Publicitat
Publicitat

EUSKADI EL PROCÉS DE PAU

Els etarres hauran de desentendre's d'ETA per anar a presons basques

Rajoy mou la fitxa dels presos a Euskadi

Després que aquesta setmana el govern espanyol hagi accentuat el discurs agressiu contra el nacionalisme català i basc per provar de reconnectar amb l'electorat més ultra del PP, ahir es va atrevir a moure peça en un dels temes que més encenen les alarmes entre aquests sectors més dretans: la política antiterrorista. De fet, la polseguera va ser tan intensa que el ministeri de l'Interior s'ha vist obligat a convocar per avui una reunió amb els col·lectius de víctimes d'ETA per explicar-los la proposta de reinserció de presos i mirar de calmar les aigües.

El pla que va avançar el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz, per reintegrar els etarres a la societat posa com a condició indispensable que manifestin "de manera clara, rotunda, ferma i solemne la voluntat d'abandonar l'organització terrorista". N'exclou, per tant, l'obligatorietat de demanar, en una primera fase, perdó a les víctimes, el punt que ha indignat associacions com l'AVT. Segons es van encarregar de recordar durant tot el dia d'ahir, el ministre de l'Interior s'havia compromès amb ells a fer de les disculpes una condició "irrefutable" per poder accedir als beneficis penitenciaris.

El pla, que el ministeri va filtrar a l'agència estatal de notícies Efe, és el primer gran gest que pren el govern espanyol des del cessament definitiu de la violència per part d'ETA el 20 d'octubre passat.

Mig any després d'aquell pas, amplis sectors de la societat basca -representants pel PNB i el PSE- havien començat a donar senyals del malestar per la inacció de Rajoy. La resposta va arribar ahir, emparant-se en la declaració que van firmar al mes de febrer la majoria de grups al Congrés per gestionar amb consens el final definitiu d'ETA. Aleshores només en van quedar fora els abertzales d'Amaiur i els neoespanyolistes d'UPyD.

Apropament encobert

Les mesures avançades per Interior consisteixen en un seguit de passos orientats a reinserir els presos. Els interns -d'ETA o altres grups terroristes- que s'incorporin en aquests programes, que s'iniciaran al País Basc, participaran en "aules" dirigides a l' educació en valors de convivència i tindran formació per facilitar el reingrés a la societat quan recuperin la llibertat. El fet que aquest pla es comenci a aplicar als centres penitenciaris d'Euskadi ha molestat els sectors ultres, que ho entenen com un acostament encobert de presos a casa. Interior va negar que hi hagués a partir d'ara moviments de presos de "manera automàtica".

Fernández va animar els reclusos a acollir-se a les mesures i a no deixar-se "enganyar per ETA" amb l'argument d'una suposada amnistia -"indults generals", va dir-ne- després de deixar les armes. Fins ara, els presos que s'apartaven de l'organització terrorista i demanaven perdó s'acollien als beneficis de l'anomenada via Nanclares , amb una estructura individualitzada. Ara es flexibilitzen els condicionants.

Seguint el que marca la llei, les altres obligacions per avançar en la reinserció -la petició de perdó, la col·laboració amb la justícia i el compromís de satisfer la responsabilitat civil- es deixen per a una segona fase. Només complint aquests passos els presos d'ETA podran acollir-se a un grau penitenciari més flexible. Provant de treure transcendència a la decisió, sectors pròxims al govern espanyol admetien que la nova proposta també vol copsar quin és ara el sentiment majoritari del col·lectiu de presos.

Rajoy diu que no canvia res

De fet, el president espanyol, Mariano Rajoy, va assegurar que el pla no modifica la política penitenciària. "No hi ha res a negociar amb ETA i no ho farem. No ho hem fet i no ho farem", va sentenciar, conscient que les principals crítiques del sector conservador vénen per aquest flanc: li retreuen que atorgui beneficis encoberts als presos després d'haver dit reiteradament que no hi havia res a parlar fins que l'organització no es dissolgués definitivament i entregués les armes.

Si bé el PNB, que ahir va donar un suport qualitativament important a Rajoy en aquest assumpte, i UPyD han demanat que comparegui al Congrés per explicar-se, la resta de forces li van donar suport directe en sintonia amb la declaració del febrer. El PSOE, que sempre ha exigit lleialtat, va dir que era una decisió "ben adoptada" perquè, a més, "fa mal al nucli més dur" d'ETA.

Rajoy haurà d'aguantar ara la pressió -amb la vista posada en les eleccions basques de l'any que ve-, tot i que el seu gest dista molt de l'apropament massiu de presos que va fer José María Aznar el 1999.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT