FOC, LLUITA A L'EMPORDÀ
Dossier 25/07/2012

"Semblava que haguéssim entrat a l'infern"

Elisabet Escriche
3 min
"Semblava que haguéssim entrat a l'infern"

TERRADES (ALT EMPORDÀ)La vuitantena de veïns que viuen al nucli urbà de Terrades tenien ahir la vista fixada a la muntanya del nord del municipi. A la part de darrere hi havia l'únic punt de l'incendi de l'Alt Empordà que durant tot el dia va cremar sense control. Els hidroavions i els helicòpters catalans i francesos eren els encarregats d'anar-hi tirant litres i litres d'aigua, ja que l'orografia del terreny feia impossible l'accés dels efectius terrestres.

Mentrestant, desenes de bombers amb el suport dels voluntaris de les Associacions de Defensa Forestal (ADF) seguien remullant tot l'entorn del poble per evitar que les flames revifessin. Comptaven amb la col·laboració de membres de l'exèrcit espanyol i dels Mossos d'Esquadra. Feia més de quinze hores seguides que l'Èric i l'Ivan, del parc de bombers de la Vall d'Aran, lluitaven contra les flames, més les sis que van trigar a arribar al municipi empordanès. Havien fet una petita pausa per hidratar-se. L'Elisabet, una veïna, els donava aigua. "El poble s'ha bolcat en nosaltres. Mai ens havien tractat tan bé", reconeixien.

Des de diumenge, quan va començar l'incendi, els mateixos veïns ja van muntar diverses taules a la plaça per subministrar beguda i menjar als efectius. Els queviures els portaven de casa seva, del flequer del poble i, fins i tot, de l'associació de caçadors. "És la manera que tenim d'agrair-los el que estan fent perquè les flames no arribin al nucli", explicava Maria Sánchez, una de les voluntàries. Aquest punt està obert les 24 hores del dia, cosa que vol dir que amb sort els veïns aconsegueixen dormir tres hores seguides. "L'esforç val la pena, l'important és aturar-lo", insistia la Maria. A les taules no hi falta de res: entrepans, galetes, cafè ben calent per enganyar la son i begudes ben fredes per quan el sol escalfa.

A pocs metres d'aquesta zona, Joaquim Mariscot, de l'ADF de Camós, carregava el seu vehicle amb l'aigua que li subministrava un pagès per portar-la cap al santuari de la Salut, on les flames semblava que volien tornar a fer acte de presència durant la jornada de dimarts. Alhora, una desena de membres de l'exèrcit espanyol netejaven els vorals de la carretera. Amadeu Sudrià, el jutge de pau de Terrades, no es perdia cap detall mentre reconeixia que mai havia viscut un incendi d'aquesta magnitud, ni el del juliol del 1986. "És horrorós el que estem veient, hem passat dues nits molt dolentes i ara toca esperar que tot aquest malson acabi d'una vegada", explicava ahir. Assegurava que a Terrades han tingut molta sort de la feina dels hidroavions francesos que agafen l'aigua del nucli urbà, de les granges i del pantà de Boadella, que queda a molts pocs quilòmetres i que durant aquests dies ha fet de tallafoc. "Si no haguessin vingut, les flames haurien arribat al poble, perquè van encerclar tota la part nord", expressava amb rotunditat el jutge de pau.

Al seu costat l'escoltava Òscar Pérez, de l'ADF de Terrassa, que s'havia aturat uns minuts per menjar un entrepà després d'un matí maratonià. Fa quinze anys que és voluntari i afirma que, tot i que ha vist uns quants incendis grans, "d'espectacular com aquest, cap". "El primer dia avançava a una velocitat increïble a causa de la tramuntana. Quan vam arribar aquí era com si haguéssim entrat a l'infern", recorda. Dimarts la seva feina se centrava a remullar els marges de la carretera per evitar revifades de les flames. Estava cansat, però satisfet perquè semblava que, de mica en mica, estaven aconseguint aturar el foc. Els militars agafaven ahir desenes d'ampolles d'aigua. Havien estat tota la nit de dilluns protegint les granges de Terrades que queden més aïllades. "Hi havia dipòsits de gas i era clau que no hi arribés el foc", explicava un d'ells. Ho havien aconseguit, excepte en una propietat d'uns ciutadans belgues.

A l'entrada del poble, una patrulla dels Mossos d'Esquadra de Ripoll impedia el pas de cotxes particulars per la carretera de Llers. "Es tracta de facilitar al màxim la tasca dels vehicles d'emergències", puntualitzava l'agent. L'única via de comunicació que té oberta Terrades és la carretera sinuosa que porta a Avinyonet de Puigventós.

Tot l'esforç havia valgut la pena. A quarts de nou del vespre, el conseller d'Interior de la Generalitat, Felip Puig, pronunciava la frase més esperada dels últims tres dies: s'havia aconseguit aturar les flames en el front més crític i, per tant, el foc entrava en fase de control. Tot i que encara queda molta feina per fer, l'anunci permetrà que els efectius descansin aquesta nit una mica més tranquils.

stats