BARCELONA.L'any 2008 marca un punt i a part en l'evolució de la taxa d'emancipació familiar dels joves a Catalunya. A partir del moment en què la crisi econòmica va començar a mostrar la seva cara més dura va caure el nombre de joves que es decidien a fer el pas d'independitzar-se, de viure sense comptar amb el paraigua dels pares. Si durant els anys previs a la crisi el percentatge de joves emancipats va dibuixar una corba a l'alça -va passar del 20,2% de l'any 2000 al 33% del 2007-, el 2008 va representar un canvi de tendència notori, un fre als plans emancipadors dels joves. I la tendència s'ha prolongat.
Durant els anys previs a la crisi, segons l'Institut d'Estadística de Catalunya a partir de les dades de l'Enquesta de Població Activa, el nombre de joves emancipats va anar creixent de manera continuada i aquesta taxa sempre va ser més alta entre les noies que entre els nois. Així, per exemple, el 2007, l'any que dibuixa el pic d'emancipació juvenil de l'última dècada, vivien emancipades un 38,8% de les noies catalanes d'entre 16 i 29 anys, mentre que el percentatge de nois de la mateixa edat que havia decidit buscar-se la vida era del 27,5%.
Amb la crisi, però, la dinàmica va canviar. Ja el 2008, el percentatge de joves que vivien pel seu compte (32,4%) va ser inferior al del 2007 (33%), i la tendència es va mantenir a la baixa durant els anys següents fins a arribar al 26,9% del 2010. Aquest és el percentatge més baix dels últims set anys.
