Publicitat
Publicitat

L'agenda dels pròxims mesos permetrà determinar la velocitat del procés d'emancipació nacional

El calendari del president

La gran carta amb què compta Artur Mas, i alhora la gran incògnita, és la gestió del calendari per aconseguir la independència. És ell qui té ara totes les claus per accelerar o frenar en funció de la conjuntura. Però al calendari ja hi ha algunes dates determinants per a la velocitat del procés.

20 de setembre: La reunió Mas-Rajoy

La primera cita és dijous a la Moncloa. Mas proposarà a Mariano Rajoy obrir formalment les negociacions del pacte fiscal similar al concert basc. La manifestació de la Diada i la reacció de Mas han reduït molt el marge de negociació. Fonts del Govern asseguren que el mínim que acceptaran per continuar el procés del pacte fiscal és una comissió d'estudi, però, en tot cas, no ho allargaran més enllà de Nadal. Aquest era l'escenari més plausible abans de la Diada. Però que Rajoy accepti iniciar una negociació bilateral sobre el concert seria interpretat com un gest de feblesa davant el desafiament independentista i provocaria una revolta entre els seus barons . Un cop de porta forçaria Mas a enterrar la legislatura i entrar en el "terreny desconegut" de les eleccions plebiscitàries.

25 de setembre: El debat de política general

Es preveu transcendental. Els partits hauran de fixar posició després que Mas hagi explicitat el compromís amb l'objectiu de l'estat propi. La primera conseqüència, veure l'últim capítol del divorci de PP i CiU. És previsible que l'altre aspirant a soci de CiU, ERC, no es mogui del guió i condicioni un pacte estable a un referèndum. La incògnita és el PSC, després de renovar el grup parlamentari. L'eix nacional ocupa pràcticament tota l'escena política.

Octubre: Negociació pressupostària

La tardor també ha de servir al president per explorar la possibilitat d'aprovar uns nous pressupostos. A Palau treballen amb la hipòtesi d'una pròrroga dels comptes i l'avançament electoral, perquè ERC no s'ho pren amb gaires ganes. Però no descarten que el PSC vulgui recuperar protagonisme i s'obri a facilitar-ne l'aprovació. Seria la manera dels socialistes de curtcircuitar un avançament electoral que els agafaria amb el peu canviat, amb unes primàries obertes i sense candidat consolidat.

Tardor 12 - primavera 13: Eleccions plebiscitàries

El full de ruta del Govern no inclou, en el calendari immediat, una consulta. "El referèndum seran les eleccions", diuen a Palau. Tant poden ser abans de final d'any com al llarg del 2013 i seran la pedra de toc del procés: han de ser percebudes per la ciutadania i, sobretot, per la comunitat internacional, com una consulta legal sobre la independència. En el context actual és evident que els programes electorals de tots els partits hauran d'incloure una fórmula concreta de relació amb Espanya (o no relació) i no es descarta un programa que consti d'un sol punt, per donar la màxima transcendència al sufragi.

I el 2013? Proclamació: Proclamació del Parlament

En el cas que hi hagués una majoria de votants que optessin per l'estat propi, el protagonisme l'agafaria el Parlament, que hauria de mandatar el president que sortís elegit perquè iniciés el procés de separació. Això no seria ben bé una declaració d'independència unilateral. L'objectiu és moure's, fins on sigui possible, dins de l'ordenament jurídic vigent. Aquí tornarem a estar en un moment com l'actual. En funció de la resposta d'Espanya el president haurà de decidir els passos. Però a Palau tenen clar que tot va molt més ràpid del que ningú podria haver previst mai.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT