Els alcaldes del PP es rebel·len contra la reforma local
L'oposició dels alcaldes, alguns del PP, força el ministre Montoro a ajornar fins al setembre l'aprovació de la reforma local, que reforça les diputacions, redueix regidors i abaixa el sou dels alcaldes.
MADRID.Dues setmanes després la història es repeteix i el protagonista torna a ser el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro. Si alguns consellers econòmics de governs autonòmics del PP van manifestar a l'últim Consell de Política Fiscal i Financera la seva oposició als nous objectius de dèficit, ahir va ser el torn d'alguns alcaldes conservadors respecte a la reforma municipal. La rebel·lió al Consell Nacional de l'Administració Local (CNAL) va ser menys intensa però igual de significativa, ja que va forçar el govern espanyol a posposar l'aprovació de la reforma i es va produir justament el mateix dia que el president Mariano Rajoy va demanar més unitat als seus barons territorials.
Tot i que Montoro no ho va admetre, la majoria de representants al conclave van assegurar que l'executiu tenia previst aprovar en les pròximes setmanes la reforma de l'administració local, que per exemple busca reduir un 30% el nombre de regidors o limita les competències dels consistoris i el sou dels alcaldes. Una proximitat de dates que va posar a la majoria d'alcaldes en alerta i els va animar a manifestar obertament la seva oposició, més enllà de la disciplina de partit. La falta de consens a la reunió va forçar Montoro a ajornar fins al setembre les negociacions per la reforma, segons va explicar l'alcalde de Sabadell i president de la Federació Catalana de Municipis (FCM), Manuel Bustos.
Que l'oposició als canvis va més enllà del color polític va quedar palès quan, en moments diferents, tant el socialista Bustos com l'alcalde de Santander i president de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP), el popular Íñigo de la Serna, van manifestar els seus dubtes per les modificacions que prepara el govern. De la Serna va llançar crítiques més suaus però igual de clares. "Tot semblava indicar que [la reforma] es podria aprovar en dates properes, això ens preocupava. A la reunió ha generat un gran debat i una gran preocupació sobre les competències. Ens queda molta feina per fer. Buscarem punts d'acord i obrim un procés de negociació amb l'Estat de les qüestions a corregir", va explicar el flamant president de la FEMP.
Bustos es va mostrar menys diplomàtic. "Era inacceptable. Un retrocés democràtic. No construïm titulars injustos que fan veure als gestors local com irresponsables quan és l'administració que més aposta per l'estabilitat pressupostaria", va dir respecte a les mesures. L'alcalde de Sabadell va denunciar que no té sentit reduir regidors quan n'hi ha "milers" que no cobren, ni que les diputacions gestionin els serveis que no poden finançar els municipis quan hi ha diputacions que tenen la seu a més de tres hores del municipi. "Qui hi havia en els incendis dels últims dies? Els alcaldes dels petits municipis", va esgrimir.
Montoro minimitza el rebuig
El ministre d'Hisenda va minimitzar el rebuig dels alcaldes en dir que la reforma local no era la qüestió més important del CNAL i fins i tot es va mostrar amenaçant. "L'acord és important però no ho és tot", va subratllar Montoro, que va insistir que és necessària una llei que "defineixi les competències clares de tots" sota el mantra "una administració, una competència" per acabar amb "duplicitats i malbaratament". Fidel al seu paper de policia dolent , es va congratular que els alcaldes es comprometessin amb l'objectiu de dèficit, però els va apressar a seguir amb els "esforços", com per exemple eliminar entitats que "no tenen cap sentit econòmic".
Els alcaldes i Hisenda seguiran en contacte durant el mes d'agost per acostar posicions i es tornaran a reunir al setembre. Bustos va assegurar que presentaran "alternatives", com per exemple que el sou de l'alcalde variï segons la ciutat, que hi hagi més flexibilitat amb els límits de deute o per forçar les comunitats a pagar tot el que deuen als consistoris, com és el cas del Govern amb el de Barcelona.
La reforma preveu que els serveis públics mínims obligatoris que els ajuntaments de menys de 20.000 habitants no puguin finançar passaran a mans de les diputacions. Les localitats inferiors a 20.000 habitants representen el 95% i el 93% del total de consistoris que hi ha a Espanya i Catalunya, respectivament. A més, es clarificaran competències per acabar amb les "impròpies" i cap alcalde ni president de diputació podrà cobrar més que un ministre, és a dir 68.981 euros bruts anuals. El de Barcelona, Xavier Trias, seria el més afectat, ja que és el més ben remunerat de l'Estat, amb 109.000 euros de sou. Caldrà esperar al setembre per al desenllaç.
