Publicitat
Publicitat

La patronal AEB demana més solidaritat a Europa

La banca veu "probable" la ruptura de l'euro

La patronal bancària adverteix que el risc de ruptura de l'euro ha passat de ser "possible a probable". En culpa la Unió Europea, el Banc Central Europeu i l'immobilisme del govern alemany.

La conferència del president de la patronal bancària AEB, Miguel Martín, va mantenir ahir un to greu i gens optimista. "El risc de ruptura de l'euro, que abans era possible, ara és probable", va assegurar en unes jornades de la Universitat Menéndez Pelayo, organitzades per l'Associació de Periodistes d'Informació Econòmica (APIE).

El president de l'AEB va desgranar els motius que el duien a fer aquesta afirmació. D'una banda, va lamentar que arran de la quitança del deute grec, el d'altres països -com Espanya- va ser considerat un "actiu amb molt de risc". Al llarg de la conferència, va recordar que la Unió Europea (UE) va fer possible l'increment del crèdit a Espanya amb l'arribada massiva de capital europeu invertit en el sector immobiliari i va lamentar que el Banc Central Europeu (BCE) no tingui encara una "política monetària que ens ajudi a sortir de la crisi". Les crítiques no es van quedar aquí i Martín, fidel al seu tarannà contundent, també va disparar contra l'immobilisme d'Alemanya, sense citar-la. "Alguns volen dividir Europa en bons i dolents [...] i els que tenen superàvit són igual de culpables dels errors d'organització d'Europa que els que tenim dèficit", va denunciar, abans d'afegir que "la responsabilitat de la crisi és solidària i conjunta de tots els països de la zona euro".

¿I les solucions? Martín va defensar la devaluació interna que alguns experts proposen. La traducció: "Els preus espanyols han de baixar molt més que els alemanys; els sous igual, durant els pròxims cinc o deu anys". A més, si es vol capgirar el dèficit de balança de pagaments "no es poden apujar impostos", és a dir, el contrari de l'estratègia que està desplegant ara el govern espanyol, amb insinuacions sobre la pujada de l'IVA.

Per la patronal, "el problema d'Espanya no són els bancs" sinó la seva economia amb dificultats de competitivitat i sobreendeutament exterior. Tot i l'escassa autocrítica, Martín va admetre que "sense cap dubte" la banca ha perdut reputació però que és culpa d'uns quants: "Hi ha bancs que sí que han generat un problema, però si no existissin, la resta no generarien problemes".

La seva proposta de rebaixa salarial la va criticar hores després a la mateixa sala el secretari general de la UGT, Cándido Méndez. Al seu parer, si es reduïssin els sous durant deu anys la classe mitjana espanyola passaria de suposar l'actual més del 80% de la població fins al 15%, a "nivells de renda del 1975".

On sí que va coincidir amb Martín va ser en les crítiques a la gestió europea de la crisi. El líder sindical va anar, però, més enllà. Va criticar obertament la doctrina de Berlín i va plantejar la possibilitat de realitzar una vaga general comuna a tot Europa en cas que la UE no adopti mesures a favor del creixement.

Suprimir o no Bankia

D'altra banda, el president de la patronal bancària es va referir també a la convulsa situació del sector financer espanyol. Martín va lamentar la creació de Bankia i va advocar per utilitzar els diners del rescat europeu perquè les "entitats inviables desapareguin". Minuts després, però, va matisar les seves paraules davant de l'allau de preguntes dels periodistes. Va voler deixar clar que no advoca per la supressió de cap grup sinó perquè es transformin, i que en el cas de la nacionalitzada Bankia vol que es converteixi en una entitat "potent, eficient i magnífica". "Si es posen diners ha de ser per crear una Bankia nova, desfer-se de la banca caduca que ha fallat, com per exemple es va fer amb Banesto", va dir.

Tot i la rectificació, no va poder amagar la seva al·lèrgia a les ajudes públiques a la banca. Va assegurar que "no es poden donar ajudes que prolonguin entitats no solvents" i va lamentar: "Tenim una banca pública com a producte indesitjat" del procés de reestructuració del sector. Com a solució, va donar el seu vistiplau a la possible creació d'un banc dolent que aglutini el totxo dels grups insolvents.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT