Publicitat
Publicitat

CRISI NOUS AJUSTOS

El tercer fascicle de retallades del Govern torna a tenir en el punt de mira els empleats públics, als quals se'ls torna a retallar el sou, aquest cop un 2% en la paga del desembre. L'estat del benestar, però, també patirà ajustos, i tot i que l'executiu fins fa poc alertava del perill de "tocar os" si seguien les tisorades, ara considera que hi ha més marge abans de creuar les línies vermelles. Les altres reduccions vénen de la reprogramació d'infraestructures, la limitació de les subvencions i la venda d'empreses

Un nou ajust que és més a prop de "tocar os"

FUNCIONARIS

Una tisorada d'un 2% més al desembre

No venia de nou, però el president va confirmar ahir el pitjor dels pronòstics per als funcionaris. A més de la retallada del 3% que aquest mes de juny s'aplicarà sobre el complement salarial dels treballadors públics, se n'aplicarà una altra del 2% en la paga extra de Nadal. A més, el president va anunciar que aquesta retallada s'estendria als treballadors de l'Estat que, com en l'àmbit de les universitats i de la justícia, reben complements autonòmics.

El president de la Generalitat, Artur Mas, va reconèixer el sacrifici que fan els treballadors públics, que "estan patint" les retallades a canvi que els ciutadans no les notin en els serveis públics. I és que els funcionaris fa tres anys que encaixen baixades de salaris. La primera la van dur a terme els socialistes el 2010, quan es va fer una retallada no linial del 5% de mitjana. L'any passat ja van patir una congelació salarial i es va anunciar una reducció del 15% de jornada i sou a 6.800 interins, una mesura que es va aplicar a l'abril. A més, els pressupostos del 2012 no només se sustenten en la retallada de la retribució del funcionariat, sinó també en una eliminació d'alguns dels drets laborals que tenien fins ara.

SANITAT

Trasllat de pacients a centres sociosanitaris

ArturMas va anunciar ahir una nova mesura d'estalvi en la sanitat que consistirà a traslladar dels hospitals a centres sociosanitaris els pacients crònics amb estades de llarga durada que no necessitin estar hospitalitzats. La mesura, de la qual encara no han transcendit els detalls, l'impulsaran conjuntament els departaments de Salut i de Benestar Social. A banda d'això, Salut també aplicarà les reformes del govern espanyol, com ara redefinir la cartera de serveis, incrementar el copagament dels medicaments o la compra centralitzada dels fàrmacs. Unes mesures que el president Mas considera inevitables, perquè són d'obligat compliment.

Des del 2010 la sanitat ja ha estat objecte de nombroses mesures d'estalvi, com el tancament parcial d'ambulatoris i quiròfans de fa uns mesos o la més recent taxa sobre els fàrmacs receptats. Un tiquet moderador d'un euro que, juntament amb el nou copagament aprovat pel govern espanyol, suposa que els catalans paguin dos cops pels medicaments i assumeixin una despesa més gran que els ciutadans d'altres zones de l'Estat. En els últims dos anys la dotació pressupostària del departament de Salut s'ha rebaixat un 6,5% l'any 2011 i un 4,8% aquest 2012.

EDUCACIÓ

Escola i universitats ja han retallat 840 milions

Elsestudiants de grau superior de Formació Professional (FP) pagaran a partir d'ara una matrícula. El Govern només va aclarir que el preu serà inferior al de la universitat (que el curs que ve rondarà els 2.000 euros). De fet, els centres privats de FP cobren ara al voltant de 200 euros de matrícula.

És l'única novetat que el Govern afegeix a les mesures aprovades pel ministeri d'Educació, que són, principalment, augmentar les hores lectives dels mestres i el nombre d'alumnes per aula. Segons Ensenyament, aquestes mesures reduiran uns 500 interins (que entraran a la bossa de substitucions), tot i que els sindicats creuen que en seran més. La nova retallada també inclou la pujada de preus universitaris prevista per l'Estat, que a Catalunya anirà del 66% al 100%. Amb aquestes mesures, l'Estat vol que Catalunya retalli uns 400 milions en educació i universitats, una tisorada que s'afegiria als 840 milions retallats pel Govern des del 2010.

