La UE rebutja sumar-se a la petició d'auxili al BCE de Rajoy

BRUSSEL·LESMariano Rajoy va marxar amb les mans buides de Brussel·les. El president del govern espanyol no va aconseguir dimecres a la nit el suport dels líders europeus a la seva crida d'auxili al Banc Central Europeu (BCE). En la cimera informal de la Unió Europea (UE), Rajoy va fer una crida "urgent" al BCE perquè reactivi la compra de deute espanyol per alleugerir la pressió dels mercats. S'havia especulat amb el fet que el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, donaria un cop de mà a Espanya i enviaria un missatge subtil al BCE. Al final, però, Van Rompuy no hi va fer cap referència.

Què va passar? Segons fonts comunitàries, una majoria de socis -fins i tot de fora de l'euro- donen suport a Rajoy i creuen que la institució dirigida per Mario Draghi hauria d'actuar per ajudar Espanya, però no va agradar gaire que Rajoy demanés auxili al BCE de manera tan directa. La independència del BCE és sagrada i els missatges tan explícits no agraden. Una norma no escrita, que el president espanyol va ignorar, és no demanar ajuda obertament al BCE quan realment es necessita ajuda. Draghi es va mostrar més aviat fred amb la petició.

El sopar informal dels líders europeus va servir per preparar la cimera sobre creixement que es farà a finals de juny. No hi va haver decisions, però sí debat sobre l'estratègia que ha de seguir Europa per sortir de la crisi. Les intervencions dels caps d'estat i de govern durant la reunió es van centrar en la necessitat -i hi ha bastant de consens- d'impulsar el creixement sense abandonar la via de la disciplina fiscal. La cancellera alemanya, la principal impulsora de la fèrria austeritat a Europa, no nega que calen mesures per reactivar l'economia, sempre que siguin iniciatives que no facin augmentar el deute públic.

Merkel no cedeix

Merkel també va rebutjar els eurobons, i va certificar així el seu divorci amb França. El nou president, François Hollande, no va renunciar a reobrir el debat per impulsar l'emissió comuna de deute. Merkel es va mostrar dura i va marxar cap a casa sense fer ni un gest d'acostament a Hollande. El president de França se'n va sortir prou bé en la seva primera cimera a Brussel·les i va eclipsar Merkel, fins ara líder indiscutible de les cimeres. El socialista Hollande fins i tot es va atrevir a mostrar suport públicament al popular Mariano Rajoy, ideològicament més proper a Merkel, en la seva petició d'ajuda al Banc Central Europeu.

Rajoy també va defensar la disciplina fiscal. De fet, Espanya cada vegada té més complicat que Brussel·les li atorgui més temps per reduir el dèficit perquè la Comissió Europea es mostra reticent a flexibilitzar els calendaris. En la cimera, el president de l'executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, va evitar pronunciar-s'hi, però alguns líders van posar el tema sobre la taula per demanar que es canviï alguns criteris a l'hora de comptabilitzar el dèficit. Hi ha socis que són partidaris que no es computi com a dèficit públic les inversions en infraestructures o el pagament a proveïdors perquè consideren que són diners que contribueixen a dinamitzar l'economia.

Si en alguna cosa estan d'acord tots els socis europeus és que la millor opció és que Grècia no abandoni la moneda única. La UE vol Grècia a l'euro, però amb una advertència: el país ha de complir amb les condicions del segon rescat. Ahir el president de l'Eurogrup, el primer ministre luxemburguès, Jean-Claude Juncker, va confirmar que els estats membres preparen plans de contingència per si s'esdevé el pitjor dels escenaris i Grècia deixa l'euro. El que ja es coneix a Brussel·les com a Grexit (un joc de paraules amb els mots Grècia i sortida en anglès) ha passat de ser un tabú a ser una possibilitat ben real.