CRISI ESPANYA EN EL PUNT DE MIRA
Dossier 03/06/2012

Rajoy ven optimisme per frenar la por a una intervenció

Ignasi Pujol
2 min
NOVENA PARTICIPACIÓ 
 El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ahir durant la cloenda de les jornades del Cercle d'Economia a Sitges.

SITGESMariano Rajoy va voler deixar clar ahir en la cloenda de les jornades del Cercle d'Economia a Sitges que el vaixell de l'economia espanyola, tot i trobar-se enmig d'una tempesta perfecta, amb rumors d'intervenció inclosos, no va a la deriva. I que l'embarcació té un capità.

Sembla que el president espanyol ha après la lliçó en menys d'una setmana, el temps que ha passat des de la seva desafortunada intervenció de dilluns a la seu del PP del carrer Génova de Madrid per intentar calmar l'escalada de la prima de risc. Rajoy era conscient que ahir s'adreçava a un públic delerós de missatges positius, especialment després de la intervenció -poc convincent- de dijous del ministre d'Economia, Luis de Guindos.

Potser per això Rajoy va canviar totalment de registre i es va encomanar al corrent de l'optimisme. "Això s'assembla molt a la situació d'un vaixell castigat per una tempesta en alta mar i que es mou molt", va dir el líder del PP. Rajoy va admetre que "les dificultats són molt greus", però va remarcar: "No estem al caire de cap precipici. No caminem per un camí de roses, però tampoc assistim a la vigília de l'apocalipsi". Per això va criticar aquells que fan córrer "mals auguris que sembla que preludiïn el final dels temps".

"Serenitat preocupada"

El president va fer una crida a mantenir una actitud de "serenitat preocupada", i va assegurar que "Espanya i la unió monetària sortiran d'aquesta borrasca i deixaran la crisi enrere". L'optimisme de Rajoy feia pensar en un as a la màniga que el president no va acabar de mostrar en cap moment. "Si és urgent resoldre la situació espanyola, no ho és menys resoldre els problemes del conjunt de la unió monetària. I aquests, i creguin que tinc motius sobrats per afirmar-ho, començaran a resoldre's d'aquí no gaire temps", va dir, ambigu, el president.

La solució passa inequívocament, com sí que va deixar clar, per reforçar "l'arquitectura institucional" europea o, en altres paraules, per "una major cessió de sobirania en l'àmbit fiscal". Rajoy va mostrar el seu compromís per crear "una autoritat fiscal europea que pugui orientar la política fiscal a la zona euro, que harmonitzi les polítiques dels estats i que permeti un control centralitzat de les finances, a més de ser la gestora del deute europeu".

També va parlar a favor d'integrar la supervisió bancària, del Fons de Garantia de Dipòsits i de la creació d'instruments "per a la capitalització directa de la banca europea". Precisament ahir el setmanari Der Spiegel avançava que la cancellera Angela Merkel pressiona Espanya perquè recorri al Fons Europeu d'Estabilitat Financera davant el perill d'un contagi en cas que Grècia abandoni l'euro. Segons Der Spiegel , Alemanya estima que la banca espanyola precisaria d'una injecció d'entre 50.000 i 90.000 milions.

Rajoy es va fer el gallec amb la resposta de Mario Draghi, president del BCE, que dijous va dir que no comprarà deute espanyol. Rajoy va dir que "l'estabilitat i la flexibilitat no s'aconsegueixen en dos dies" i que per això cal "protegir les reformes perquè donin fruits". "Això s'aconsegueix aportant liquiditat, amb els instruments que es considerin més adequats, però que aconsegueixin reduir les actuals primes de risc". "S'ha d'assegurar que l'euro seguirà sent la moneda dels nostres països i que es farà tot el que calgui perquè això sigui així".

stats