Un continent empobrit

Creix la bretxa entre rics i pobres

Desigualtats de renda

La diferència entre els que més tenen i els més desafavorits ha crescut a tot el continent europeu. La bretxa entre el 20% més ric i el 20% més pobre -mesurats a partir de la renda- a la mitjana de l'eurozona ha crescut del 4,5 el 2000 al 5 el 2010 (és a dir, els més rics tenen 5 vegades més renda que els més pobres), segons dades de l'últim Eurostat sobre la qüestió. En països com Romania, la distància s'ha ampliat del 4,5 al 6 el 2010. Una proporció similar a la de l'estat espanyol, que, amb una bretxa que ha passat del ja molt alt 5,4 al 6,9 en deu anys, és un dels països amb més desigualtats en aquest indicador, només superat per Lituània i igualat per Letònia. En canvi, en països com Grècia i Portugal, on l'empobriment ha estat generalitzat, la bretxa s'ha reduït durant l'última dècada.

Els nens: la pobresa heretada

Infantesa

Els infants tenen més risc de caure en la pobresa i l'exclusió social que la resta de la població, segons les últimes dades disponibles de l'Eurostat. El 2010 el 23,4% dels ciutadans de la UE estaven en risc de patir pobresa o exclusió social -cinc punts més que dos anys abans-. Entre la població de 0 a 17 anys, el percentatge pujava fins al 26,9%. En països com Letònia, Bulgària i Romania, més del 40% dels infants viuen per sota del llindar de la pobresa. Els principals factors que afecten la pobresa infantil són, segons la Comissió Europea, la situació laboral dels pares, la composició de la llar -tenen més perill els de famílies monoparentals- i l'efectivitat del govern proveint serveis i ajudes. Però la situació no només preocupa Europa de l'Est. A Alemanya, un estudi de l'Oficina Federal d'Estadística xifrava en un 15% els nens que vivien sota el llindar de la pobresa el 2010.

La generació perduda

Joventut

La por és que els joves siguin la "generació perduda" que viurà pitjor que els seus pares. Els joves europeus, inclosos els altament qualificats, registren taxes d'atur que multipliquen les del total de la població activa. La situació és especialment dramàtica als països del sud -el pitjor cas és l'espanyol, amb el 51,1% dels menors de 25 anys desocupats-. A això s'hi suma una austeritat que comporta l'eliminació d'ajuts socials. Com a conseqüència, s'està ajornant l'edat d'emancipació.

Sensesostre amb contracte

Els nous pobres

No només l'atur duu a patir dificultats econòmiques. La precarietat laboral, plasmada en contractes temporals (el 2011 la meitat de les noves contractacions van ser d'aquest tipus, segons dades de l'Eurostat) i en sous molt baixos, provoca que molts treballadors europeus pateixin serioses penúries. Fins al punt de no poder pagar un lloguer, com en el cas de les 120.000 persones que viuen en campaments arreu de França, segons l'Observatori de la Desigualtat -a la imatge, la policia inspecciona un d'aquests campaments al bosc de Vincennes, a París-. Un fenomen que no és nou, però que creix i comença a afectar les classes mitjanes. El 2010, segons l'Eurostat, el 8,2% dels treballadors de l'eurozona -quasi el doble a Espanya i Grècia- vivien sota el llindar de la pobresa, que està fixada en 10.240 euros anuals per a un treballador adult. La xarxa de protecció de l'estat del benestar europeu -ara força disminuït per les polítiques d'austeritat- ha donat pas a una desprotecció. Segons deia el cap d'una organització de bancs d'aliments alemanya a Der Spiegel : "La gent està perdent la fe en l'estat".

Els sistemes de pensions, en risc

Tercera edat

La gent gran afronta un risc de pobresa (19,8%) més baix que el de la societat en general (23,4%), tant a la UE en general com a la gran majoria dels països -només tenen més risc que la mitjana a Bulgària i Eslovènia-. Ara bé, tant les retallades de la crisi com l'envelliment de la població general al continent, on des dels anys 70 declinen els índexs de fertilitat, fan perillar el futur dels sistemes de pensions, el gran pilar que explica la relativa seguretat de les persones de la tercera edat segons la Comissió Europea. Segons molts economistes, els sistemes públics de pensions seran simplement insostenibles econòmicament en poques dècades. Mentrestant, en diversos països europeus l'amenaça d'allargar l'edat de jubilació ja s'ha materialitzat.

Les comunitats abandonades

Minories

Segons denunciava Amnistia Internacional a l'abril, la situació de les comunitats gitanes a tot Europa -tant la de l'Est com l'Occidental- és més precària que mai. La comunitat romaní -que suma entre 10 i 12 milions de persones al continent- sempre registra nivells més baixos que la resta de la població en els indicadors claus, tant pel que fa a ingressos i ocupació com a l'accés als serveis públics (segons l'ONG), la crisi només ho ha empitjorat. Això "no és només conseqüència de la pobresa, també és el resultat d'una discriminació estesa, sovint sistemàtica", apuntava l'informe. Les xifres parlen per si soles: a Irlanda, l'esperança de vida dels homes gitanos és de 15 anys menys que la mitjana estatal, i a Moldàvia, el 59% viuen en la pobresa absoluta.