de l'entitat.

També es va referir per primer cop a la crisi de Bankia Mariano Rajoy, que va dir al Senat que el PSOE és l'únic que "fins ara" ha donat diners públics a la banca. El dia anterior havia plantejat obertament donar ajudes.

El ministre d'Economia, Luis de Guindos, va avalar el futur president de Bankia. En declaracions a Efe, De Guindos va afirmar que Goirigolzarri és una persona amb una reputació "absolutament provada". També va reiterar el seu suport a l'entitat. Avui mateix -un dia abans de l'esperat- podrien reunir-se els consells d'administració de Bankia i de la seva matriu, el Banco Financero y de Ahorros, per nomenar president Goirigolzarri en lloc de Rato.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT