Publicitat
Publicitat

UE, ESPANYA EN EL PUNT DE MIRA

Les auditories, que condicionaran el valor del rescat, xifren unes necessitats de capital d'entre 51.000 i 62.000 milions en cas que l'escenari sigui advers

La banca espanyola necessita fins a 62.000 milions

Apoc a poc, però el rescat europeu a la banca espanyola comença a aclarir-se. La xifra final que demanarà Espanya als socis europeus encara s'ha d'acordar, però tot indica que no seran necessaris la totalitat dels 100.000 milions oferts per la Unió Europea (UE). Sí que poden fer falta, però, fins a 62.000 milions, ni més ni menys que l'equivalent al 6% del PIB nacional, segons les conclusions dels informes de les consultores Oliver Wyman i Roland Berger sobre les necessitats de capital addicional de la banca espanyola en cas d'un escenari advers. Aquest tipus d'anàlisi independent és una de les condicions de Brussel·les per poder sol·licitar un rescat amb fons europeus.

Els resultats de les proves de resistència, que van presentar ahir el ministeri d'Economia i el Banc d'Espanya en una multitudinària roda de premsa, ofereixen diferents forquilles segons la gravetat del context. En el pitjor escenari, Oliver Wyman calcula unes necessitats d'entre 51.000 i 62.000 milions, mentre que Roland Berger estima la xifra concreta de 51.800 milions. Aquests serien els diners que necessitarien les entitats per mantenir una ràtio de capital d'almenys un 6% en una hipòtesi en la qual l'economia cauria un 4,1% aquest any i un 6,5% en l'acumulat fins al 2014, la taxa d'atur arribaria al 27,2% i l'habitatge s'abaratiria un 26,4% més, cosa que suposaria una rebaixa del 60% des dels màxims registrats en els anys de la bombolla immobiliària. Un context gairebé apocalíptic que, segons el subgovernador del Banc d'Espanya, Fernando Restoy, té menys d'un 1% de possibilitats de tenir lloc.

Pitjor que l'FMI

La xifra de les consultories -que s'han repartit dos milions d'euros- és superior al càlcul de 40.000 milions que va fer el Fons Monetari Internacional (FMI), però inferior als fins a 100.000 milions de l'agència de qualificació Fitch. Els auditors també han estimat les necessitats per a un context menys negatiu, en el qual la caiguda del PIB seria del 0,3%. En aquest cas, Oliver Wyman preveu una forquilla d'entre 16.000 i 25.000 milions, mentre que Roland Berger n'estima necessaris 25.600 milions.

Per fer aquests càlculs han previst l'impacte de les pèrdues que suposaria cada escenari de tres anys per a 14 grups bancaris -que representen el 90% del sistema financer- en la seva cartera de crèdits al sector privat resident, incloent-hi els actius immobiliaris i tenint en compte la seva capacitat de generar beneficis. Uns deterioraments que s'haurien de cobrir amb els resultats de les entitats i amb capital propi. Alguns grups, però, tindran molt difícil poder separar aquests diners sense rebre ajuda externa.

De fet, el secretari d'estat d'Economia, Fernando Jiménez Latorre, va dir que les quatre entitats amb participació pública (Bankia, CatalunyaCaixa, Nova Caixa Galicia i el Banc de València) seran les que hauran de separar més capital. Va explicar, però, que en cap cas es planteja liquidar grups, però sí que veu amb bons ulls la petició de la UE de crear un banc dolent que aglutini els actius immobiliaris desconsolidats.

Per a la resta d'entitats, el secretari d'estat va pronosticar que els requeriments seran assumibles en diferents nivells. Sense cap problema per a les tres més grans (CaixaBank, BBVA i Santander) i amb diferents solucions per a les set restants: "O no necessiten capital, o podrien adquirir aquest capital pels seus propis mitjans, o bé poden necessitar algun tipus d'ajut públic, però el més probable és que sigui una quantitat moderada".

Jiménez Latorre no va desaprofitar l'ocasió per tornar a insistir en el discurs que repeteix com un mantra des de fa mesos l'equip d'Economia, agafant com a paraigua un informe de l'FMI: les deficiències del sistema financer estan molt focalitzades en unes entitats i no representen la imatge del conjunt. Un missatge que de moment no ha calmat els mercats. Fonts del Banc Sabadell van explicar que no necessitarà ajudes públiques per complir les noves necessitats. Cal tenir en compte, a més, el context. El benefici dels grups bancaris va caure un 27,5% al primer trimestre, segons va informar ahir la patronal bancària.

La quantitat del rescat

Tant el president espanyol, Mariano Rajoy, com el ministre d'Economia, Luis de Guindos, van admetre ahir que els resultats dels auditors tindran molta influència per determinar el valor de l'ajuda que es demani a Europa. Des del Brasil, Rajoy va dir que les proves són "un diagnòstic precís i creïble" i va tornar a demanar que el préstec europeu s'aprovi "com més aviat millor".

La gran incògnita és de quant serà el rescat. Fonts del ministeri d'Economia asseguren que pot ser perfectament inferior als 62.000 milions fixats pels auditors i que es pot anar adaptant a les necessitats del moment. Per exemple, les entitats encara tenen temps per veure si poden aconseguir els diners per les noves necessitats de capital de fonts privades o bé si requereixen diners públics, que en aquest cas serien els de la UE. Un detall significatiu és que les entitats podran cobrir aquestes necessitats amb el matalàs de capital que van haver de separar per complir les reformes financeres impulsades per De Guindos. Dels 84.000 milions en provisions dels dos decrets, uns 15.000 són en matalàs de capital.

Un altre factor que pot resultar determinant és que fins a finals de juliol no se sabrà l'anàlisi individual de les carteres dels bancs que estan fent quatre empreses auditores i fins al setembre l'escrutini més detallat dels balanços de les entitats, que serà el que permetrà identificar les necessitats concretes de capital i diferenciar entre les que seran recapitalitzades i les que seran reestructurades, d'acord amb les condicions que estableixi la UE.

A partir d'aleshores, els bancs tindran quinze dies per presentar els seus plans i nou mesos per posar-los en pràctica. La partida és llarga.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT