Publicitat
Publicitat

CANVIS A L'ESCOLA, RECENTRALITZACIÓ

Wert imposa involució educativa

L'Estat farà pagar al Govern l'escolarització en castellà

La futura llei Wert és una involució que porta el sistema educatiu a l'època predemocràtica. Queda camí per fer, però si s'acaba aplicant tal com avui està redactada, el govern central controlarà el currículum i l'evolució dels alumnes, i a Catalunya hi haurà classes en castellà finançades amb fons públics, mitjançant una sofisticada fórmula que acaba passant la factura a la Generalitat. El govern català ja ha avisat que lluitarà amb totes les seves forces perquè aquest text no sigui una realitat.

El projecte de llei orgànica de millora de la qualitat educativa (Lomce) va sortir ahir del consell de ministres de la mateixa manera que va entrar-hi: amb polèmica, amb l'oposició de bona part de la comunitat escolar i amb la desaprovació d'algunes comunitats, un divorci especialment evident a Catalunya. Amb una setmana de retard, el ministre d'Educació, José Ignacio Wert, va tirar pel dret. La reforma, com pretenia l'executiu del PP, és un articulat que cohesiona el model educatiu espanyol i posa fi a "la dispersió del sistema a tots els territoris".

La Generalitat ho va advertir de seguida. "Aquesta llei no és pedagògica", va afirmar la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau. La consellera va denunciar que "és una llei recentralitzadora i un atac frontal a l'Estatut, a la LEC i al model lingüístic avalat pel Tribunal Constitucional". Ahir Wert no ho va dir amb aquestes paraules, però en la ment de molts va reaparèixer la imatge del ministre, en seu parlamentària, assegurant que la intenció de la seva reforma educativa era "espanyolitzar" els alumnes catalans. Wert va eliminar del redactat de l'avantprojecte la part en la qual exigia que la Generalitat pagués l'escolarització en castellà dels alumnes en centres privats, després que el Consell d'Estat l'advertís que estava incorrent en una invasió competencial, perquè l'Estat no pot dir a una comunitat com ha de distribuir els recursos en matèria educativa. Tot i així, el ministre ha acabat redactant un articulat que assoleix el mateix objectiu.

La defensa del castellà

Si les Corts acaben donant el vistiplau a la futura llei tal com ha sortit de la Moncloa, els pares d'un nen que vulguin escolaritzar el seu fill en castellà es dirigiran a l'administració catalana per formalitzar la matrícula. La Generalitat li comunicarà que no hi ha places a l'ensenyament en què el castellà sigui llengua vehicular. Els tutors de l'infant podran recórrer a l'alta inspecció de l'Estat, que posarà la maquinària a funcionar. Aquesta comprovarà que no és possible aquesta opció i -com recalquen fonts del ministeri- "reconeixerà el dret d'aquells pares a escolaritzar el nen en castellà". La llei permetrà que es posi a l'abast dels pares un centre privat que, inicialment, abonarà l'Estat, però que a la llarga no tindrà cost per a les arques estatals perquè, després, l'import de la factura es descomptarà a Catalunya de la partida que rep en matèria educativa. Per Rigau, aquest procediment "és una ferida enorme a l'autogovern de Catalunya i al seu finançament autonòmic".

Fonts ministerials van confirmar ahir que per poder passar la factura a Catalunya primer s'haurà de modificar la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca). És a dir, la llei que inclou el finançament autonòmic que tant costa reformar i que sempre s'intenta negociar amb els governs autonòmics al Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF).

Un racó de 5 milions d'euros

Abans d'arribar en aquests punts, el text ja inclou una reserva de cinc milions d'euros en la seva memòria econòmica per finançar el primer curs dels alumnes que trien el castellà a Catalunya. El mateix ministre va admetre que la partida pot semblar desproporcionada si es té en compte que enguany només 17 famílies han demanat escolaritzar-se en castellà, però els càlculs ministerials són que quan entri en vigor la llei les peticions arribaran a un miler. Wert va parlar d'una solució "excepcional i transitòria" fins que la Generalitat possibiliti l'educació pública castellana d'aquells alumnes que així ho desitgin. A la pràctica, vol dir que el PP està convençut que és la millor manera per pressionar Catalunya perquè renegui del model d'immersió lingüística i garanteixi centres amb dues línies lingüístiques. La lletra petita sobre altres qüestions.

La preocupació de la consellera d'Ensenyament anava ahir més enllà de la llengua. Rigau considera que la llei Wert "vol oferir una única visió d'Espanya". El ministeri triarà el contingut de bona part de les assignatures que cursaran els alumnes. Per exemple, matèries troncals com castellà, matemàtiques, ciències i geografia i història. Si s'hi afegeix que l'Estat també controlarà les revàlides que es faran al final de cada etapa, Rigau tem que "només s'estudiarà la cultura espanyola".

Wert no va fer cas ni a Catalunya ni a la majoria de col·lectius de la comunitat educativa, però sí a les tesis de l'Església. Manté que la nota de religió -o de la seva alternativa- compti com qualsevol altra per fer la mitjana de l'expedient acadèmic i a l'hora d'optar a una beca. I, tot i el criteri del Consell d'Estat, desapareix l'assignatura d'educació per a la ciutadania. Ahir el ministre no va traspuar la bravura dels toros amb els quals li agrada comparar-se -"que s'envalentien amb el càstig", tal com va dir-, sinó que va maquillar la involució educativa amb un discurs de responsabilitat social i financera. Wert va transmetre el missatge que és urgent una reforma per acabar amb el fracàs escolar que hipoteca "el futur dels joves, de l'economia i de tota la societat".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT