Publicitat
Publicitat

Revolta al capdavant del grup parlamentari

ENTREN

Xavier Sabaté

Nascut a Flix el 1953 i militant del PSC des del 1976, Xavier Sabaté, mestre i llicenciat en filologia catalana, ha escalat disciplinadament tots els graons que el seu partit li ha posat davant: regidor a Tarragona, diputat provincial a la Diputació, senador i diputat al Congrés. Aquesta concatenació de càrrecs electes es va trencar quan va ser nomenat conseller de Governació el maig del 2006, quan Pasqual Maragall va expulsar ERC del Govern. Sabaté va perdre el càrrec quan els republicans van recuperar aquesta cartera al segon tripartit. Va ser recol·locat com a delegat del Govern al Camp de Tarragona, on va defensar la instal·lació del cementiri nuclear a Ascó. Va ser escollit diputat al Parlament el 2010.

Jaume Collboni

Una de les cares noves que reflecteixen la renovació que vol escenificar Navarro és la d'aquest advocat, nascut el 1969 a Barcelona, que va iniciar el seu activisme en el moviment estudiantil. Posteriorment es va bregar en el món sindical, tot i que està afiliat al PSC des del 1991. Després de deu anys a la cúpula de la UGT, combinats des del 2005 com a secretari de programes del PSC i a l'ombra del grup parlamentari com a coordinador, el 2010 va fer un pas endavant per ocupar un escó després de dirigir, amb molt poc èxit, la campanya de Montilla. De tarannà afable i argumentació més didàctica que punyent, Navarro el va fitxar com a portaveu del partit, un càrrec que ara també realitzarà al Parlament.

Rocío Martínez-Sempere

Si Sabaté prové d'una llarga carrera orgànica i Collboni ha crescut en el sindicalisme estudiantil i laboral, a la nova portaveu adjunta del grup parlamentari del PSC l'ha fet gran una dilatada carrera acadèmica. Crescuda entre números, ha sabut explotar la seva fecunda formació en economia en temps de crisi i pacte fiscal. Amb una llicenciatura, un màster, estudis de doctorat i docència en economia i empresa amb incursions a la London School of Economics, va entrar a la vida pública treballant per la diputació de Barcelona, la Fundació Rafael Campalans i l'oficina del president Maragall. Va aterrar el 2006 al Parlament i es va fer forta en l'últim congrés del PSC, que la va escollir secretària econòmica.

SURTEN

Joaquim Nadal

La trajectòria del fins ahir cap de l'oposició ha tingut sempre un peu a Girona i l'altre a Barcelona. Alcalde incombustible de la seva ciutat entre el 1979 i el 2002, va compatibilitzar l'alcaldia amb un intent, fallit, de batre Jordi Pujol a la Generalitat el 1995. El seu gran moment arribaria el 2003, amb la victòria del tripartit i el seu nomenament com a totpoderós conseller de Política Territorial i Obres Públiques durant dues legislatures. Amb la victòria d'Artur Mas el 2010 va esdevenir cap de l'oposició després de la renúncia de Montilla. Durant aquests dos anys d'incertesa al PSC, ha sigut la cara pública del partit i ha buscat acords de país amb CiU.

Miquel Iceta

Considerat un dels cervells més privilegiats de la política catalana, Miquel Iceta ha estat sempre un home pont entre el PSC i el PSOE. Molts dels seus contactes a Madrid els va aconseguir quan va ser director d'Anàlisi de la Presidència del govern espanyol entre els anys 1991 i 1995 sota l'empara del vicepresident Narcís Serra. A partir de llavors la seva trajectòria política a Catalunya va ser imparable i es va convertir en un estret col·laborador de Pasqual Maragall, primer, i de José Montilla, després. Catalanista moderat però part inherent de l'aparell del partit, va ser el gran negociador del PSC durant el procés estatutari, tant a Barcelona com a Madrid.

Laia Bonet

Nascuda a Valls el 1972, fins ahir Laia Bonet semblava destinada a tenir una llarga carrera política i a ocupar altes responsabilitats al seu partit. La seva obsessió pública per la renovació del PSC va motivar un cert allunyament del grup de joves dirigents oficialistes del qual formava part per acostar-se, lentament, cap als postulats reformistes que encarna l'exalcalde de Vilanova i la Geltrú Joan Ignasi Elena. Bonet és llicenciada en dret per la UPF i s'havia convertit en una diputada valorada dins i fora del seu partit pel seu tarannà dialogant i per la creixent habilitat retòrica assolida gràcies al càrrec de portaveu adjunta del seu grup.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT