Publicitat
Publicitat

Teià, la perla del Maresme

19.200 euros de renda per càpita fan que sigui un dels municipis més rics de Catalunya

ATeià sembla que el temps no passa. Fa sol, sonen les campanes de l’església parroquial, l’aire fa olor de brisa marina, els nens passen l’hora del pati al Parc de Can Godó. Teià sembla un poble immers en un ecosistema privilegiat, protegit per una cúpula de vidre que el manté aïllat d’un món en convulsió. Sembla que com el Maresme no hi ha res.

L’alcalde de Teià es diu Andreu Bosch i va ser escollit com a cap de llista de l’aliança signada entre Compromís amb Teià i ERC, i en una entrevista concedida al diari municipal, treu ferro al fet que sigui el batlle d’un dels municipis catalans amb més renda per càpita de Catalunya. Concretament, 19.200 euros per habitant. “Que tinguem un nivell de renda màxim és un indicador de caràcter socioeconòmic, una dada absolutament enganyosa. Els nostres serveis socials ens indiquen que hi ha moltes famílies que ho segueixen passant malament i les hem d’ajudar”.

Les paraules de l’alcalde contradiuen una mica l’aparença d’un poble en què les urbanitzacions segueixen creixent i sumant cases aparellades convertides en primeres residències de barcelonins benestants. Això sí, l’únic símptoma de crisi que es veu en la dermis de Teià és el bloc de pisos abandonat a mig construir situat a la urbanització de Sant Berger. Les finestres tapiades amb totxanes barates i les empremtes dels grafiters a les parets li donen un toc exòtic enmig d’un entorn acomodatici. Aquest edifici i un centenar de cases en venda són l’únic símptoma de la crisi que va fer de la troica formada pel BCE, la CE i l’FMI el pa nostre de cada dia. Altres urbanitzacions del poble són les de La Solera, La Plana, La Vinya i La Molassa, un conglomerat de construccions amb molt poca identitat arquitectònica.

Poble d’estiueig

Teià es un poble de tradició burgesa i amb història. La zona va ser terra de producció vitícola en l’època romana i, en la Guerra de Successió, Teià es va mantenir fidel a les tropes que van lluitar contra els invasors borbònics en la defensa de Barcelona. Després de les plagues de la fil·loxera de finals del XIX, la vinya original va desaparèixer i va ser replantada amb ceps americans, una producció vitícola que va anar desapareixent fins a convertir-se en testimonial a pesar que el cementiri municipal estigui rodejat encara de vinya. Teià és bàsicament un poble dormitori de luxe i, a l’estiu, l’emblema del lleure.

Passejant pel centre de la vila, el vianant camina per una munió de carrers estrets i hi respira bonança econòmica. Al voltant de l’església, encara hi ha casalots construïts per aquella burgesia de principis del segle XX que va transformar el Cap i Casal de Catalunya invertint els seus diners en valents arquitectes com Gaudí i Domènech i Montaner. Les cases de Teià eren segones residències, i les que han sobreviscut al seny i a la rauxa exhalen molt més poder que les noves cases de la burgesia 2.1.

La Casa Bru és majestuosa. La porta metàl·lica és oberta i els xiprers i els castanyers bords obren un camí cap a un casalot de parets ocres. No s’hi pot accedir. A l’entrada hi ha un cartell que diu “Guardéu Vos dels Gossos”. La Renata, la mestressa austríaca de la cafeteria Xocolat, em parla de la casa de la comtessa, un altre gran edifici, i del fill de la comtessa, que aquest matí ha passat per davant del seu local, situat al passeig de la Riera, un carrer major presidit, a la dreta, per Can Godó, residència de la família Godó i Muntanyola. La mansió està tancada i del manteniment se n’encarrega un masover. La Renata és una font d’informació. “Can Wertheim, la del darrere, va pertànyer a l’empresa Olivetti i els treballadors italians venien sovint per passar-hi les vacances. Ara és dels amos de la Moritz”.

Teià té registrades 6.200 ànimes. Els teianencs de tota la vida i els d’adopció conviuen plàcidament i es miren amb confiança. Diu la Renata que una vegada va organitzar un sopar per a estrangers amb la condició que cada convidat havia de portar un plat del seu país d’origen. “Va haver-hi quaranta-dos plats diferents”, afegeix orgullosa de la idea que va tenir. Segons l’Ajuntament, han augmentat considerablement el nombre de russos i de xinesos.

A Teià hi ha el Club de Tennis Barcelona-Teià, una secció del Reial Club de Tennis Barcelona establerta l’any 1980. A les instal·lacions hi ha també un pitch-and-putt i pistes de pàdel. Són els signes dels temps, encara que la pàgina web de l’Ajuntament informa sobre unes activitats culturals que busquen crear una identitat allunyada de l’estereotip de poble del Maresme. A la Biblioteca de Can Llaurador s’hi fan xerrades sobre llibres conduïdes per Rosa Villaplana. I a la Casa Municipal de Cultura s’hi fan exposicions de manera esglaonada. Fins al 22 de maig s’hi exposa Living on the edge, una mostra fotogràfica creada pel periodista Angelo Attanasio i el fotoperiodista Marco Ansaloni, que explica com les històries de conflicte i de reconciliació s’entrellacen i es reflecteixen en el mirall fragmentat del teixit urbà on s’han produït. La vida a Teià està molt lluny de viure al límit.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT