El currículum clàssic està en perill d'extinció

Barcelona.Quan a Catalunya el nombre d'aturats no para de créixer i ja ha arribat a les 902.300 persones sense feina, un 24,5% de la població, segons dades de l'Enquesta de Població Activa (EPA) del 2013 -més de sis milions a tot l'Estat-, trobar un lloc de treball s'ha convertit en una tasca titànica. S'han acabat els temps en què n'hi havia prou enviant el currículum a una empresa o penjant-lo a un portal d'internet, i esperar a casa una trucada. De feina n'hi ha poca, i només els més espavilats poden tenir més opcions d'aconseguir-la, ja que de persones preparades i amb experiència el mercat laboral n'està ple. Per aquest motiu, per trobar feina primer cal ser conscient que buscar-ne ja és una feina en si, i cal dedicar-hi el mateix esforç que a una jornada laboral de vuit hores.

El curriculum vitae clàssic, el que agrupa dades personals, formació, experiència laboral i altres habilitats, està en perill d'extinció. Potser no arribarà a desaparèixer mai perquè és la manera tradicional de presentar-se al mercat laboral, però està destinat a canviar de format i, sobretot, està deixant de tenir tanta importància com fins ara. Les empreses ja no busquen el candidat amb més bon currículum, sinó que busquen unes habilitats que no es poden plasmar en un full. Lluís Soldevila, professor de gestió de persones i organitzacions d'Esade, en col·laboració amb el programa de ràdio El món a RAC1 imparteix classes gratuïtes per tot el país per donar consells per buscar feina avui: "De les quatre hores que dura la master class , només dedico mitja hora a explicar com fer un currículum". Per Soldevila, "els currículums han de ser curts i concisos, pensats per a la persona que els llegirà, a qui li has d'alegrar el dia perquè en rep 40 cada dia. No ha de parlar de les teves característiques sinó dels beneficis que pots aportar a l'empresa".

Què busca una empresa?

Les empreses volen bons professionals, però, amb el currículum a la mà, de bons n'hi ha moltíssims. Per això els analistes apunten que cal convertir els coneixements en continguts digitals a través d'un blog, i crear la pròpia marca personal a través de les xarxes socials. Aquest concepte és la idea que tenen els altres d'un professional, dels seus coneixements i valors. Però tan important és ser present a les xarxes com tenir-hi una bona reputació. Els reclutadors, els caps de recursos humans de les empreses, el primer que fan és buscar el nom del candidat a Google i mirar el seu rastre digital. El posicionament 2.0 és bàsic per trobar feina, però cal no deixar de banda els contactes i les xarxes offline , és a dir, de la vida real. Paloma Reino és una madrilenya de 47 anys que, després d'estar-ne quatre a l'atur, va decidir muntar el seu propi negoci per internet i va crear un blog per donar consells sobre com espavilar-se i trobar un lloc de treball ( ingresoshoyendia.com ). Reino parla de la importància del networking : "Cal anar a cursos, encara que no siguin exactament del que busques, i parlar amb la gent. Tu li expliques el teu cas a algú, que potser no et podrà ajudar però que parlarà bé de tu a algú altre, i això crea xarxa".

Un cop hem aconseguit cridar l'atenció del reclutador, aquest serà l'encarregat de trucar a l'aspirant per fer-li una entrevista personal. Marina Vilageliu, directora de selecció d'Adecco a Barcelona, dóna dos consells per afrontar la trobada. "El primer és que coneguis molt bé l'empresa abans: si és una multinacional, quina estructura tenen, quina és la seva filosofia. Qui et faci l'entrevista ho notarà i ho agrairà", apunta. "I el segon consell és saber què respondre a la pregunta clau: «Per què t'he de contractar?» La resposta és molt important", conclou Vilageliu.