BRUSSEL·LESQue el govern de França canviï no implica que Alemanya modifiqui les seves posicions. Des de la victòria a les urnes del president de França, François Hollande, a Europa es parla de creixement, però la cancellera alemanya, Angela Merkel, continua veient amb gran escepticisme mesures que poden beneficiar els socis més perjudicats per la crisi de l'euro com els eurobons. I no sembla que hagi de cedir a curt termini. De fet, després de la primera cimera europea amb la participació d'Hollande, que es va celebrar ahir al vespre a Brussel·les, es pot dir que el xoc de trens entre els dos mandataris ja és un fet.
Ni l'entusiasme d'Hollande, ni el canvi de rumb que està escrivint la Unió Europea, ni les elevades primes de risc d'Espanya i d'Itàlia han fet canviar d'opinió de Merkel. La cancellera entrava ahir a la tarda a la cimera deixant clara la seva oposició als eurobons. Merkel ho justificava per qüestions tècniques: "Em remeto a la situació jurídica. Els tractats de la UE prohibeixen que es garanteixin mútuament els deutes d'altres estats i els eurobons no contribueixen al creixement", va dir només tres hores després que Hollande, des de París i després de reunir-se amb Mariano Rajoy, defensés la comunitarització d'una part del deute sobirà dels països de l'euro. Merkel, però, és l'única líder que va mostrar ahir la seva ferma oposició als eurobons. Espanya creu que ara mateix són més urgents altres qüestions, però no hi està totalment en contra.
Ajut del BCE
El president del govern espanyol tenia previst defensar ahir a la nit davant els seus homòlegs europeus -al tancament d'aquesta edició la reunió seguia en marxa- el mateix discurs que ha repetit en els últims dies i que cada vegada ha pronunciat de manera més explícita: que el Banc Central Europeu (BCE) injecti liquiditat a les economies de l'euro. És a dir, que torni a comprar bons sobirans d'Espanya i reobri l'aixeta del crèdit il·limitat per a entitats bancàries. "El BCE ha de garantir liquiditat, finançament i sostenibilitat del deute", va assegurar Rajoy des de París.
Els líders europeus, temorosos que la crisi de deute s'agreugi, podrien donar suport a la idea de Rajoy. Fonts comunitàries van explicar que, si hi ha consens entre els socis, en finalitzar la cimera el president del Consell de la UE, Herman van Rompuy, podria enviar un missatge al president del BCE, Mario Draghi. Al tancament d'aquesta edició, però, Van Rompuy encara no havia fet la seva compareixença final davant la premsa. "Qualsevol missatge en aquest sentit seria molt benvingut", van explicar fonts diplomàtiques espanyoles.
La cimera informal d'ahir era la primera trobada europea dedicada exclusivament al creixement i als problemes econòmics que viu Europa. Els líders intentaven impulsar mesures per al creixement sense deixar de banda l'austeritat fiscal. Els governs han admès que només amb retallades i reformes no se sortirà de la crisi, però impulsar el creixement és tan necessari com difícil. A l'inici de la reunió, el president del Consell va demanar als líders que avancin en les discussions per prendre decisions al juny i poder "obrir una perspectiva d'esperança, que és essencial per a tots els ciutadans". De fet, la d'ahir era una cimera per discutir què es pot fer per impulsar el creixement, però les decisions es prendran a finals de juny, quan ja se sàpiga si el futur de Grècia és dins o fora de l'euro.
Un dels temes que ahir hi havia sobre la taula era la possibilitat de permetre als bancs europeus que demanessin prestats diners del fons de rescat per recapitalitzar-se. Segons la norma actual del fons, només els estats poden demanar diners per als seus bancs, però els governs es resisteixen a fer-ho per por que els mercats ho vegin com un rescat. En qualsevol cas, el president del govern espanyol va descartar un cop més que Espanya necessiti diners del fons per sanejar els seus bancs.
En la cimera d'ahir també s'havien de debatre altres mesures com la conveniència de donar més temps per reduir el dèficit a socis com Espanya, que han de fer retallades draconianes per complir amb el calendari. La Comissió Europea prendrà una decisió la setmana que ve, però ahir el president de l'executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso, podria haver donat pistes.
