Wolfgang Münchau: "Espanya serà rescatada si continua a la zona euro"

SITGESWolfgang Münchau és director adjunt del prestigiós rotatiu britànic Financial Times . Abans d'assumir aquest càrrec va ser responsable de l'edició alemanya del diari i, anteriorment, corresponsal a Frankfurt. Münchau escriu cada setmana des de Brussel·les una columna d'obligada lectura sobre l'economia europea. Ha participat un any més a les jornades del Cercle d'Economia a Sitges. Confessa que és més optimista que fa uns mesos perquè, tot i que l'economia a l'eurozona viu temps més convulsos que mai, el consola veure que en les últimes cimeres els líders europeus han deixat de "parlar de tractats" i han passat a fer-ho de "com sortir de la crisi plegats".

El ministre Luis de Guindos va dir que la batalla de l'euro "es lliurarà a Espanya i Itàlia durant les pròximes setmanes". Què en pensa?

Estic d'acord que la crisi es decidirà en les pròximes dues setmanes. La banca espanyola és la qüestió més important de la zona euro, i no Grècia. Necessitem una unió bancària a Europa, però encara que ho fem la crisi es mantindrà, amb ajustos desagradables a Espanya. Espanya està en un cercle viciós de deute, on es paga deute amb deute, i la ràtio amb el PIB creix perquè decreix més ràpid que el pagament de deute, i això no és sostenible, s'ha de fer sostenible per a Espanya, Itàlia i d'altres països.

¿La unitat bancària és la clau, doncs?

Cal una unió bancària, però una versió correcta. Ha de donar garanties als dipositants, per evitar la fallida, i un sistema de recapitalització dels bancs. Els bancs europeus estan crònicament infracapitalitzats, i cal resoldre-ho bastant aviat. Si l'economia no millora, caldrà aplicar descomptes en els deutes de bancs, proveir nova capitalització i, en el cas d'Espanya, és de 50.000 milions, però qualsevol nombre serà més gran del que pugui proveir el govern espanyol. Cal treure els bancs de la responsabilitat dels governs dels estats membres. És una reforma enorme; si es fa bé, és una gran cosa. La meva opinió és que se'n farà una però més lleugera, amb normes relativament suaus.

El ministre De Guindos no para de traspassar tota la pressió de la crisi a Grècia.

Grècia és una part important del problema de l'euro. Ara sóc més optimista en el sentit que la sortida de Grècia és menys probable del que alguns pensen. Però sóc més pessimista sobre les conseqüències que tindria la sortida de Grècia, serien catastròfiques. No només per a Grècia, també per a la zona euro, i aquesta situació no està sota control. Un cop algú en surt, d'altres poden voler-ho. Crea precedents, canvia les ments sobre el que passa. Si Grècia en surt, Espanya es considera un potencial candidat a sortir-ne, vostès tindran un debat sobre què s'ha de fer, la gent comença a parlar de com cal preparar-se i un cop s'entra en aquesta dinàmica llavors és més possible que passi. Prefereixo que els països membres no parlin d'una possible sortida de l'euro, sinó que l'excloguin, passi el que passi.

Quina opinió li mereix l'actuació del govern espanyol en el rescat de Bankia?

Ha estat catastròfica, com va dir Draghi. No s'han vist els problemes, s'han subestimat.

¿La victòria de François Hollande a França obre un nou escenari de polítiques econòmiques a Europa, en la línia del debat entre austeritat i creixement?

El que François Hollande proposa no veig com pot ajudar al creixement. Per exemple, els project bonds és un projecte petit que està obert. Dels assumptes a llarg termini en podem parlar, però hauria de fer coses que ha negat, com reformes estructurals en el mercat laboral, amb contracte únic, i en educació, que França tingui un pla de negoci. Però és difícil veure com les mesures estructurals poden aportar creixement ara. En el sector públic es pot estalviar sense que tingui un impacte negatiu en la qualitat de vida. L'única esperança que veig per a Hollande és el repte a Merkel i modificar els consensos en el Consell Europeu.

I què en pensa dels eurobons?

És inconcebible veure una solució a aquesta crisi sense eurobons. Però hi ha tipus d'eurobons. El millor seria canviar el Tractat Europeu, però amb un canvi de la unió fiscal. El que no hi pot haver és sobirania fiscal a Madrid i tenir eurobons. Algunes decisions no es prenen i és difícil d'acceptar. Els eurobons han de ser una manera de finançar una unió fiscal.

Espanya serà rescatada?

Està clar que Espanya serà rescatada si continua a la zona euro. No pot sortir d'aquesta crisi sola, el deute és massa alt, hem de reestructurar el seu deute d'una manera intel·ligent. Fer-ho en l'actual context serà complicat. Mutualitzar part del deute, amb quitances, serà complicat, però només pot fer-se en el context europeu, a través d'una resolució europea, l'únic que pot pagar-ho és Europa, ni Alemanya té aquesta capacitat. I això passa pels eurobons.