El pressupost d'Ensenyament ha baixat 627 milions en dos anys, sobretot aturant la construcció d'escoles i reduint sous del professorat. Universitats ha retallat 213 milions, una pèrdua de fons que s'ha traduït en l'acomiadament de centenars de professors associats.

BENESTAR SOCIAL

Les retallades de l'Estat, pendents de concretar-se

Benestar Social i Família no patirà noves retallades en el marc del pla que es va anunciar ahir. De tota manera, en els últims mesos el departament de Josep Lluís Cleries s'ha vist afectat per tisorades del govern espanyol que encara no s'ha concretat com acabaran afectant els ciutadans. Així doncs, els pressupostos generals de l'Estat han suprimit una partida que l'any passat va suposar 48 milions d'euros per a Catalunya en matèria de dependència. També ha desaparegut la partida destinada al fons d'acollida, que el 2011 va significar un ingrés de 14 milions d'euros a la Generalitat.

L'ajust més gran impulsat per Benestar en els últims dos anys ha estat la reforma de la renda mínima d'inserció, antic PIRMI, l'estiu de l'any passat. Amb les noves condicions, i després de detectar irregularitats, uns 6.500 beneficiaris van ser expulsats del programa. Una altra mesura que va generar polèmica va ser el canvi en els ajuts a famílies amb fills menors de sis anys, que van deixar de ser universals per vincular-se a la renda i a un temps mínim de residència a Catalunya, amb la qual cosa se'n van deixar fora alguns immigrants. El pressupost del departament va caure un 10% el 2011, però només un 1% en el d'enguany, en què ha baixat per sota de la mitjana.

TERRITORI

Redactar projectes per quan hi hagi diners

Moltes de les mesures aprovades pel Govern afectaran el pressupost de Territori i Sostenibilitat, tot i que la conselleria no va concretar en quina mesura. L'aturada d'inversions, la reducció d'ajuts, la reestructuració d'empreses públiques -entre les quals Artur Mas va assenyalar el cas de GISA- i la privatització de Tabasa -que gestiona els túnels de Vallvidrera-, Túnel del Cadí i Aigües Ter-Llobregat afectaran directament el pressupost d'aquesta conselleria.

Territori i Sostenibilitat és el departament que s'ha endut el percentatge més alt de retallada dels dos últims exercicis. El 2011 va veure reduïts en un 24% els seus comptes (430 milions menys) i al pressupost del 2012 tornava a patir una retallada del 15% (201 milions menys).

Aquesta tisorada de 632 milions s'ha traduït principalment en l'aturada d'algunes obres en marxa, com les de la línia 9 del metro -que han entrat en un procés de refinançament per trobar inversors privats que permetin reprendre aquest any la construcció- o el perllongament de la línia de Ferrocarrils a Terrassa i Sabadell. La feina de la conselleria es concentra ara en la redacció de projectes per tirar-los endavant quan l'economia ho permeti.

AJUDES

Congelació temporal de les subvencions

Un dels acords del consell executiu d'ahir va ser congelar l'obertura de convocatòries de subvencions fins que s'aprovi el pla definitiu d'ajust. Les subvencions ja atorgades i els processos en marxa seguiran el seu curs, però les que encara havien de veure la llum hauran d'esperar. Diverses entitats i ONG ja han criticat la tisorada que han patit fins ara les ajudes públiques i les conseqüències que això comporta per a les persones necessitades. Mas va anunciar que la reducció no serà lineal i que procuraran que cada departament de la Generalitat marqui les seves prioritats, però que tots hauran de passar la tisora.

A més de les retallades, el retard a l'hora de pagar les subvencions compromeses dificulta la tasca de las associacions, fins al punt que al febrer la Taula del Tercer Sector i la Confederació d'Associacions Empresarials del Tercer Sector Social van denunciar que la Generalitat els deu més de 700 milions d'euros en ajudes. "El deute pendent ofega entitats no lucratives que lluitem per la cohesió social", van assegurar.

I l'Institut Català de Finances ha renunciat a 32 milions del Govern per buscar-los als mercats financers i així evitar la càrrega en els comptes públics.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT