Rajoy va provar d'evitar el rescat fins dies abans
El govern espanyol encara confiava dimecres passat que la intervenció del Banc Central Europeu donaria oxigen suficient a la banca espanyola. Ho deia en una carta datada tres dies abans del rescat.
MADRIDMariano Rajoy afirma que va ser ell qui va "pressionar" els estats de la zona euro perquè posessin en marxa el rescat de la banca espanyola. De fet, el govern espanyol va arribar a explicar que el crèdit de fins a 100.000 milions d'euros es va gestionar durant força temps. No obstant, els fets, tossuts, evidencien que la Moncloa ho va provar d'evitar com a mínim fins a tres dies abans de la reunió decisiva de l'Eurogrup.
El president del govern espanyol va fer pública ahir una carta que el dia 6 de juny -dimecres de la setmana passada- va enviar al president de la Comissió Europea, José Manuel Durao Barroso, i al del Consell Europeu, Herman van Rompuy. L'existència d'aquesta comunicació es coneixia des de fa dies però ara se'n han sabut el contingut, que aporta llum per entendre què va passar hores abans d'un cap de setmana decisiu per a l'economia espanyola i, probablement, per al futur de la moneda comunitària.
Rajoy hi admet: "L'única institució que avui té la capacitat per assegurar aquestes condicions d'estabilitat i liquiditat que necessitem és el Banc Central Europeu. I assegurar l'estabilitat financera és, en aquests moments, essencial per demostrar el compromís dels estats membres amb la irreversibilitat de l'euro". D'aquesta manera posava per escrit la súplica frustrada que havia anat fent setmanes abans perquè aquest organisme comprés deute espanyol i ajudés a rebaixar la pressió dels mercats per garantir que l'aixeta del crèdit no es tanqués. A la carta afirma que només en aquest escenari, esvaint els "dubtes sobre la sostenibilitat del deute", serà possible que el finançament arribi a "les empreses i les cases". No menciona en cap moment un eventual rescat als bancs espanyols. En canvi, diumenge va assegurar que la injecció europea era l'únic camí per treure el tap dels actius tòxics del sistema financer i garantir que el crèdit tornés a fluir.
Al llarg de tota la carta -que a la cimera de Roma del dia 22 farà arribar als dirigents d'Alemanya, França i Itàlia- prova de convèncer Durao Barroso i Van Rompuy que el problema no és de Madrid, sinó que té un abast europeu. Brussel·les, però, ja tenia clar que de moment calia buscar un dic de contenció a les debilitats de la banca espanyola. I que calia fer-ho abans de les eleccions de Grècia per evitar tenir dos grans fronts d'inestabilitat oberts i de conseqüències imprevisibles.
Més integració fiscal i bancària
La Moncloa considera que les reflexions que Rajoy fa en aquest document, de cinc pàgines, segueixen sent vàlides. En un intent de recuperar cert lideratge (el president espanyol diu sovint que Espanya no es pot permetre quedar al vagó de cua en una hipotètica Europa a dues velocitats) insisteix en la necessitat d'avançar cap a la integració fiscal i bancària. Pel cap de l'executiu espanyol és l'hora de "cedir sobirania" per blindar l'euro i no desfer el camí europeu que s'ha anat construint. Per això, en un to transcendental, reclama un "missatge nítid i decidit" en aquest sentit al Consell Europeu de finals de mes.
El govern espanyol i el PSOE fan pinya per anar a Brussel·les amb una única veu. Ara bé, ahir a la sessió de control al Congrés l'oposició, començant pels socialistes, va retreure a Rajoy que es resisteixi a anomenar el rescat pel seu nom. Temen que l'eufemisme amagui que qui acabi pagant els plats trencats sigui la ciutadania. La Moncloa ho continua negat rotundament.
