Publicitat
Publicitat

ÀSIA, LA CAIGUDA DE LES EXPORTACIONS

La locomotora nipona creix un 1,4% entre l'abril i el juny, enfront del 5,5% del primer trimestre

La crisi de l'eurozona ja frena l'economia del Japó

La tercera economia mundial s'ha vist castigada pel debilitament del consum intern i de les exportacions, a causa de la fortalesa del ien com a valor refugi. El Japó confia en una "recuperació moderada".

Després de cinc anys hi ha pocs dubtes de l'abast global de la crisi econòmica. La primera mostra va ser, el juliol del 2007, el contagi de les hipoteques subprime des dels Estats Units a les entitats financeres -i, per tant, als estalviadors- de tot el món. La crisi del deute sobirà ha demostrat durant els últims mesos, i encara ara, que les tensions sobre les economies perifèriques de l'eurozona poden fer trontollar el projecte de moneda única europea.

Ahir el govern japonès va anunciar que la tercera economia mundial -per darrere dels Estats Units i la Xina- va patir durant el segon trimestre de l'any un fort alentiment en el seu ritme de creixement en registrar un increment del producte interior brut (PIB) de l'1,4% anual, a causa principalment de l'empitjorament del consum intern i de les exportacions per la crisi a l'eurozona.

La dada del segon trimestre està molt per sota de la registrada entre el gener i el març, quan l'economia nipona va créixer un 5,5%, segons una revisió a l'alça publicada ahir que actualitza en 8 dècimes la xifra anterior. Respecte al trimestre precedent, el Japó es va expandir entre l'abril i el juny un 0,3%. La frenada anunciada ahir és més accentuada del que preveien les estimacions dels analistes, que apuntaven a un creixement d'entre el 2,2% i el 2,5% anual i del 0,6% en relació amb el trimestre anterior.

Segons l'executiu nipó, darrere d'aquest alentiment hi ha els efectes de la crisi europea i el seu impacte en les exportacions, que representen el 40% del PIB japonès i que en els últims mesos han perdut força davant la caiguda de la demanda externa i la fortalesa del ien. L'apreciació de la moneda japonesa, considerada una divisa refugi, és un dels grans maldecaps de les empreses exportadores nipones, ja que un ien fort retalla seriosament la seva competitivitat a l'exterior.

El d'abril-juny va ser el quart trimestre consecutiu de creixement del Japó, que malgrat el difícil context global espera mantenir-se en el camí de la "recuperació moderada" en els pròxims trimestres, va assegurar el secretari d'estat de Política Econòmica, Motohisa Furukawa. No obstant, Furukawa també va advertir que el govern "ha d'estar alerta a nous signes de deteriorament de les economies estrangeres".

Ressaca de Fukushima

La caiguda de la demanda a Europa i els EUA han fet efecte en la balança comercial nipona, que a més pateix la càrrega d'un augment de les importacions d'hidrocarburs per la paralització de la majoria de les centrals nuclears del país després de l'accident atòmic a Fukushima, un fet que ha obligat a augmentar el ritme de les plantes tèrmiques.

Això es va traduir en el màxim dèficit comercial de la història del Japó en la primera meitat de l'any, amb un saldo negatiu de 2,91 bilions de iens (30.250 milions d'euros).

A més de les exportacions, en l'alentiment del segon trimestre va pesar el deteriorament de la demanda interna, que va augmentar només un 0,1% trimestral i un 0,6% anual, la pitjor dada en cinc trimestres. El consum intern, que representa el 60% del PIB nipó, s'ha vist afectat entre altres coses per un debilitament de la demanda en sectors com el del motor, a causa, segons els analistes, d'un impacte més baix de les ajudes fiscals a la compra de vehicles menys contaminants.

La despesa pública, per la seva banda, va créixer un 7,2% a ritme anual gràcies principalment a la reconstrucció de les zones devastades pel tsunami de l'any passat al nord-est del país, cosa que ha suposat una contribució del 0,3% del total del PIB del segon trimestre.

El ritme de creixement del Japó durant el segon trimestre de l'any va estar lleugerament per sota del dels EUA, que va créixer entre l'abril i el juny un 1,5% anual. El PIB de la Xina es va expandir un 7,6%. El Banc del Japó estima que l'economia experimentarà durant aquest any fiscal (que al país asiàtic acaba al març del 2013) un creixement del 2,2%.

Divendres passat el govern japonès va comunicar que el deute públic del país -el més endeutat del món industrialitzat- va assolir un nou rècord al juny en situar-se en gairebé 976,2 bilions de iens (uns 10 bilions d'euros).

Des de finals de març, el valor total dels bons, obligacions i crèdits va augmentar en 16,2 bilions de iens (uns 167.570 milions d'euros), un fet que suposa un increment trimestral de l'1,7%. Bona part d'aquest augment va respondre al deute emès per cobrir la despesa pública destinada a les tasques de reconstrucció pel tsunami del març del 2011.

Segons l'agència de qualificació Fitch, que el maig passat va rebaixar la nota del Japó pel seu elevat deute, s'estima que l'endeutament arribarà a finals d'aquest any al 239% del PIB. L'enorme deute té l'origen a finals dels 80, després d'una dècada de puixança, quan va tenir lloc l'esclat de la bombolla financera. El que diferencia el deute nipó amb el d'altres països és l'alt nivell d'estalvi de les llars, que assegura dipòsits en el sistema, i el fet que gairebé la totalitat dels bons estan en mans de creditors locals, principalment bancs nacionals.

Per sanejar els comptes públics, el primer ministre, Yoshihiko Noda, ha elaborat una polèmica reforma fiscal que inclou una pujada de l'IVA del 5% al 10% per al 2015.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT