ATENESVa ser una tarda d'infart a la seu de Syriza. Des de primera hora equips de tot el món havien instal·lat les seves càmeres a la seu de Synaspismos, el partit més gran de la Coalició d'Esquerra Radical, de la plaça de Komonuru. A pocs metres, la propietària d'un restaurant feia fora un jove que s'havia amagat a un portal per punxar-se. "Ho veus? Això és Grècia: aquí els que governaran el país i a la cantonada un drogoaddicte", cridava.
Corredisses i representants de partits de l'esquerra alternativa de tot Europa trucant a la porta. Fotògrafs a la caça de l'estrella emergent, l'esperança blanca dels grec: Alexis Tsipras, el líder sense corbata que va forçar la repetició de les eleccions en negar-se a entrar a un govern d'unitat.
Syriza no va guanyar les eleccions, però els seus simpatitzants van rebre els resultats amb eufòria. Fa dos anys van obtenir el 4,8% dels vots, el 6 de maig un 16,8% i ahir fregaven el 30%, quan encara quedava molt vot urbà per recomptar.
Syriza arrasava als nuclis urbans i particularment als barris treballadors, però també en zones de classe mitjana. La pressió de Brussel·les i Berlín, i els editorials de l'edició alemanya del Financial Times instant els grecs a no deixar-se enganyar per la demagògia de Tsipras han funcionat sobre una part de l'electorat, però han tingut també un efecte bumerang impulsant Syriza com una opció de dignitat nacional.
I, potser, un cert alleujament, perquè seran primera força de l'oposició amb un bon suport de les urnes per liderar les protestes que tornaran al carrer quan el govern apliqui més retallades. "Nova Democràcia i el Pasok no duraran més de tres mesos al govern. S'hauran de repetir les eleccions i aleshores superarem el 50%", proclamava Dimitris, un jove engalanat amb la samarreta de les banderes roja, verda i violeta.
Missatges a Europa
Al vespre Tsipras compareixia davant dels mitjans amb to solemne. "Qualsevol govern ha de saber que no pot continuar governant amb l'austeritat que el poble rebutja", proclamava. A fora de la seu, on s'havien instal·lat cadires i algunes pantalles, la gent esclatava en aplaudiments. L'esquerra antiausteritat treia pit i es mostrava desafiadora: "Que Nova Democràcia formi govern, ja he trucat a Andonis Samaràs per felicitar-lo".
I encara un missatge per a Europa, caminant per la fina línia, plena d'incoherències, de reclamar la renegociació dels acords sense trencar amb Brussel·les. "Rebutjar l'austeritat és l'única salvació, no només per a Grècia sinó per a la supervivència d'Europa mateixa", sentenciava Tsipras.
Syriza no governarà un país ingovernable, en una situació crítica, i en el fons, molts dels seus partidaris ahir respiraven més tranquils. De les seves paraules se'n desprenia que almenys les negociacions per formar govern no s'eternitzaran com després el 6 de maig. Les posicions estan més clares i els camps més definits.
La pregunta és ara com respondrà Europa. Si donarà més marge a un govern que necessita suport de fora per aguantar la pressió de dins i sobreviure els pròxims mesos, que seran crítics.
