Publicitat
Publicitat

Les accions perden un 77% del seu valor en un any

La cúpula va cobrar nou milions en sous el 2011

La querella argumenta que tot i els ajuts rebuts, Bankia va repartir més de nou milions en remuneracions el 2011. Destaquen els 2,1 milions de Rato i els 185.000 euros de Manuel Lagares, en dos mesos.

La junta d'accionistes de sis hores de divendres a València va fer aflorar el malestar acumulat dels accionistes. En un any de cotització, les accions de Bankia han perdut pràcticament el 77% del seu valor, des dels 3,75 euros per títol del 20 de juliol fins als 0,93 euros d'ahir. Amb tot, les accions de l'entitat es van revaloritzar ahir un 2,08%. És veritat que tot el sector bancari ha patit caigudes significatives els últims mesos, però la davallada de Bankia no té punt de comparació, especialment des de la dimissió de Rato del 7 de maig.

Els accionistes també es van queixar del tracte rebut en la conversió de les participacions preferents. Bankia és el resultat de la suma dels actius de set caixes, entre les quals hi ha Caja Madrid, Bancaixa i la catalana Laietana. Cada una d'aquestes entitats han fet el seu canvi, sense una política comuna.

El president, José Ignacio Goirigolzarri, va intentar calmar els ànims passant de puntetes sobre la possibilitat de demanar responsabilitats als anteriors gestors. Ahir mateix, fonts de Bankia no van voler fer comentaris i es van limitar a repetir que el banc manté "un absolut respecte i col·laboració amb la justícia". Gorigolzarri es va comprometre durant la junta que els 11 consellers de l'entitat (s'han reduït respecte als 18 de l'època de Rato) reduirien la remuneració un 39% i que cobrarien com a màxim 100.000 euros a l'any.

Precisament, els sous de l'equip de Rodrigo Rato s'esmenten en la querella d'UPyD. Segons el text de diligències prèvies del jutjat d'instrucció número 4 de l'Audiència Nacional, el partit de Rosa Díez utilitza com a argument que "Bankia va repartir més de nou milions d'euros entre el gener i el novembre del 2011 en remuneracions, entre les quals destaca la del president Rodrigo Rato, amb 2,18 milions, o el cas de Manuel Lagares, elegit director general de BFA a mitjans de setembre, que va cobrar en només dos mesos i mig de feina 185.000 euros". I tot això després d'haver rebut ajuts públics de 4.465 milions, la quantitat que el maig passat va capitalitzar el ministeri d'Economia després de la intervenció de l'entitat.

El precedent del Banc de València

L'argumentari de la querella repassa tot el procés de gestació de Bankia, passant per la sortida a la borsa i el desenllaç final amb la petició d'un ajut global de 23.465 milions. "El primer senyal d'alarma" de la crisi de Bankia es va produir el novembre del 2011, sempre segons la querella presentada, quan el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) va nacionalitzar la filial Banc de València, "en descobrir actius problemàtics per un import de 3.995 milions (el 18% del total)". Més endavant, el text destaca directament que Bankia es va desentendre de la subsidiària valenciana.

Finalment, la querella destaca el ball de xifres i valoracions de les últimes setmanes, que han desembocat en "el rescat financer més important de la història d'Espanya". El canvi dels comptes presentats a la CNMV van identificar unes pèrdues de Bankia de 2.979 milions, contra els beneficis de 309 milions que va explicar l'entitat en un principi.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT