PRESIDENT DEL CoNCAUna de les funcions que el Parlament de Catalunya ha encomanat al Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CoNCA) és la concessió dels Premis Nacionals de Cultura. L'inici de l'activitat del CoNCA sorgit de la renovació recent de la seva composició amb el nomenament de sis dels seus set membres ha coincidit amb la ratificació i la comunicació del veredicte dels darrers Premis Nacionals, que es lliuraran el proper 26 d'octubre.
Aquesta circumstància ha empès el CoNCA a dur a terme un primer debat intern a l'entorn de la conveniència de reconsiderar el model de premis vigent, una labor que hem emprès amb determinació i al costat d'altres treballs que el CoNCA ha iniciat en paral·lel de preparació de l'informe anual o de revisió de les línies de subvencions en què el CoNCA intervé. Com a fruit de l'anàlisi realitzada, en el si del CoNCA s'ha generat la convicció que els Premis Nacionals de Cultura han de complir un paper rellevant dins el nostre sistema cultural i que han de relligar bé amb els criteris i valors que entenem que han d'inspirar la nostra acció: la visió integral de la cultura, l'aposta per l'excel·lència, el reforçament del pes de la cultura en el conjunt de les prioritats del país...
Des d'aquesta perspectiva persistir en l'aplicació del model seguit fins ara de nombrosos premis sectorials, amb propostes successives d'incorporacions de noves categories, podria comportar el risc de diluir la importància social que aspirem que aquests premis adquireixin, perquè haurien de servir per projectar amb força, no tan sols en el seu àmbit concret sinó en el conjunt del país, personalitats que són referents claus de la nostra vida cultural i exponents de qualitat, ambició, talent i capacitat de contribuir a identificar i projectar el nostre país des de la posició primordial que reivindiquem que hi ha de tenir la cultura.
El CoNCA es planteja, doncs, impulsar una reorientació dels Premis Nacionals que s'hauria de concretar bàsicament, en primer lloc, en la reconducció de tots els premis a una única denominació, Premis Nacionals de Cultura, esquivant l'adscripció dels premis a una àrea molt determinada de l'activitat cultural, i, en segon lloc, en una certa reducció, encara per concretar, del nombre de guardons concedits. Per referir-nos a persones premiades enguany, Carme Sansa o Carme Solé Vendrell no serien, doncs, en el futur, Premi Nacional de teatre o, amb una polèmica nominal comprensible, Premi Nacional de còmic, sinó totes dues Premis Nacionals de Cultura.
A l'hora d'exposar els arguments que ens han mogut a posar damunt la taula aquesta reconsideració dels Premis, se'm va formular la qüestió de la possibilitat que es concedís un Premi Nacional de Cultura a un escriptor català que escrivís en castellà.
Sense adscripcions sectorials
Certament el CoNCA ha de fer una reflexió aprofundida sobre aquest cas concret per integrar en la decisió que puguem prendre el màxim de sensibilitats i inquietuds possibles, però d'entrada si ens referim a Premis Nacionals de Cultura sense adscripcions sectorials, i, per tant, deixem de referir-nos a premis específics de literatura, sembla en principi inconvenient d'establir-hi limitacions més enllà de la rellevància de l'obra reconeguda i de la vinculació al país dels creadors o intèrprets culturals susceptibles de ser distingits, sense desatendre l'atenció preferent que el CoNCA assumeix que s'ha de prestar a les creacions culturals en català, per la condició de llengua originària i pròpia que té al nostre país.
En el cas de la literatura d'autors catalans escrita en castellà ens hem de sentir convidats d'altra banda a una reflexió sobre la conveniència d'evitar aïllaments indesitjables i d'actuar amb cordialitat, generositat i sentit comú a fi d'evitar la percepció que s'obvia un part significativa de la nostra realitat cultural.
Ambició nacional col·lectiva
El país que des del CoNCA ens sentim compromesos a definir i a consolidar ha de basar-se en la solidesa, la potència i l'exigència de la seva dimensió cultural, essencial per poder fonamentar la nostra ambició nacional col·lectiva. I entenem que això requereix reivindicar i posar en relleu l'excel·lència i reflectir-la sense restriccions, des de la consciència al mateix temps del paper crucial que en la nostra cultura i la nostra personalitat col·lectiva té la llengua catalana.
