BARCELONADesprés de l'anunci del cessament de la violència d'ETA l'octubre de l'any passat, l'esquerra abertzale no ha deixat de fer passos cap al rebuig de la via armada com a instrument de lluita per la reivindicació dels drets nacionals del País Basc. Una prova d'això és com s'ha moderat el discurs del Moviment d'Alliberament Nacional Basc i els acostaments entre presos i víctimes d'ETA. L'últim pas ha estat l'anunci, ahir divendres, de la dissolució de l'organització juvenil basca Segi, un dels sectors més refractaris a deixar per sempre les armes dins el moviment independentista basc, juntament amb Ekin -coordinadora política hereva de KAS- i Askatasuna -organització de suport als presos-. La seva dissolució i voluntat de refundar-se s'interpreta com un clar triomf del lideratge d'Arnaldo Otegi, encara empresonat, i de la via exclusivament política.
L'adéu de Segi posa punt final a trenta-tres anys d'activisme al llarg dels quals l'organització i les seves dues predecessores (Jarrai primer i Haika després) han estat assenyalades per la policia i la justícia d'Espanya i França com el planter d'ETA. Jarrai va ser fundada el 1979 i va ser associada a les accions de kale borroka de finals dels 80. L'any 2000 es va fusionar amb la bascofrancesa Gazteriak i va néixer Haika, il·legalitzada el maig del 2001 pel jutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, en considerar que reproduïa "l'estratègia de violència i terror d'ETA". La sentència va arribar després de l'empresonament del seu portaveu, Asier Tapia, acusat de fer apologia del terrorisme.
El juny del 2001 va néixer Segi, que també va ser il·legalitzada per Garzón vuit mesos després. En el comunicat publicat als diaris Gara i Berria aquest divendres, els líders de Segi asseguren que la decisió parteix d'un any de reflexió interna en què s'ha acabat reconeixent que, "amb encerts i errors", ja s'ha "fet el que tocava". Més enllà del dubte entorn de la possible creació d'una nova organització juvenil abertzale que agafi el testimoni de Segi, la posició dels sectors més allunyats de la via política és de manifesta debilitat, segons han assenyalat diversos analistes. El front polític, malgrat els empresonaments i les il·legalitzacions, segueix fent via.
