L'AIRE QUE ENS INTOXICA

Descomponent l'aire contaminat: guia per entendre què respirem

Els experts adverteixen que els límits legals que s’utilitzen són més laxos que els recomanats per l’OMS

Què conforma la contaminació? Òxids, partícules, ozó... són paraules que es podrien associar fàcilment a la pol·lució, però quin paper juga cadascun d’aquests elements? D’on surten? Desgranem a continuació la composició de la contaminació per mirar d’entendre més bé l’origen del problema.

Partícules

Com més petites són, més fàcilment penetren a l’organisme

Pols, metalls, ciment o substàncies orgàniques, les partícules són elements sòlids d’una mida molt petita que floten a l’atmosfera. S’originen molt sovint quan es cremen combustibles fòssils, ja sigui fent funcionar el motor d’un cotxe o en processos industrials. Fins i tot el fregament de les rodes d’un cotxe amb l’asfalt és origen de partícules. Sovint la concentració de partícules a l’atmosfera es mesura depenent de la grandària d’aquestes partícules, així la nomenclatura PM10 fa referència a la concentració de partícules amb un diàmetre més petit de 10 micròmetres. Un micròmetre és una mil·lèsima part d’un mil·límetre. Quan es vol centrar l’atenció en les partícules més petites es parla de PM2.5, és a dir, partícules més petites de 2,5 micròmetres.

Com més petites són les partícules més fàcilment penetren al nostre organisme i més perjudicials són. Segons dades de la Generalitat la meitat de les partícules que respirem tenen el seu origen en el trànsit, i de cada 7 partícules originades pels cotxes, 5 surten pel tub d’escapament i 2 provenen del fregament de les rodes i frens.

La concentració de partícules s’ha reduït gairebé a la meitat en els últims 15 anys per la disminució d’activitat provocada per la crisi, però sobretot a causa de les bones polítiques aplicades a escala europea. Actualment molt poques vegades se superen els límits legals, però segons l’investigador del CSIC i expert en contaminació Xavier Querol, aquesta bona notícia té trampa: els límits legals que es fan servir actualment no coincideixen amb els recomanats per l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Segons Querol, en els últims anys la Comissió Europea s’ha tornat més laxa i ha posposat repetidament l’actualització d’aquest valor màxim. Si el límit legal s’ajustés al que recomana l’OMS, en moltes estacions de mesura el 2015 s’hauria superat la mitjana anual permesa, un límit que, amb la llei a la mà, només es va superar a Alcanar, Manlleu, Granollers i Mollet del Vallès. Xavier Querol, però, té una cosa clara, si es recuperés avui el nivell d’activitat precrisi, la concentració de partícules no tornaria als nivells de fa 10 anys. Les partícules són cancerígenes per l’OMS.

Diòxid de nitrogen

El trànsit arriba a suposar el 80% de l'NO2 que respirem

Com en el cas de les partícules, la meitat del diòxid de nitrogen (NO 2) que respirem prové del trànsit rodat. Segons Xavier Querol, en una gran ciutat com Barcelona el NO2 que produeix el trànsit pot arribar a suposar un 80% del total que respirem. En aquest cas, a més, dependrà del vehicle. Un cotxe amb motor dièsel comprat aquest any emet entre 5 i 6 vegades més NO 2 que un de gasolina. Com més antic és el cotxe, més s’accentua aquesta diferència: un cotxe dièsel de fa més d’un any emet entre 10 i 12 vegades més NO 2 que un de gasolina. El 1992 un cotxe emetia 35 vegades més NO 2 que un d’ara.

Actualment el diòxid de nitrogen és el contaminant que supera més vegades els nivells permesos per la llei. Barcelona ha incomplert la mitjana anual permesa per la Unió Europea cada any des del 2010. Amb el NO 2 no pot passar més de 18 vegades a l’any que en una hora concreta del dia se sobrepassin els 200 micrograms/m. A Barcelona aquestes 18 hores no s’han superat, però a Madrid, en canvi, s’han sobrepassat les 50 hores.

Altres

A Vic hi va a parar tot l’ozó que es forma al Vallès

L’ozó, un gas amb tan bona fama a les parts altes de l’atmosfera, és molt perjudicial quan es concentra a les baixes. No surt directament per cap tub d’escapament, sinó que es genera per reacció d’òxids de nitrogen, compostos orgànics volàtils i l’acció del sol. Els problemes més grans amb l’ozó a Catalunya es donen a la plana de Vic, on la marinada hi arrossega i encaixona tot l’ozó que es forma al Vallès.

Un altre problema de recent detecció és el que està relacionat amb la biomassa i el benzopirè, un contaminant que es produeix quan no es fa correctament la combustió d’aquesta font d’energia. Segons Xavier Querol, el fet que recentment s’hagi superat el límit de benzopirè a Manlleu podria estar relacionat amb aquesta pràctica. És el primer cop que a l’estat espanyol es produeix aquest problema de contaminació.

Serveixen les mascaretes?

És una imatge habitual a les ciutats asiàtiques amb molta contaminació: vianants amb la boca i el nas coberts amb una mascareta. Però, serveixen d’alguna cosa? Els experts diuen que de ben poca. Les partícules més contaminants són tan fines que caldria una màscara completament adherida a la pell i molt densa perquè els contaminants no entressin a l’organisme. “És inviable”, explica l’investigador de l’ISGlobal Jordi Sunyer, referent en epidemiologia ambiental. Les partícules són tan nocives perquè, de tan petites que són, es colen per tot l’organisme i són capaces d’arribar al torrent circulatori. “Provoquen atacs d’asma i problemes respiratoris, i també atacs de cor o ictus a persones amb problemes cardiovasculars”, diu Xavier Basagaña, un altre investigador de l’ISGlobal. Basagaña ha demostrat la relació entre l’augment de partícules a Barcelona i l’augment de morts i ingressos hospitalaris. “La contaminació és com un disparador, produeix un efecte immediat sobre la salut; el més difícil és detectar els efectes a llarg termini”, conclou Sunyer.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT