Els bancs hauran de fer un altre sanejament de fins a 40.000 milions

BARCELONA.Encara no n'hi ha prou. La solvència bancària pot millorar, segons el govern. La reunió que van mantenir la setmana passada el president del govern, Mariano Rajoy, i el seu homòleg del Banc Central Europeu (BCE), Mario Draghi, i les recomanacions de fa 15 dies del Fons Monetari Internacional (FMI) han pressionat de tal manera l'executiu del PP que el consell de ministres d'aquest divendres preveu aprovar un nou paquet de provisions per al sector financer.

La neteja definitiva dels actius immobiliaris tòxics tindrà un cost addicional d'entre 20.000 i 40.000 milions d'euros, segons informa Efe de fonts financeres. Això vol dir que si hi afegim els 52.000 milions que el reial decret del febrer ja va demanar pel mateix concepte, els bancs es veuran obligats a treure dels seus beneficis i fons propis un total de 92.000 milions en el màxim supòsit. Altres fonts del sector van destacar que aquestes noves dotacions, en cas que es produeixin, abocaran el sector a les pèrdues. Els bancs espanyols van obtenir uns beneficis de 8.295 milions el 2011, amb una caiguda del 41% respecte a l'any anterior. Els sanejaments van créixer un 20%, fins als 27.533 milions, i van representar tres quartes parts de la caiguda del resultat consolidat.

Amb tot, el capital de màxima qualitat del sector va augmentar en 104 punts bàsics, fins al 10,04%, segons dades de la patronal del sector (AEB). Aquest esforç de solvència no sembla suficient per al govern.

Les mateixes fonts bancàries van denunciar el malestar del sector, que ha hagut d'interioritzar fins a nou reial decrets i ràtios de capital i liquiditat des del juny del 2009, coincidint amb la creació del Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB).

Una fórmula per al 'banc dolent'

L'executiu també té previst aprovar el nou model de banc dolent aquest divendres. Així, el govern permetrà a les entitats financeres en un nou reial decret crear societats independents, en què tindran una participació minoritària, a les quals podran vendre -sempre que hagin complert les exigències de provisions de la reforma financera- els seus actius en totxo, que quedarien, per tant, sanejats dels seus balanços.

La decisió de crear aquests bancs dolents serà voluntària. Les mateixes fonts financeres van assenyalar que no es tractarà estrictament d'un banc dolent perquè no hi seria l'Estat ni seria una entitat financera en si, sinó de liquidació d'actius.

En tot cas, Banco Santander i el BBVA ja han anunciat que no veuen necessària la segregació dels actius immobiliaris. Pel que fa a Bankia, Rodrigo Rato no s'ha volgut pronunciar, tot i que la setmana passada va remarcar que amb les dotacions ja realitzades els actius immobiliaris ja estan perfectament sanejats. "Els habitatges acabats estan dotats en un 56%, mentre que la caiguda de preus dels pisos ha estat fins al moment de la meitat", va assegurar.

Sobre la dimissió de Rato de dilluns, els tres banquers més influents del sector, Emilio Botín (Santander), Francisco González (BBVA) i Isidre Fainé (CaixaBank), es van reunir divendres amb el ministre d'Economia, Luis de Guindos, per tractar sobre la situació de Bankia, segons el diari Expansión .

El ministre va convocar els presidents de les tres entitats davant les pressions rebudes el dia abans a Barcelona durant la reunió del BCE. En aquesta reunió s'hauria pactat el substitut de Rodrigo Rato, un càrrec que assumirà l'antic conseller delegat del BBVA José Ignacio Goirigolzarri.