Les autopistes del futur, molt més que asfalt

BarcelonaEl futur de les vies ràpides està vinculat a dues de les grans tendències de la indústria de l’automoció: l’electrificació i la connectivitat dels vehicles, amb l’ull posat en la conducció autònoma. En el primer aspecte, els més agosarats especulen amb autopistes que incloguin en una capa sota l’asfalt instal·lacions d’inducció magnètica per alimentar de manera continuada els cotxes elèctrics que hi circulin. Però amb tota seguretat abans veurem com les actuals benzineres s’amplien amb punts de càrrega ràpida per a cotxes elèctrics. I alguns d’aquests punts estacionaris sí que podrien ser sense fils, com els que ja proven Ford, Volkswagen i altres marques.

També relacionat amb l’electricitat, però la que consumeix la mateixa infraestructura, s’especula amb paviments piezoelèctrics que generin energia a partir de la vibració que produeix la circulació, i fins i tot amb vies amb tota la superfície formada per captadors solars. Semblen més viables a curt termini els asfaltatges fosforescents com els que proposa la petroliera Shell, que farien innecessaris els fanals per il·luminar el trajecte i podrien canviar segons les condicions de circulació.

La generalització dels cotxes connectats, segons Christian Ress, del centre de recerca de Ford a Aachen, permetrà transmetre al conductor informació dels senyals de trànsit, com els límits de velocitat, les condicions meteorològiques i possibles desviaments. Els operadors d’autopistes d’Alemanya, Holanda i Àustria ja han establert un corredor entre Amsterdam i Viena que avisa de les obres en curs. I al Regne Unit proven un sistema que aconsella la velocitat òptima per trobar en verd tots els semàfors. Tampoc no costaria gaire portar un pas més enllà els sistemes de reconeixement de senyals de trànsit que ja porten alguns cotxes, fent que limitin la velocitat sense intervenció del conductor. I els senyals podran acabar sent electrònics i enviar dades als vehicles. Però Jordi Caus, el director d’innovació de Seat, creu que mentre hi hagi una persona al volant, la decisió última sobre si frena o no ha de ser seva.

En sentit invers, els vehicles podran ser aprofitats com a sensors que recullen i transmeten la seva posició, velocitat mitjana i condicions meteorològiques. Aquestes dades, que s’obtindran de les escombretes netejavidres, dels sensors tèrmics i del control de la direcció, podran ser transmeses per xarxa mòbil o wifi als vehicles propers o al centre de gestió del trànsit, prèvia supressió de les dades que identifiquen l’usuari per preservar-ne la intimitat i seguretat.

El que està en vies d’extinció són les barreres dels peatges, tan familiars per als conductors catalans. I no és perquè circular per les autopistes tendeixi a ser gratuït -més aviat el contrari: el cost de construir i mantenir vies ràpides es repercutirà cada vegada més en els seus usuaris-, sinó perquè es generalitzarà el telepeatge buscant la comoditat dels usuaris a l’hora de pagar.

Jordi Caus creu que en aquest futur sense barreres no hi haurà lloc per als dispositius addicionals com el ViaT, sinó que les seves funcions aniran incorporades al mateix vehicle mitjançant les tres tecnologies que preveuen els estàndards europeus: l’actual DRSC, la localització via satèl·lit i la identificació per mòbil vinculada a una targeta SIM virtual integrada en el cotxe. Sigui com sigui, l’evolució de les autopistes estarà determinada per la necessitat d’atendre simultàniament vehicles amb sistemes de tracció diversos i procedents de diferents països.