Rubalcaba nega l'estat propi i obvia el federalisme

GAVÀ"Vull un partit amb una sola veu que soni fort i que digui el mateix a tot arreu", va dir el líder del PSOE, Alfredo Pérez Rubalcaba, quan s'enfrontava a les primàries amb Carme Chacón. I ahir va complir aquesta expectativa, perquè a la Festa de la Rosa del PSC que ahir es va celebrar a Gavà va fer el mateix discurs que podria haver fet a Cadis, per posar un exemple. Per posar la cirereta a una setmana històrica per al sobiranisme català que no ha comptat amb la comprensió de la classe política espanyola, Rubalcaba va deixar ben clar que el PSOE és del bàndol que combatrà l'estat propi. El més preocupant pel PSC és que ni tan sols va especificar que vulgui promoure aquest no a la independència onejant la bandera del federalisme, tal com ha implorat aquesta setmana Pere Navarro.

El líder del PSOE es va fer el desentès amb el clam de la Diada i va llançar el guant a Artur Mas: "Si vol conviure -amb Espanya- ens té i, si vol trencar, ens hi enfrontarem clarament". I és que Ferraz nega que la independència de Catalunya sigui la via "més ràpida" per sortir de la crisi. "Catalunya només sortirà de la crisi amb la resta d'Espanya i la resta d'Europa", va dir Rubalcaba.

El cap de l'oposició a Madrid va assegurar que no deixa de ser sorprenent que el partit que ha aconseguit posar-se d'acord amb el PP per impulsar les retallades sigui ara l'artífex d'aquesta croada. Per aquest motiu, va convidar el president de la Generalitat a deixar "les tisores i agafar el fil i l'agulla per cosir la convivència entre Catalunya i Espanya". Però el líder del PSOE no va fer cap proposta més enllà de l'actual model d'estat perquè els catalans se sentin "estimats i respectats", tal com va dir que hauria de ser per garantir la seva comoditat dins l'Estat.

Un problema d'insatisfacció

La paraula federalisme va brillar per la seva absència en el discurs de Rubalcaba. Va elogiar l'actual model i tot i que va matisar que es tracta d'un "projecte inacabat i sempre dinàmic", tan sols va reivindicar una Catalunya "amb un govern fort i solidari" amb la resta d'Espanya. De fet, va donar valor a qüestions que la majoria de la societat catalana consideren un fracàs. Va destacar que Catalunya té a hores d'ara "el millor finançament de la seva història" i va recordar que toca revisar-lo el 2013, tot i que en cap moment va esmentar el pacte fiscal. També va fer gala de liderar el partit que va firmar l'Estatut, l'instrument que, a parer seu, "va donar el màxim autogovern" als catalans. Això sí, va obviar que el PSOE, aleshores al govern, no va moure ni un dit per recuperar el text escapçat pel Tribunal Constitucional a instàncies del PP.

Més enllà d'aquestes constatacions, cap proposta concreta i cap promesa. Va exigir a Mariano Rajoy que no miri cap a una altra banda i doni una resposta immediata al que considera un "problema d'insatisfacció dels catalans", però tampoc ell va donar cap resposta que no sigui mantenir l' statu quo actual. Així doncs, Navarro va sortir amb les mans buides de Gavà després d'haver reivindicat al comitè federal del PSOE que Ferraz faci seu d'una vegada per totes un projecte "inequívocament" federalista per frenar el sobiranisme. Només va obtenir bones paraules de suport en la necessitat vital del PSC de tornar a ser un partit fort.

"Espanya serà federal o no serà", va seguir batallant Pere Navarro, que va insistir que és "imprescindible" que aquest discurs qualli a la resta d'Espanya si es vol procurar un encaix còmode de Catalunya a l'Estat. Navarro va manifestar que el seu partit defensarà el "no a la independència", però va matisar que també combatrà "el nacionalisme espanyol que vol anul·lar" la identitat catalana i es va mostrar convençut que Rubalcaba rebutja el centralisme.

Fonts de la cúpula de Nicaragua van intentar treure ferro al silenci de Rubalcaba sobre el projecte federalista: "És un tema de cultura, però el contingut és el mateix". Ara bé, el desencís impregnava els milers de militants a Gavà. Ningú oblida que Rubalcaba ha abanderat sempre el jacobinisme, però esperaven un gest. "Amb aquest discurs espanyol no n'hi ha prou ni de bon tros. Pot fer la sensació que l'alternativa és l'immobilisme", assegura un dirigent del sector crític, que afegeix que aquesta actitud és "inadmissible" perquè situa els socialistes "al costat del PP". "Un projecte polític, més que proclamar en què no està d'acord, es defineix pel que proposa", va afirmar la diputada Laia Bonet a Twitter.

Absències amb significat

Les presències i absències a la festa van estar carregades de significat. El nom de Carme Chacón, que reapareixia per primera vegada en un acte a Catalunya amb Rubalcaba després d'haver-se enfrontat a les primàries, va ser corejat. José Montilla es va mantenir en un segon pla i no hi eren ni Pasqual Maragall ni Ernest Maragall ni Joaquim Nadal. Sí que hi van anar Marina Geli, Àngel Ros i Joan Ignasi Elena, però alguns de manera gairebé fugaç, com la petició federal del PSC.