Publicitat
Publicitat

INFORME SECRET, LA QÜESTIÓ CATALANA

Aquesta agència privada treballa per a multinacionals i governs d'arreu del món

Stratfor: un servei d'intel·ligència per encàrrec

Stratfor privatitza l'espionatge. Com tantes altres competències que fins fa poc podien semblar exclusivament estatals, els serveis d'intel·ligència han atret empreses privades que hi han vist possibilitat de fer negoci.

Amb seu a Texas, Stratfor es ven més aviat com una empresa d'anàlisi geoestratègica mundial, una eina per "entendre què passa, per què passa i què passarà després" en política i economia internacional.

Però, més enllà d'aquestes àrees, diversos analistes han definit Stratfor com una "consultoria d'intel·ligència" que treballa tant per a multinacionals com per a governs. L'organització garanteix als seus clients que té uns fonaments ferms: protegir la confidencialitat de les fonts i l'anonimat dels abonats. En vista d'aquestes garanties, milers d'empreses, ambaixades i governs van subscriure's als seus serveis. Entre els clients destaquen Goldman Sachs, Coca-cola i la Unió de Banques Suïsses. Amb el lema "intel·ligència i periodisme", defineix les seves fonts com a agències d'informació convencionals però també es vanta de tenir una xarxa de confidents infiltrats en governs i organitzacions privades de tot el món. Stratfor es mostra especialment orgullosa del seu equip d'analistes, "altament qualificats per destriar el més valuós d'entre les tones d'informació disponible a la xarxa".

Però més enllà d'entregar informes geopolítics, l'organització batejada com la CIA a l'ombra també ha fet feines per encàrrec a mida dels seus clients, tal com van revelar els correus electrònics filtrats per Wikileaks al febrer: entre altres "missions", ha vigilat activistes contraris a Coca-cola i ha recollit informació sobre el moviment Ocupa Wall Street per al govern nord-americà.

El pare de Stratfor i la futurologia

El cervell de Stratfor és George Friedman, que va donar vida a l'empresa el 1997. Hongarès, fill de supervivents de l'Holocaust, va emigrar amb la seva família als Estats Units, fugint del règim comunista.

L'esperit de Stratfor (de Strategic Forecasting -previsió estratègica-) ja s'intuïa en les primeres línies de la biografia de Friedman, obertament republicà. De ben jove es va aficionar a dissenyar jocs de guerra per a ordinador i anys més tard es va graduar en ciència política. Sense perdre la perspectiva militar, va dedicar les seves primeres obres a analitzar la relació entre els Estats Units i l'aleshores Unió Soviètica. El seu interès per la "previsió estratègica" va forjar-se en obres com La pròxima guerra amb el Japó , en què després de la caiguda del Mur de Berlín predia sense gaire fortuna que en el marge de vint anys esclataria un conflicte entre els Estats Units i el Japó. Tot i errar el pronòstic, Friedman va publicar una nova aposta el 2010 a Els pròxims cent anys , en què preveu una tercera Guerra Mundial entre els Estats Units i el Japó, Turquia i Alemanya.

Després dels atacs de l'11 de setembre, les visites a la web de Stratfor van augmentar exponencialment, fins a dos milions i mig setmanals, per consultar les anàlisis que ofereix la web en obert. Els internautes consultaven els informes que generava l'empresa sobre possibles moviments d'Al-Qaida.

Objectius i mètodes obscurs

Jordi Vaquer, director del Cidob, va destacar en una tribuna a El País arran de la filtració de Wikileaks la sospita que empreses com Stratfor puguin complir una funció molt qüestionable: "Actuar al marge de les lleis nacionals i les convencions internacionals que regulen l'activitat dels cossos i les agències de seguretat estatals". L'analista subratllava que, "en contractar-les, els estats no només renuncien al seu monopoli sobre la coerció, sinó també a les garanties internacionals i constitucionals i, sigui dit de passada, a un cert grau de professionalitat, que aquestes empreses demostren no tenir".

Precisament, alguns dels correus filtrats donen detalls sobre els mètodes dels seus treballadors per obtenir informació. En un, el mateix Friedman deia a una analista: "Ho has de controlar tot. Control vol dir tenir control econòmic, sexual o psicològic". Es referia a un informador israelià. Els més de cinc milions de correus abocats per Wikileaks a la xarxa van despertar crítiques especialment contra la qualitat de la informació de Stratfor. En els correus, alguns analistes es queixaven que algunes de les seves fonts estaven poc qualificades i les titllaven d'interessades i poc fiables. "No podem avaluar la situació amb claredat", deia un d'ells.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT